El passat 7 de juliol, dia de San Fermín, Televisió Española va emetre la pel·lícula La trastienda de Jordi Grau Solà, rodada l’any 1975 amb Franco encara viu, que recull una sèrie d’infidelitats matrimonials viscudes per membres de l’Opus Dei durant les festes de San Fermín. Pel·lícula que es va estrenar el febrer de 1976, quatre mesos després de la mort de Franco, i passà a la història en ser la primera pel·lícula espanyola que mostrava un nu frontal integral, el de la infermera protagonista, que interpretava l’actriu María José Cantuno, que mantenia una relació secreta amb el seu cap, un metge navarrès casat de l’Opus. Possiblement si Franco hagués viscut un any més, ni aquell primer nu frontal de la Cantudo ni les escenes de sexe en les que es veien pits i culs amb normalitat s’haguessin pogut veure en els cinemes d’Espanya i s’hagués estrenat amb algunes escenes retallades esperant la mort del dictador. Però des del nu de la Cantudo, en la majoria de pel·lícules que hi havia escenes de sexe, sense mostrar-se res que es pugés considerar pornogràfic, es va normalitzar el nu masculí i femení. De nu masculí passà a la història el del jove Juanjo Puigcorbé a la pel·lícula L’orgia, filmada el 1976, conduint tal com va venir al món una moto pel carrer Aragó i entrant sense res a sobre a una farmàcia a recollir una comanda amb l’actor Joan Borràs, el farmacèutic, que li preguntaria si portava a sobre el resguardo o la recepta.
El cinema català i després les sèries de TV3 sempre van ser avantguardistes. A Merlí, per exemple, es mostraven com normals les diferents opcions sexuals i el sexe entre nois i noies del mateix o l’altre gènere, i fent nudisme a la piscina, res tapava el cos complert. Uns anys abans que Merlí, a les dues primeres temporades de Cites, produïda per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i Arca Audiovisuals, sota la direcció de Pau Freixes, les escenes de sexe i de cossos nus estaven fetes sense censura amb una magistral naturalitat.
Tot això es va trencar fa cinc setmanes amb la tercera temporada de Cites emesa per TV3 on per la censura imposada per Amazon Prime Video, que ha cofinançat la temporada i emès la sèrie en castellà a la plataforma, els actors, alguns els mateixos que a les anteriors temporades o a Merlí mostraven el cos nu amb normalitat, apareixien ara fent l’amor amb els texans o la camisa posada i les noies fent l’amor vestides i dormint després amb calces i sostens. Ni tan sols en aquesta tercera temporada de Cites van ser capaços de fer la comèdia de mostrar l’esquena nua, la cuixa o una galta del cul en l’escena amorosa i, com en moltes pel·lícules americanes, quan la noia o la dona s’aixeca nua del llit al matí, després de mostrar inevitablement l’esquena i part del cul, agafa el cobrellit amb el que s’embolica amb una agilitat sorprenent, per anar cap a la dutxa sense mostrar ni els pits ni el pubis. I després quan s’aixeca del llit l’home, un moble o la cadira on ha deixat la roba, tapa oportunament la zona genital mentre es vesteix.
És trist que TV3 acceptés aquest gir de cent vuitanta graus en el tractaments de les escenes íntimes a Cites, recordant la censura i els vetos que va patir el petó lèsbic a Lightyear de Disney. I és que a la retrobada en aquesta tercera temporada de Cites de la Sofia i la Paula, les actrius Nausica Bonnin i Laia Costa, que es van mostrar nues amb una bellesa exquisida a l’anterior temporada, ara es saludaven amb castos petons a la galta, dormien amb roba, evitant els petons lèsbics fins l’escena final al carrer. Supressió de nusos i restricció de petons que s’ha empassat TV3, uns dies abans que sorgís la polèmica per la cancel·lació d’obres de teatre i concerts contractats per ajuntaments on Vox dirigeix des de fa un mes les regidories de Cultura, com l’obra de Virgina Woolf al municipi madrileny de Valdemorillo.
Ah! Des de dilluns passat l’espai que ocupava Cites a la graella l’ocupa a TV3 la sèrie Babylon Berlin produïda per la cadena Sky1 alemanya, que fa tres anys vam poder veure a Movistar, on les escenes de sexe i espectacles musicals amb nus, es mostren sense censura. Un Berlín que sortia de la primera Guerra Mundial, on les confrontacions polítiques i les aventures sexuals es vivien amb intensitat, amb una brigada de la policia antivici donant cops de cec, a l’espera que arribés Hitler, qui no prohibirà el nu ni en l’art ni en la normalitat de banyar-se en un llac o riu, però sí la difusió de l’homosexualitat i altres conductes desviades pròpies segons els nazis del degenerat art jueu i americà. Diumenge a la nit sabrem si a Espanya PP i Vox sumaran per formar govern. I si Abascal és el nou vicepresident, el que han fet aquestes últimes setmanes als ajuntaments on Vox gestiona Cultura potser es repetirà en la televisió pública espanyola i en les pel·lícules subvencionades de les que desapareixeran els nus i es limitaran el petons lèsbics. El més trist, tornant a Cites, és que a la televisió pública catalana la censura o canvi radical de tractament d’aquestes escenes s’hagi fet per motius empresarials, sense que ningú hagi aixecat la veu com sí s’ha fet per la polèmica del doblatge. Evidentment és més fàcil criticar la censura si qui te la imposa és la dreta o la ultradreta.
