Les seccions professionals del Barça han arribat a convertir-se en un seriós problema econòmic i financer no només des que Joan Laporta s’ha compromès amb LaLiga a fer un exhaustiu pla de retallades. També el futbol ha d’estrènyer-se el cinturó i rebaixar la massa salarial amb vendes que, de moment, no s’han produït. Tampoc no hi ha indicis que s’hagin de produir aviat ni que siguin fàcils per les especials característiques d’un club com el Barça, que quan compra ho fa buscant l’excel·lència al preu més alt i quan pretén vendre les amortitzacions són pesades i els salaris inigualables lluny del Camp Nou. Així ha estat històricament.
Per a Laporta, fins i tot tenint en compte aquesta dinàmica, la dificultat d’avui, entre la tragèdia i el drama, rau en el fet que les retallades, el control econòmic i de la despesa en totes les àrees del club s’hauria d’haver empès així que es van encendre les alarmes per la caiguda dels ingressos fa un any -quelcom significatiu tot i el final de la pandèmia-, la reactivació de tots els negocis i la recuperació turística.
El nou president, proclamat el març del 2021, va llegir confusament i erròniament aquests indicadors. O, per ser més exactes i justificadament crítics, els va passar per alt perquè va prioritzar fer servir la situació per engreixar la propaganda electoralista i mediàtica orientada a empitjorar el llegat rebut. De manera deliberada, per tant, va triar arraconar les seves responsabilitats i no afrontar, com a gestor amb el poder absolut atorgat pels socis, la presa de decisions que requeria la situació.
Va menysprear el fet que, per causa de la covid, la baixada anual d’ingressos va arribar als 250 milions i va cometre un greu i imperdonable pecat de supèrbia i negligència de suposar que, amb l’estalvi de la fitxa de Messi i guanyant una Lliga, la tresoreria recuperaria el nivell de la pandèmia igual que ho ha fet la resta dels grans clubs. Encara pitjor que això: es va dedicar a gastar el que no tenia usant palanques inútils, empobrint el club i arrossegant-lo a un pou gairebé sense fons.
Resulta inadmissible haver pressupostat, com va fer l’any passat, uns ingressos ordinaris de 655 milions amb una massa salarial de 656 milions (1 milió menys d’ingressos que el volum del cost esportiu en fitxes!) i unes despeses totals de 1.065 milions. Evidentment, no s’han complert les grolleres i infundades mentides sobre una recuperació dels ingressos comercials, dels procedents del match day i dels traspassos, una anomalia que ja s’havia produït l’anterior campanya 2021-22. Aquest gran engany proposat per la junta se la va creure la comissió econòmica estratègica, la mateixa que ara ha donat llum verda a l’Espai Barça i s’ofèn perquè li envien un burofax demanant-li explicacions, que, al seu torn, va convèncer els socis perquè l’aprovessin en assemblea. El resultat, agreujat pel revés de caure eliminat dues vegades seguides a Europa, i la insuficiència crònica d’aquesta junta per explotar els actius, ha estat una altra catàstrofe.
L’exemple il·lustratiu de les seccions demostra la barbàrie comesa amb un pressupost, inclòs el futbol base (i la Masia) de 113 milions, dels quals el futbol havia d’aportar-ne 78,7 milions. Històricament, les juntes anteriors havien destinat el 5% dels ingressos del futbol per sostenir-les, com es va fer la darrera temporada prepandèmia amb aquests 990 milions de facturació, dels quals 54,1 es van injectar a les seccions.
Per contra, per a l’exercici 2022-23 la previsió era desviar un 12% -és a dir, més del doble-, una cobertura impossible de sostenir ni en el millor dels somnis, com ja havia quedat demostrat el primer any sencer d’excessos de Laporta, malgrat la sensació d’eufòria per la reobertura de les instal·lacions al públic, al cent per cent, i el retorn massiu del turisme. Tothom va recuperar ingressos a Europa menys el Barça de Laporta.
A més, tampoc els números que circulen sobre l’efecte Mirotic, que sembla haver estat el detonant de la gran depressió viscuda al Palau, justifiquen haver-lo assenyalat com el culpable de les retallades dràstiques adoptades. Quan Mirotic és fitxat per la campanya 2019-20, juntament amb més reforços, la massa salarial de la secció de bàsquet augmenta en 4,5 milions, una inversió calculada a l’empara del creixement pressupostari previst després dels 990 milions del rècord establert la temporada anterior i amb les expectatives que un gran equip podia millorar les taquilles i els abonats del Palau.
Després de la pandèmia, realment, el bàsquet ha anat augmentant el retorn respecte de l’exercici 2018-19 en un volum de 5 milions aproximadament, mentre que amb l’aterratge de la nova junta, a partir de la 2020-21, els salaris van pujar 9 milions (fins als 39,4 milions). El pressupost descomunal de la temporada acabada de tancar era de 37 milions en salaris, 12 milions més que fa quatre anys.
Certament, el que reflecteixen els balanços és un descontrol exagerat de la despesa des de l’arribada de Laporta, especialment també al futbol base (inclosa la Masia) on la previsió per a aquest exercici era d’una contribució del futbol de 32,7 milions malgrat la rebaixa salaris, de 26,6 milions (2021-22) a 22,6 milions (2022-23) pel fet que si a l’anterior tancament es van registrar 20,8 milions en vendes, aquesta temporada s’estimaven pràcticament en zero els ingressos per traspassos, de només 75.000 euros.
Tan inexplicable com les 14 baixes acabades de concedir al Barça Atlètic, entre ells futbolistes pels quals es van pagar quantitats apreciables. La lectura inevitable és que tot allò que quedava de bo per vendre de l’herència rebuda es va traduir en vendes per 28,8 milions la temporada 2019-20 i els 20,8 milions de la 2021-22. Amb raó l’economia de Laporta es troba ara contra les cordes, un altre cop per culpa d’aquesta improvisació permanent instal·lada al seu estil de govern mentre que, superada la data del 30 de juny, no han transcendit els números del tancament de l’exercici.
A sobre, haurà de gastar més del previst a maquillar-les, com sigui, perquè LaLiga li permeti disposar de cert marge salarial en una temporada on, escandalosament, s’han registrat beneficis extraordinaris per un valor de 600 milions nets, que suposen el 56,3% dels ingressos, i el resultat ordinari de pèrdues previstes superarà els 200 milions. Només falta saber quin truc utilitzarà per presentar-los falsament com un gran balanç de gestió.
