Costa de creure que Paloma Mikadze, filla de Manana Giorgadze, cap de gabinet de presidència del FC Barcelona, s’hagi convertit en la responsable de la fusió de les xarxes socials, web i marca Barça després d’un procés de selecció racionalitzat, rigorós i supervisat pel departament de recursos humans del club blaugrana. No seria, en cap cas, res de nou ni diferent en una dinàmica interna de cadena de favors als amics del president Joan Laporta i del nepotisme instal·lat i dominant al voltant de la seva junta i de l’alta direcció del club, on el patró de la gestió del dia a dia es redueix, bàsicament, a una obediència cega a la figura del president, el compliment irreflexiu de totes les seves ordres i la concessió sense dir ni piu dels seus capricis o ocurrències.
El nucli dur, el camarote, com en diuen els empleats del Barça en xiuxiueigs, ha acabat sent un apèndix igual de despòtic i totalitari que el mateix Laporta, un entorn cada vegada més tòxic i endogàmic posat al capdavant del que qualifica de multinacional familiar, una altra broma particular amb la finalitat de burlar-se d’alguna manera del seu modus operandi. O sigui, el d’un estil de mandat que, per ombrívol, sospitós i opac, exigeix la màxima concentració de poder a les menys mans possibles i una absoluta impenetrabilitat de la resta de l’administració.
Així, en lloc de nomenar un nou CEO després de la traumàtica sortida de Ferran Reverter, Laporta va assumir aquestes funcions i també les regnes de l’Espai Barça una vegada escapçat el responsable elegit per Reverter. També corresponen a Laporta, des de la supressió de l’obligació de prestar aval, el pes de les decisions en matèria econòmica que li van ser arrabassades a Eduard Romeu, l’avalador designat i insolvent -a qui han fet fora d’Audax- i que ara aspira, a imatge i semblança de Laporta, a viure del club com sigui. A Romeu, una figura cada cop més decorativa, no li queda una altra que rendir-li acatament, adular-lo exageradament i servir-lo, com ha fet, entabanant els socis i la premsa amb un recital de mentides sobre l’Espai Barça.
No cal dir que, en l’àmbit esportiu, Laporta necessita peons com Mateu Alemany i Deco, encara que ell sigui qui té l’última paraula i qui fa jugar a voluntat als agents-comissionistes, alguns d’ells socis en altres aventures fora del perímetre barcelonista, com Pini Xahavi i Jorge Mendes principalment, a més de donar-li màniga ampla al seu excunyat, Alejandro Echevarria, en matèria de fitxatges i també en la delicada, sigil·losa i milionària gestió de la seguretat.
Per a la resta de les àrees, que el preocupen poc o gens, es deixa portar per Elena Fort, Enric Masip i algun directiu com Ferran Olivé, el tresorer imprescindible, peces totes elles controlades per l’altre anell únic del poder, Manana Giorgadze, a qui anomenen la presidenta, exercint aquesta doble habilitat seva, exclusiva de l’entorn del president, d’unir a la seva extraordinària capacitat de treball, com a cap de gabinet, una eficiència operativa contra la qual ningú no és capaç de competir. Manana duu a terme un comandament absolut a la totalitat del territori domèstic al marge del volcà esportiu.
A canvi, Laporta li permet fer de les seves, com col·locar al club la seva filla, Paloma Mikadze, inicialment encarregada dels tuits del president, i també el seu xicot en algun racó del club.
A conseqüència de les successives crisis internes i els acomiadaments massius de qualsevol de ser dubtós de desafecció al règim, i més enllà del desmantellament del Barça TV, és cert que les xarxes socials blaugrana han decaigut quant a producció i complicitat amb l’univers barcelonista.
Alguns articulistes com Xavi Bosch (Mundo Deportivo), a propòsit de l’ascens a Paloma Mikadze a la categoria d’estrella d’aquesta part substancial i clau de la comunicació, havien assenyalat la necessitat de reactivar aquesta connexió social. “El compte de Telegram -ha escrit- que serveix per informar els socis del club està inactiu des del 29 de maig passat. Estranya que no hi hagi ni una sola interacció en gairebé dos mesos quan eren setmanes decisives per comunicar el trasllat a Montjuïc per convèncer-los de treure’s el passi de temporada. Segon exemple. Poc després d’iniciar el Barça la gran gira americana, amb quatre partits fantàstics, el compte d’Instagram del Barça per als Estats Units fa més de tretze setmanes que no publica res. Ni tan sols s’han anunciat els partits del Tour. Un desert”.
Detalls esmenables fàcilment per a la nova cap de les xarxes socials que, també en opinió d’altres periodistes ben informats, no posseeix el currículum, l’experiència i el talent per assumir un càrrec per al qual ha estat triada a dit per molt que el comitè d’empresa, presidit per un laportista entregat a la causa i sinuós, el vulgui presentar com un gest admirable i exemplar de promoció interna. No ho pot ser quan Paloma Mikadze va entrar a treballar al club fa dos anys per imposició presidencial i aquesta posició que ara ocupa no ha estat sotmesa a un procés de selecció objectiu ni amb garanties.
Els experts no esperen un canvi capaç de recuperar el nivell competitiu de les xarxes socials del Barça aconseguit fa uns anys després d’un període d’excel·lència iniciat el 2010. Abans, el club transitava a la mediocritat digital. El web era una plataforma molt lenta i poc visual. A la primera etapa de Laporta, el torcebraç a les xarxes socials el dominava el Reial Madrid. Amb la presidència de Sandro Rosell es va dissenyar i modernitzar un departament en línia es van reformar el full de ruta, la gestió de xarxes socials, la posada en marxa d’una nova web (en 10 idiomes), continguts innovadors i una transformadora estratègia de negoci digital, entre altres objectius.
Com a conseqüència, el Barça va recuperar el lideratge i la comunitat digital del Barça va créixer a molts territoris clau. L’èxit esportiu va tenir la seva rèplica al camp digital gràcies a un equip de professionals amb talent per reactivar i fer competitives àrees clau com ara comunicació, tecnologia i màrqueting. La manca d’una visió més exacta i panoràmica ha provocat que, els darrers anys, s’hagin atribuït èxits i mèrits a persones concretes en un intent per personalitzar-los i penjar-se medalles. Seria pertinent tenir memòria històrica de club per avançar en un Barça més integral en què professionals de la comunicació, el periodisme, el màrqueting i la tecnologia van fer un treball reconegut en diferents fòrums internacionals.
Una època feliç que va donar pas a una altra de signe decadent que ara es pretén recompondre sota el Barça Identity, un projecte de fusió de xarxes socials, web i marca Barça concebut per recuperar l’esplendor d’altres temps.
Molt propi de l’estil Laporta això de posar per sobre d’una àrea que no funciona a un súper cap que, per sobre de tot, li garanteixi la màxima lleialtat i el secret de les interioritats del poder. Ja va fer una cosa semblant fitxant Toni Cruz per agafar el control absolut de Barça TV amb la missió de pujar l’esglaó definitiu de la fama i l’èxit. Toni Cruz continua cobrant un salari envejable encara que Barça TV hagi passat a millor vida.
