Amb Joan Laporta de president, les gires d’estiu són una altra cosa molt diferent de la mateixa experiència sota qualsevol altre règim directiu que consideri aquest vessant comercial de la pretemporada com una oportunitat per estalviar despeses d’stage i treure el màxim rendiment a l’oportunitat de jugar i cobrar amistosos a preu d’or. Avui, més que mai, les gires consoliden uns ingressos rècord que han pujat en el cas del FC Barcelona a 12 milions per quatre partits, mentre que el Reial Madrid, pel mateix nombre d’esdeveniments, en cobrarà 14 milions.
Al marge d’aquesta qüestió i d’aquesta diferència de caixet per participació, el Barça de Laporta és l’únic que viatja amb un seguici de més de 150 convidats. Per ser exactes, només Laporta obre el vol i l’expedició a un turisme de gira integrat pel seu nucli dur, directius de junta i de comissions i amiguets que, segons el rang, es poden permetre apuntar familiars com se’ls permet als favorits del president.
Cap altre club aprofita el vol xàrter contractat per a l’ocasió, com ho fa Laporta, perquè aquest entorn personal, fins a la tercera corona de la seva administració i govern, sàpiga que la lleialtat cega el president, acatar les seves decisions sense dir ni piu i tancar els ulls a l’al·lucinant realitat del dia a dia del club té la seva recompensa cada estiu amb un viatge de cinc estrelles pels Estats Units.
El cos directiu i l’expedició esportiva, integrada pels jugadors, cos tècnic i auxiliars, sumen 60 unitats com a molt, la resta fins als 237 passatgers del vol són els beneficiaris d’aquesta tradició estiuenca, un regal cortesia directa del president del qual no en gaudeix cap altre club. Per exemple, el Reial Madrid va iniciar la gira d’aquest any viatjant en un vol regular d’Iberia amb destinació a Los Angeles amb places reservades als tècnics, jugadors i quatre directius, només quatre. Ningú més.
Quan entren escena les comparacions sorgeix la pregunta clau: Qui paga la festa? La resposta, en el cas de la generositat laportista, no pot ser del tot concreta ni transparent com no ho són habitualment cap a l’àmbit d’un estil de gestió opac i ombrívol.
El que sí que és segur és que l’organització del Soccer Champions Tour 2023 compensa la participació de cada club amb una sèrie de retribucions en funció del valor del seu caixet, la recaptació i el nombre de partits i una sèrie de despeses com les d’allotjament i trasllats locals a entrenaments, partits i actes oficials. Cada club disposa d’un nombre determinat d’habitacions als hotels i serveis limitats que sens dubte l’expedició blaugrana excedeix extraordinàriament.
Si es pren com a referència el volum i el format de l’expedició madridista, de mínims amb la intenció d’obtenir el major benefici de la gira, més enllà de les 50 places cobertes per l’empresa organitzadora, la resta suposa una despesa extra que o bé finança el club blaugrana o bé es descompta del líquid a percebre pel total del tour. Aquesta possibilitat explicaria el diferencial entre el superàvit del desplaçament madridista, auster i pràctic, i els més d’1,5 milions del net inferior del Barça.
No sembla probable que els convidats de la gira d’aquest estiu, ni tampoc cap anterior sota la presidència de Laporta, s’hagin pagat de la butxaca un atractiu viatge de turisme d’alt standing valorat en uns quants milers d’euros, de 16 dies de durada per Los Angeles, Dallas i Las Vegas, hotels de luxe, desplaçaments porta a porta, excursions i serveis de primera. Els convidats suposen gairebé el triple de la delegació oficial.
En aquest escenari, Laporta estaria allunyant-se completament d’aquesta dinàmica d’estalvi, retallades, acomiadaments i vendes de jugadors pactats en l’estricte compliment d’un pla de viabilitat que encara coixeja sense que, per ara, hagin estat inscrits tots els jugadors pendents de renovacions, ampliacions de contracte a més dels darrers fitxatges.
Res que pugui ruboritzar Laporta que ja havia promocionat aquest turisme massiu i de cinc estrelles en el seu primer mandat, això sí sense assolir aquest rècord de convidats registrat a la gira actual. A la gira d’estiu del 2011, sota la presidència de Sandro Rosell, la directiva es va veure sorpresa per la reclamació de l’organització per impagaments corresponents a despeses de la gira anterior del 2009, l’última de Laporta pels EUA, que es corresponien amb despeses extres de suites especials i costos de la comitiva al marge de la quota assignada. Les factures pendents ascendien a centenars de milers d’euros que, lògicament, van haver de ser ateses i abonades amb càrrec a la nova administració igual que tantes altres comptes impagats.
Tot i que Laporta hagi aconseguit imposar un relat irreal i inventat sobre el seu primer mandat, la realitat és que va tancar l’últim dels seus exercicis amb 84 milions de pèrdues i una morositat vergonyosa, entre altres motius per aquesta inclinació a gaudir d’una vida de cinc estrelles, també per al seu cercle de lleials, amb els diners dels socis i sota el pretext de representar el FC Barcelona.
Coneixent-lo, és molt possible que l’organització hagi exigit el pagament anticipat del sobre cost derivat d’aquesta legió de convidats o que, com no es fien de Laporta, s’hagi vehiculat el pagament contra la liquidació d’una gira que, a més, n’ha de resoldre les conseqüències de la suspensió del primer partit, davant del Juventus, a causa d’una intoxicació vírica massiva.
Com ja és massa freqüent, els comptes de Laporta mai no estan del tot clars.
