Cada estiu les platges del litoral català s’omplen de persones buscant la brisa marina i banyant-se al mar Mediterrani. El que sembla una acció quotidiana per a molta gent, és una activitat gairebé impossible per a les persones amb mobilitat reduïda i les persones amb discapacitat. En molts casos, falten passarel·les per arribar fins al mar i baranes per facilitar l’estabilitat dins de l’aigua; hi ha poques cadires amfíbies; no hi ha prou personal especialitzat; el material està espatllat o fet malbé; no hi ha vestidors ni lavabos adaptats, i no hi ha prou transport adaptat per arribar a la zona de platges en plena temporada d’estiu.
La Mertxe Palencias, veïna de Badalona, fa tres anys que no pot banyar-se a la platja de la seva ciutat, perquè no existeix cap passarel·la que arribi fins al mar, i sense aquesta estructura és incapaç de desplaçar la seva cadira elèctrica fins al tram final. “No puc anar sola a la platja perquè totes les passarel·les es queden a les dutxes. Jo no puc caminar per la sorra, i al final de la platja, hi ha una inclinació molt forta i no puc”.
En declaracions a EL TRIANGLE, la Mertxe explica que cada any fa demandes a l’Ajuntament de Badalona perquè millori els serveis per a les persones amb discapacitat, perquè “les platges han de ser per a tothom”. Amb l’anterior alcalde, Rubén Guijarro, va aconseguir que posessin una cadira amfíbia a la platja que hi ha al costat d’Anís del Mono, però considera que no n’hi ha prou. “Badalona és molt gran i només una cadira és molt poc per a tota la població que ho necessita. Hi hauria d’haver passarel·les fins al mar i més cadires. Es podria millorar molt, i falta molt per fer”. Per reivindicar aquestes millores, va obrir una petició a Change.org, on va sumar unes 200 signatures per obtenir passarel·les accessibles per a persones amb discapacitat a totes les platges. “No vaig aconseguir gaire suport perquè falta molta empatia per part de la població”.
La Mertxe, amb una discapacitat del 87%, intenta trobar platges alternatives per poder gaudir de la temporada de bany, però, si vol anar a qualsevol poble de la costa, requereix un transport adaptat. Segons relata, “els autobusos privats que et poden portar a poblacions de la costa no estan adaptats, i voldries anar a passar el dia a la Costa Brava però no pots, perquè el transport que es dedica a això no està adaptat”.
Bernard Guerra, veí de Sant Just Desvern, també lamenta la manca de transport adaptat per anar a les platges del litoral. En declaracions a EL TRIANGLE, el president de l’associació Esplugues sense Barreres denuncia que “per anar a la platja, depens d’un familiar o bé d’un transport adaptat, i ara a l’estiu s’ha de demanar amb molta antelació perquè hi ha molta demanda”.
En Bernard destaca que “les persones sense problemes de mobilitat poden anar a la platja quan vulguin i a l’hora que vulguin. En canvi, les persones amb discapacitat hem de demanar dia i hora per anar al mar. Nosaltres no podem anar a la platja quan volem, sinó demanar dia i hora, i necessitem persones que ens atenguin i ens fiquin a l’aigua. Això ens afecta molt, i demostra una manca de voluntat per part de les administracions”.
Quan accedeixen a les platges, “ens trobem que la majoria de les passarel·les no arriben al mar, no hi ha zones d’ombra per als infants amb discapacitat i falta personal per acompanyar-te a l’aigua”. En el cas del Bernard, ell es troba que la seva cadira no arriba fins a l’aigua, i necessita fins a dues persones perquè el puguin banyar. A part, necessita suport per poder-se vestir, i per això és important disposar de vestidors adaptats per garantir que tot el procés del bany es pot fer de forma completa.
Segons el seu parer, “Catalunya té molta població amb discapacitat i no hi ha prou platges adaptades”, a diferència d’altres comunitats autònomes. Falta unificar criteris perquè, al no tenir-ne, el col·lectiu ha de fer una lluita individual a cada població”.
Aquest és el cas de Cristina Garcia, membre de la plataforma Accessibilitat Ciutat i Platges Barcelona. Segons explica a EL TRIANGLE, l’inici de la temporada de bany a Barcelona ha estat “desastrós” perquè ha començat amb tres mesos de retard, a causa de problemes en la licitació del servei de bany assistit per a persones amb discapacitat. El servei, a més, no està ben dimensionat. Segons argumenta, la demanda ha crescut molt perquè “l’han descobert molts esplais amb nens i nenes amb discapacitat i també residències de gent gran. Han descobert aquesta via del lleure i, sumats a les persones individuals que fem ús del servei, tothom està amuntegat en els espais habilitats”.
Per la Cristina, no pot ser que només hi hagi tres platges adaptades a Barcelona, quan cada any creixen els xiringuitos o els espais de joc de voleibol. “No ens tenen en compte, i caldrien plataformes de fusta per ampliar els espais actuals; ubicar canviadors per a les persones que porten bolquers, com les persones de les residències; lavabos adaptats; més cadires amfíbies; més neteja i manteniment dels materials i millors connexions en transport públic per accedir a les zones adaptades. No ens posen les facilitats que serien necessàries”, conclou.
