Amb els resultats de les eleccions generals espanyoles del 23 de juliol a les mans, s’han escoltat reflexions sobre l’efecte que tindria sobre el conjunt de l’Estat que Catalunya i Euskadi no en formessin part. És a dir, que dels resultats electorals globals es descomptessin els vots obtinguts i els diputats triats en aquestes dues comunitats. El còmput final donaria una clara victòria a PP i Vox. A hores d’ara no hi hauria dubtes sobre qui seria el president del país i del pes imprescindible que tindria la ultradreta en el govern d’Espanya. La grata sorpresa de l’aturada a Espanya de l’avenç de l’extrema dreta a Europa no s’hauria produït.
Mirem l’altra cara de la moneda. Si Catalunya fos un país independent i en unes eleccions s’haguessin donat els resultats del passat 23 de juliol, el president de la Generalitat seria el socialista Salvador Illa. La conxorxa independentista per evitar la seva presidència no funcionaria. Els socialistes tindrien més diputats que tots els grups independentistes junts. El PSC i Sumar superarien el llindar de la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.
Es produiria aleshores la circumstància xocant que un país independent tindria un president que no és partidari de la seva independència i que creu que el millor encaix de Catalunya a Espanya és en base a una relació federal.
Pels independentistes seria un trauma. Tan de temps lluitant per la separació de Catalunya d’Espanya i quan la tenen, unes eleccions lliures concedeixen el poder a una opció política partidària de revertir aquesta independència.
La disjuntiva es plantejaria aleshores entre mantenir Catalunya com un illot progressista en una Espanya que no ho és i una Europa que tampoc o apostar per una relació federal amb ambdues.
Evidentment que estem parlant de fum. Res no fa pensar que Catalunya i Euskadi deixin de formar part d’Espanya en un futur proper. Però qui ens havia de dir que la governabilitat d’Espanya estaria avui en mans d’un personatge com Carles Puigdemont!
L’octubre del 2017, Puigdemont podia decidir entre convocar eleccions al Parlament de Catalunya o tirar-se a la piscina i proclamar la independència contra la voluntat de mig país o més. Es va tirar a la piscina. Ara pot decidir si fa president Alberto Núñez Feijóo, ratifica Pedro Sánchez en el càrrec o bloqueja la investidura de president del govern espanyol i força la repetició de les eleccions.
Què preferiu una Catalunya independent amb un president socialista i una Espanya governada per PP-Vox o seguir com hem estat els darrers cinc anys?
Hi ha d’haver un camí del qual se’n beneficiï la majoria de la ciutadania de Catalunya, Espanya i Europa. El trobarem?
