L’opositor rus Alexei Navalni va ser condemnat, el passat 4 d’agost, a 19 anys de presó sota l’acusació de “finançar i instigar activitats extremistes”, entre d’altres càrrecs. Navalni, advocat i polític contrari a la política del president Vladimir Putin, va ser enverinat el 20 d’agost del 2020 i ingressat a un hospital a la ciutat russa d’Omsk. Traslladat després a un hospital alemany, va estar set dies en coma induït. Finalment, va rebre l’alta hospitalària el 23 de setembre. El 17 de gener del 2021 va tornar a Rússia, on va ser detingut després d’aterrar l’avió a Moscou. Un mes després va ser condemnat a dos anys i vuit mesos de presó amb l’argument que no s’havia presentat a una citació judicial del 2014. La seva detenció va provocar manifestacions multitudinàries de protesta a Rússia i una gran condemna internacional, a la qual no es va sumar l’ex-president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per no posar el perill el suport de Putin a la independència de Catalunya.
Puigdemont tampoc s’ha manifestat aquests dies en relació a la nova condemna contra Navalni. El 23 d’agost del 2020, tres dies després de l’enverinament de l’opositor rus, el cap de l’Oficina de Puigdemont, com a a ex-president de la Generalitat, Josep Lluís Alay, i el seu advocat Gonzalo Boye van estar d’acord en demanar-li que no fes cap intervenció crítica amb l’actuació del Kremlin en aquest cas. Aquell mateix dia es feia pública una carta al president dels Estats Units, Donald Trump, demanant-li que indultés l’informàtic Edward Snowden, que es va refugiar a Rússia després de difondre informació de l’Agència Nacional de Seguretat del seu país. La carta anava signada per 26 eurodiputats entre els quals estaven Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Alay va dir-li a Boye, en una conversa interceptada judicialment, que “la carta Snowden del president ha estat una aposta molt arriscada en la meva opinió”. L’advocat li va treure importància al tema i el cap de l’Oficina de Puigdemont li va comentar que “tu saps que sóc proSnowden però és com el tema Navalni. S’ha d’anar en compte amb els temps”. Boye li va replicar que “els russos estan donant suport a això” i “nosaltres vam ser informats per l’advocat rus que això era ben vist: no el que el MHPP la firmés sinó que es plantegés als USA”. Alay va acotar que “però si apostem en públic a Kremlin, fem-ho de veritat”. “Mira, hi ha un triangle clau: Belarus-Snowden-Navalny”, va dir i va mostrar la seva preocupació perquè “en qualsevol moment pot aparèixer un tuit del president a favor de Navalni”. “Res de Navalni”, va sentenciar i Boye li va posar pressa: “Millor diga-li ja”. “I em reforces més tard”, va demanar el cap de l’Oficina de Puigdemont. Una hora més tard va tornar a contactar amb Boye per dir-li que ja havia complert l’encàrrec: “He fet la reflexió que el moment a Moscou és molt complicat amb aquest endimoniat triangle per Putin”.
No hi va haver cap tuit de suport de Carles Puigdemont a Navalni ara fa tres anys. Tampoc n’hi ha hagut cap ara, davant la condemna a 19 anys de presó que ha suscitat les queixes de les Nacions Unides, la Comissió Europea o les diferents entitats internacionals de defensa dels drets humans.
