L’advocat Josep Jover va participar en la roda de premsa que va organitzar la Plataforma per la Llengua el passat 8 de juny per anunciar que havia presentat en un jutjat belga una querella contra el govern espanyol a qui acusen d’espiar els telèfons mòbils de cinc dels seus dirigents. A l’acte hi van intervenir també el president de la plataforma independentista, Òscar Escuer, i la seva directora, Rut Carandell. Escuer i Carandell van explicar que, en sospitar que els seus telèfons eren atacats amb programaris maliciosos, van encarregar a Aspertic (Associació mediterrània de pèrits de les TIC) que els analitzessin. Aspertic, entitat de la qual Jover n’és president emèrit, assegura que va confirmar aquest espionatge en els seus telèfons i també en els de tres directius de la Plataforma per la Llengua amb residència a Brussel·les. Per això la denúncia es va presentar davant la justícia belga.
El 18 de juliol, El Confidencial va publicar que la Guàrdia Civil havia detectat una connexió entre Jover i la trama de denúncies infundades contra jutges del Tribunal Suprem com Manuel Marchena o Pablo Llarena que dirigia l’ex-jutge Fernando Presencia. El 2017, Llarena havia condemnat Presencia a deu anys d’inhabilitació per haver comès un delicte de prevaricació en arxivar les investigacions obertes contra un amic seu que havia atropellat un vianant i s’havia donat a la fuga. Una setmana abans havia rebut una altra condemna idèntica per haver arxivat una causa contra un amic seu acusat d’estafa.
Un cop fora de la judicatura, Presencia va crear, el 2018, Acodap (Asociación contra la Corrupción y en Defensa de la Acción Pública). El 29 de juny passat, el jutge Joaquín Gadea va decretar el seu ingrés a la presó i el de tres dels seus col·laboradors. Acodap es dedicava a captar fonts suposadament per pagar els costos de les denúncies dels seus directius per casos de presumpte corrupció però, segons el jutge, bona part d’aquests diners anaven a parar a les seves butxaques. El que també va descobrir la investigació judicial és que diners d’Acodap anaven a parar a un compte bancari a nom de Josep Jover. Quan es va embargar el compte, Jover es va adreçar a l’Audiència Nacional a través d’un escrit en el qual assegurava que era “un compte de provisió de fons professional” on rebia ingressos de diferents clients. “Els micropagaments rebuts han estat demanats i han estat destinats a la defensa jurídica de Fernando Presencia, i només i exclusivament defensa jurídica en les accions d’aquest lletrat i de l’equip que està conformant”, va afirmar en aquest text.
ERC va contractar Jover uns mesos abans del referèndum de l’1 d’octubre perquè defensés els interessos de les persones investigades per la seva organització. Jover havia tingut alguns èxits en les instàncies europees en la promoció d’una directiva per protegir els denunciants de corrupció i en l’oposició al cànon digital. El setembre de l’any passat va fer un informe per encàrrec d’un grup d’eurodiputats catalans sobre el programa Pegasus suposadament utilitzat per espiar dirigents independentistes. Viu a Barcelona però viatja sovint a Brussel·les. Manté bones relacions amb l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont, amb qui s’ha fotografiat a Bèlgica, i ha fet diverses incursions en l’àmbit de la política formant part de candidatures de Pirates de Catalunya i de la CUP. És independentista.
