La Universitat de Toronto continua negant-se a informar quines empreses i entitats financen el seu departament Citizen Lab, que és el que va publicar l’abril del 2022 l’informe CatalanGate segons el qual els telèfons i dispositius digitals de 65 persones partidàries de la independència de Catalunya havien estat espiats amb els programaris espies Pegasus i Candiru. El professor de la UNED José Javier Olivas, que el passat mes de març va presentar al Parlament europeu un estudi de 250 planes titulat “El cas Pegasus. Una revisió crítica de l’informe CatalanGate de Citizen Lab”, va demanar el juliol del 2022 a la universitat canadenca que li facilités els noms de les associacions, fundacions i firmes que financen Citizen Lab i en quina quantitat ho fan. Malgrat la suposada transparència que han d’exhibir les institucions públiques canadenques, els responsables de la Universitat de Toronto es resisteixen a donar Olivas aquesta informació.
L’única cosa que ha volgut difondre la universitat canadenca, després d’un llarg intercanvi de correus electrònics amb Olivas, és una taula amb els ingressos de Citizen Lab des del 2017 fins el 2023 però sense que hi consti el nom de cap de les entitats que els efectua. Les raons adduïdes per la Universitat de Toronto per ocultar els noms de les entitats privades que financen el col·lectiu que va crear el CatalanGate és que “es podria esperar raonablement que la seva divulgació perjudiqui els interessos econòmics o la posició competitiva de la Universitat” i que alguns financers prefereixen mantenir-se en l’anonimat. El passat dilluns 14 d’agost, Rafael Eskenazi, director de l’Oficina de Llibertat d’Informació i Protecció de la Privacitat de la Universitat de Toronto, va insistir en aquests arguments en una nova carta enviada al professor de la UNED.
Eskenazi argumenta que divulgar qui finança Citizen Lab i en quina quantitat “podria raonablement causar un perjudici econòmic als interessos o la posició competitiva de la Universitat” i que “hi hauria el risc que perjudiqués la salut i la seguretat de les entitats afectades si es desvetllés la seva identitat”. Olivas demana als seus escrits que la Universitat de Toronto detalli les dades, propòsit i abast dels possibles contractes de Citizen Lab amb organitzacions i persones com el govern de la Generalitat, ERC, Junts, CUP, Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana, Edward Snowden, Apple, Facebook, Google o WhatsApp. També demana les dates de les reunions dels responsables de Citizen Lab amb representants del Govern de la Generalitat, partits polítics i organitzacions catalanes. El director de l’Oficina de Llibertat d’Informació i Protecció de la Privacitat de la Universitat de Toronto deixa en blanc la resposta a aquestes qüestions.
El finançament de Citizen Lab i el de l’informe batejat com a CatalanGate, estarà sobre la taula de la Comissió d’Investigació que sobre aquest cas s’ha compromès a crear el govern espanyol com a contrapartida del suport d’ERC i Junts a l’elecció de la socialista Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats. I, evidentment, es demanarà a la Universitat de Toronto que faciliti la informació sobre aquest finançament que es resisteix a entregar al professor Olivas. Negar-se a subministrar-la al Congrés dels Diputats pot tenir unes conseqüències molt més greus pels responsables de la Universitat i de Citizen Lab de les que ha tingut fins ara la seva opacitat.
