Àgora Blaugrana exhibeix sense rubor la seva submissió al totalitarisme de Laporta

Els grups d’opinió barcelonista Dignitat Blava, Compromissaris FCB, Seguiment FCB i Un Crit Valent han subscrit, com s’esperava, un manifest final de submissió, acatament i blanqueig social dels excessos i atrocitats comeses per la junta directiva de Joan Laporta en la gestió de l’Espai Barça, especialment les derivades de l’elecció de l’empresa Limak, contra tot pronòstic, i la signatura d’un acord de finançament que constitueix -i així ho admeten aquests activistes- una violació flagrant de l’acord assembleari de l’octubre del 2021 en relació amb la dimensió, els elements constructius i el cost de les obres-.

Ara, amagats sota la marca Àgora Blaugrana, aquests grups van decidir fa mesos dirigir a la junta un total de 88 preguntes sobre la licitació a favor de la superconstructora turca i, al cap del temps, després de ser ignorats amb una indiferència humiliant per part de Laporta i pels directius responsables de les àrees interpel·lades, van enviar un requeriment a la comissió econòmica estratègica a propòsit de les llacunes, inexactituds i mentides detectades entre l’edulcorada versió oficial de l’acord de finançament amb Goldman Sachs (i inversors) i el document real, signat davant de notari, que recull tots els detalls i condicions del que, en definitiva, és l’avantsala de la inevitable conversió del Barça en Societat Anònima i, en conseqüència, la pèrdua del control i de la propietat per part dels seus socis.

Les conclusions de la seva reacció a les respostes obtingudes finalment són d’una acceptació oberta i resignada del totalitarisme i de la supressió dels drets dels socis imposada per Laporta i la seva junta com a nou estil de govern des del seu retorn a la presidència.

No podia esperar-se gaire més de la mateixa oposició que va ser exageradament agressiva, implacable i amb una gran capacitat de mobilització contra la junta de Josep Maria Bartomeu, i que, després de la victòria electoral de Laporta, suporta no només la indiferència i l’oblit del nou president: també es deixa entabanar amb qualsevol excusa i no ha estat capaç ni tan sols d’elevar un sol escrit de crítica ni d’exigència del respecte i el compliment dels seus drets davant la junta. Només s’ha atrevit a signar un burofax, això sí amagant-se covardament darrere de la iniciativa de Jaume Llopis i dirigit a la comissió econòmica estratègica, després que les seves preguntes es guardessin durant mesos en un calaix -mentre durava la tempesta- i que un directiu impresentable i en atur com Eduard Romeu, vicepresident econòmic, els amenacés d’anar contra el seu patrimoni personal si tornaven a pertorbar la pau i la tranquil·litat de l’esmentada comissió.

En lloc de reaccionar com tocaria per coherència amb la seva conducta i sentit de l’ètica barcelonista en els temps de Bartomeu, exigint la dimissió de Romeu i denunciant la sistemàtica vulneració dels drets fonamentals i democràtics més elementals dels socis, el gir que han fet aquests grups, abans tan bel·ligerants, ha estat acceptar reunir-se amb un escamot de directius i executius i admetre en un comunicat, sense gens de vergonya, que malgrat no haver obtingut cap resposta satisfactòria, més aviat al contrari, la seva actitud és la de col·laborar i esmenar-li la plana a la directiva amb una sèrie de propostes lamentables.

La més vergonyosa, “sotmetre a aprovació per part de la propera assemblea de compromissaris i compromissàries un acord que ratifiqui els acords presos per la Junta Directiva del Club en concret amb relació al finançament del nou Palau Blaugrana”.

O sigui, abans que assenyalar Laporta com a culpable d’haver-se passat pel folre la decisió sobirana de l’assemblea, exigir-ne el compliment i el respecte obligat als estatuts, els presumptes col·lectius defensors dels socis suggereixen i promouen com a solució que una nova assemblea revoqui l’anterior mandat i n’aprovi un de nou a la mesura i el gust d’un president que, amb l’excusa d’avançar com sigui, ha deixat fora el Palau Blaugrana, també la resta del pla urbanístic previst. A més, Laporta ha demanat 190 milions per cancel·lar deute ordinari tot reconeixent la impossibilitat d’amortitzar el préstec en les condicions signades i amb el greuge insuperable d’ingressar en el futur menys diners (només 100 milions) per l’explotació del Camp Nou que els 154 milions que ja factura actualment.

Sonen ridícules les peticions afegides d’una comissió de control integrada també per socis, més transparència en el futur i evitar signar contractes amb empreses que exigeixin confidencialitat quan, en el seu primer comunicat públic, Àgora Blaugrana també dona per bona que la intenció de la junta és incrementar el preu dels abonaments unilateralment quan es pugui estrenar el nou estadi.

Per a Àgora Blaugrana, que dubta de les respostes de la junta sobre el Palau Blaugrana -desaparegut del pla- i tampoc no es creu el president quan assegura que no ha hipotecat ingressos futurs que afecten l’ordinari del club, l’alternativa és donar-li encaridament les gràcies a la junta pels seus desvetllaments i pel gest de magnificència i generositat d’haver-se rebaixat a reunir-se amb ells, encara que tard, sense cap intenció de ser transparent i després d’amenaçar-los de deixar-los sense blanca si enviaven un altre burofax amb preguntes.

A la pregunta de si amb una altra directiva haurien exhibit aquesta mateixa subordinació, obediència cega, acatament i actitud pusil·lànime, la resposta seria sempre negativa. Hi ha dubtes sobre si les conseqüències finalistes del seu paper protagonista en l’enderrocament de la junta de Bartomeu i promoció del vot laportista a les eleccions han produït algun benefici al FC Barcelona. En aquest moment, però, farien bé de dissoldre’s com a agents fiscalitzadors de la gestió si la seva utilitat és precisament la contrària, la de tapar les vergonyes, les trastejades i l’obscurantisme de la junta de Laporta.