En el cas de Negreira, la Fiscalia ha adoptat dues decisions que poden ser claus en el context processal. D’una banda, ha denegat la possibilitat que el FC Barcelona es pugui presentar com a perjudicat, una iniciativa de l’equip legal del Barça de Joan Laporta per posar el focus a l’etapa de Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu. També perquè el mateix club pogués exercir una acusació contra tots dos expresidents pels suposats delictes derivats d’aquesta estranya fórmula de pagaments al fill de José María Enríquez Negreira, Javier Enríquez, establerts a través d’un membre de la comissió esportiva del Barça Atlètic, Josep Contreras, que duplicava la factura al club respecte dels pagaments pels seus informes arbitrals.
Dit d’una altra manera, a Laporta li hauria interessat posar Rosell i Bartomeu contra les cordes judicials i, així, convertir el relat del cas només en un judici a tots dos per pràctiques certament singulars i inexplicables, si més no fins ara, tenint en compte que en aquest període, entre els anys 2015 i 2018, el FC Barcelona seguia retribuint el pare pel mateix tipus de serveis, encara que sense informes materials ni cap justificació. Tot va seguir igual que des del 2005, quan Laporta va formalitzar aquests pagaments extraordinaris que són la base de la querella i l’objecte de desig de la Fiscalia Anticorrupció.
“Sembla evident que l’estatus d’investigat (FC Barcelona) i les conseqüències processals que se’n deriven i que només s’hi apliquen resulten incompatibles amb la posició simultània d’acusador”, raona la Fiscalia, que se suma a l’oposició del mateix exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, que també va rebutjar la petició del Barça, en aquest cas argumentant que el club blaugrana estava protagonitzant un “exercici de cinisme”.
Laporta, en principi no se sortirà amb la seva, encara que amb aquest frustrat moviment hagi deixat oberta i en carn viva una ferida entre l’actual junta i les dues anteriors que tindrà les seves conseqüències, pot ser molt perjudicials per a l’entitat, quan s’arribi a judici i cadascuna formuli acusacions contra l’altra en defensa dels seus propis interessos.
D’altra banda, i aquesta és l’altra gran decisió de la Fiscalia, ha rebutjat la possibilitat de fer una investigació detallada de l’origen i l’evolució d’aquests pagaments des que Hisenda té constància a les empreses d’Enríquez Negreira a partir del 2001, amb Joan Gaspart, i posteriorment, des del 2005 fins al 2010, amb Laporta. La Fiscalia s’ha tancat en banda argüint que el delicte de corrupció esportiva sobre el qual ha basat la investigació contra Rosell i Bartomeu no es contemplava al Codi Penal amb anterioritat a l’any 2010. “Els delictes no s’hereten”, ha conclòs, malgrat que tots els indicis apunten que les successives directives van mantenir els pagaments perquè consideraven que l’entitat obtenia un profit en les relacions amb l’estament arbitral.
En definitiva, que Laporta s’emporta aquest primer assalt judicial i podrà viure el cas Negreira des de la tranquil·litat penal completa malgrat l’evidència d’haver cronificat i incrementat els pagaments en el seu primer mandat, a més d’haver propiciat que Rosell els mantingués i que aquest, al seu torn, els traspassés a Bartomeu. La batalla judicial serà, així doncs, aferrissada amb totes les de perdre per als expresidents actualment investigats. Això sí, amb menys riscos i amenaces de condemna dels que Laporta hagués desitjat.
