El 20 de juny passat activistes i organitzacions a França, Bèlgica i Portugal van dur a terme una mobilització a prop dels seus bancs centrals per exigir taxes d’interès més baixes per als préstecs de rehabilitació energètica d’habitatges. La renovació d’edificis per millorar l’eficiència energètica és fonamental per assolir els objectius climàtics i protegir les llars europees de les condicions climàtiques extremes i els futurs augments en els preus de l’energia. Els activistes i les ONG instaven els bancs centrals de l’Eurosistema a establir una facilitat de préstecs verds per donar suport a aquesta causa.
Pocs dies després, a Basilea, mentre els governadors dels bancs centrals de tot el món es reunien per debatre les normes del sistema financer al Banc de Pagaments Internacionals (BIS), centenars d’indígenes i activistes de primera línia que lluiten contra els projectes de combustibles fòssils sobre el terreny, activistes de base per la justícia climàtica, defensors de campanyes acompanyats d’experts financers es manifestaven per exigir que l’organisme de vigilància financera mundial utilitzi el seu poder per tallar els fluxos financers cap als combustibles fòssils i per posar el poderós organisme de normalització mundial, que normalment roman a l’ombra, al punt de mira.
Totes aquestes accions estan desencadenades per la notable lentitud per part dels bancs centrals per actuar contra el canvi climàtic en la veritable mesura de les seves capacitats. En els darrers anys, els bancs centrals de tot el món han declarat el seu compromís amb la promoció de les finances sostenibles i la protecció del medi ambient. Reconeixen la urgència d’abordar el canvi climàtic i s’han compromès a donar suport a una transició ordenada cap a una baixa economia en carboni. El Banc Central Europeu (BCE), per exemple, va presentar ara fa un any el seu full de ruta per al canvi climàtic, destacant el seu deure de donar suport a les polítiques econòmiques que contribueixen als objectius de la Unió Europea en matèria de protecció del medi ambient. En aquest full de ruta reconeix la importància d’impulsar les finances sostenibles per impulsar una transició cap a una baixa economia en carboni.
Tot i això, els requeriments de capital per a inversions fòssils no augmenten i així, aquestes inversions no es desincentiven. Mentrestant, els tipus d’interès continuen augmentant, cosa que desincentiva les inversions en la transició ecològica en general i en la rehabilitació energètica d’habitatges en particular.
La rehabilitació energètica d’habitatges, per exemple, és fonamental per millorar l’eficiència energètica i reduir les emissions de carboni. Tot i això, l’encariment dels préstecs està dificultant que els propietaris inverteixin en aquestes millores.
És crucial que els bancs centrals trobin un equilibri entre el control de la inflació, l’estabilitat financera i el suport a la transició ecològica. Una possible solució seria establir polítiques i mecanismes que ofereixin accés a préstecs assequibles i accessibles per a la rehabilitació energètica dels habitatges, mitjançant una línia de refinançament diferenciada a tipus d’interès negatius, com van fer durant la pandèmia. Això només incentivaria aquest tipus concret d’inversions deixant les altres sotmeses als tipus d’interès alts. La rehabilitació energètica d’habitatges reduirà la demanda energètica de les llars i les tensions inflacionàries a causa de l’energia en el futur, i per això la lluita contra la inflació està garantida.
En resum, si bé els bancs centrals s’han compromès a impulsar les finances sostenibles i donar suport a la transició ecològica, la pujada actual dels tipus d’interès està desincentivant les inversions en aquest àmbit. Per superar aquest obstacle, els bancs centrals cal que implementin polítiques i mecanismes que facilitin l’accés a préstecs assequibles i promoguin la inversió en la rehabilitació energètica d’habitatges. Només mitjançant accions coordinades i un compromís ferm, els bancs centrals podran complir el paper crucial en la protecció del medi ambient i la promoció d’una economia sostenible.
