Joan Laporta ha reduït a pràcticament zero la participació i els drets i garanties fonamentals dels socis en tot just un any i poc de gestió. Va començar per anul·lar una de les principals eines de control dels estatuts que obligava la junta directiva a mesurar amb una precisió quirúrgica les seves actuacions sobre la base de dues exigències: l’obligació de presentar beneficis anuals i de limitar el deute net al doble de l’EBITDA. La supressió íntegra de l’article 67 dels estatuts, que a més concedia un marge de dos anys per recuperar un suposat escenari de pèrdues, va ser aprovada a l’assemblea del 17 d’octubre de 2021 sobre la justificada situació econòmica del moment a causa de l’impacte de la Covid.
La junta directiva, podent mantenir l’esperit de la norma i circumscriure l’escenari de crisi a un termini de temps i conjuntures específiques o graduals, va escometre la supressió completa d’aquesta mesura fiscalitzadora proposant als socis l’aprovació d’un text d’esmena a la totalitat: “A conseqüència de les pèrdues registrades i de l’endeutament del Club existent a l’hora d’aprovar-se els comptes anuals relatius a l’exercici 2020-2021, l’article 67è dels Estatuts queda provisionalment en suspens i sense efectes, fins a la restitució del patrimoni net positiu”.
En circumstàncies semblants, o pitjors per les proporcions del volum del deute i de les pèrdues heretats de Laporta el 2010, la junta de Sandro Rosell va incloure aquest article 67è afegint una disposició transitòria de reducció progressiva de la ràtio EBITDA-DEUDA al llarg de diverses temporades.
La solució Laporta va ser eliminar de cop els mecanismes que molestaven i distorsionaven els seus plans perquè així podia continuar presentant pèrdues i endeutar-se tant com fos necessari per als seus propòsits. La conseqüència calamitosa d’aquesta mesura ha conduït el club a un estrany paroxisme comptable en què Laporta, amb pèrdues ordinàries de 200 milions i l’ocurrència de compensar-les amb la venda d’actius descontrolada, està a punt de tancar amb beneficis artificials per segon any consecutiu sense que aquests resultats, al contrari, puguin contribuir a l’estabilitat necessària.
El deute, reconegut pel mateix Laporta i per Eduard Romeu, no s’ha rebaixat per la caiguda dels ingressos i l’increment de les despeses que ha marcat fins ara la gestió de dos anys i quatre mesos de gestió negligent, confusa i sobretot improvisada. El deute net segons el concepte i paràmetres acceptats per LaLiga era de 682 milions el 30 de juny del 2021 (ajustat a 558 milions excloent les inversions a l’Espai Barça de 122 milions d’euros) i de 608 milions el 30 de juny del 2022 sense que s’esperin alteracions positives d’aquest indicador que tampoc no ha estat fet públic ni filtrat fins ara.
Al Barça de Laporta, la ràtio del deute net sobre l’EBITDA, un concepte comptable que estima els beneficis abans de restar determinats conceptes com a interessos de deute, impostos propis de l’activitat, depreciacions per deteriorament i amortitzacions, sembla veritablement un acudit. L’EBITDA de l’exercici 2018-19 va ser de 179 milions, de 104 milions el 2019-20 i de -60 milions el 2020/21, tancat amb pèrdues de 481 milions a causa d’una innecessària i equivocada interès de Laporta a empitjorar el balanç. Finalment, a l’exercici 2021-22, l’EBITDA va ser de 20 milions, una dada que xifraria el límit de deute net en 40 milions si es refresca la ràtio estatutària anul·lada fa tres anys que situava el màxim de deute resultant de l’operació EBITDA x2. La ràtio de l’any passat va ser EBITDA x30, o sigui a milers d’anys llum de qualsevol esperança de recompondre l’economia blaugrana en segles.
Laporta s’enfronta ara, però, al risc de ser, una vegada més, víctima del seu propi parany si és veritat que es compleixen les expectatives anunciades per la mateixa junta, fa tot just uns dies, sobre una aclaparadora sensació de tornada a l’opulència dels ingressos prepandèmia, quan es va establir el topall històric -sense palanques- en 990 milions.
La veritat és que aquest informe esbiaixat i manipulat contenia una càrrega de propaganda oportunista que, per desgràcia, segurament no es traduirà en la que seria la millor i gran notícia del mandat de Laporta, el retorn a un escenari de fons propis positius si els beneficis de l’exercici tancat pugen a un euro més de 353 milions, la xifra en vermell amb què es va saldar aquest apunt al balanç blaugrana 2021-22.
El pressupost aprovat estimava en 275 milions els beneficis de la temporada 2022-23 gràcies en bona part als 600 milions nets de beneficis en palanques, als quals caldria afegir aquests guanys addicionals tan destacats per la propaganda oficial en aquests dies d’angoixa i d’incertesa marcats pel ‘vull i no puc’ de Laporta quan els fitxatges que li exigeix Xavi per guanyar la Champions.
Uns eventuals beneficis per sobre d’aquest llistó de 353 milions activarien automàticament la restitució de l’article 67 dels estatuts, aquell que va ser anul·lat fa dos anys perquè “les exigències contingudes de restablir una situació de desequilibri patrimonial o de pèrdues en el termini de dues temporades i de mantenir una certa proporció entre l’endeutament net i el nivell d’EBITDA, actualment resulta inabastable”. El text que el va substituir ordenava la suspensió de l’article 67 “fins a la restitució del patrimoni net positiu”.
Es pot afirmar, per tant, que el Barça de Laporta continuarà amb el balanç en negatiu pel que fa a fons propis, ja que el primer interessat a no revertir aquesta pèssima dada al balanç, ni ara ni tampoc a les temporades futures, és el mateix president. Qüestió de supervivència per a ell, no per al club.
