La capacitat de manipulació de l’entorn laportista per la via del control mediàtic i de les xarxes socials no només és implacable. També arriba fins a on no s’hi atreveixen la imaginació ni els somnis, inclòs el coneixement i el col·laboracionisme de corporacions com Catalunya Ràdio, TV3 i el conjunt dels canals de l’ens de l’audiovisual públic de Catalunya, 100% laportista i en un percentatge també elevat produït per Mediapro.
Aquests últims dies, amb motiu del viatge a Qatar del president del Barça, Joan Laporta, el mateix que abans abominava de l’emirat i de la seva vinculació al club a través de la publicitat negociada en el seu dia amb la Qatar Foundation i Qatar Airways, els mitjans del Govern de Catalunya també s’ha bolcat en modular a conveniència del context davant l’opinió pública barcelonista.
La reacció a la possible negociació d’una franquícia Barça a la Liga de Qatar per part de Laporta, a canvi de 100 milions d’euros, ha estat la de realitzar ràpides i eficients enquestes que demostrarien l’entusiasme del barcelonisme per acceptar aquests diners presumptament tacats de sang de les víctimes del fonamentalisme islàmic, sang sobretot de dones i nens, represaliats pels règims sectaris, antidemocràtics, masclistes, sexistes i sistemàticament incomplidors dels drets humans i de les llibertats més elementals. Almenys aquests van ser els arguments de l’oposició laportista i del mateix Laporta i del seus quan Sandro Rosell va portar a l’assemblea la proposta per acceptar un acord publicitari a favor del Barça sota el control del govern de Qatar.
Un soci espavilat i documentat com Quim Molins va analitzar les diferents enquestes de l’última setmana sobre aspectes concrets de l’actualitat blaugrana: si eren necessàries les retallades a les seccions professionals, si Nico havia de ser el substitut de Busquets o si, precisament, els barcelonistes acceptarien fer negocis amb Qatar. En totes, el resultat és favorable a les gestions oficials de la junta i es diria que als propòsits de l’enquesta proposada des del mateix aparell de difusió de la junta. El cas, ha apreciat Molins, és que si en les enquestes als mitjans de participació oscil·lava entre els 800 i 1.900 vots, en el cas de la consulta que plantava el dilema qatarià l’augment de participació va arribar a 11.000 vots (+ 60% a favor de Qatar com a soci). Resultat més que curiós, poc creïble o motivat per una trucada a la participació d’aquest voluminós exèrcit laportista a les xarxes.
El seu germà gran, TV3, va dedicar al mateix tema la pregunta de l’Onze, també amb una resposta contundent i majoritària del 78% a favor dels diners de Qatar. La reacció, aclaparadora, no s’alinea massa amb un sector important de la massa social blaugrana que fins ara n’estava convençut, gràcies al discurs i el relat laportista que havia demonitzat Qatar amb trets d’odi i de repugnància, que efectivament el club no havia de tornar a vincular-se amb els països d’Orient Mitjà.
Encara que igualment Laporta farà el que li roti sense consultar a ningú, hauria estat més versemblant manipular les enquestes amb uns percentatges més equilibrats o menys exagerats.
