El govern de la Generalitat ha ampliat de 60 a 140 els municipis amb zones tensionades pel preu de l’habitatge on els propietaris hauran de limitar el preu del lloguer. Així ho ha explicat aquest dijous la consellera de Territori, Ester Capella, en una entrevista a Catalunya Ràdio, en què ha comentat que l’Executiu ha iniciat el tràmit d’aplicació de la Llei 12/2023 amb l’objectiu que el preu del lloguer no pugi “de forma desmesurada”. En els 140 municipis, on hi resideixen 6,2 milions de persones i 80% del total de la població catalana, hi ha pràcticament totes les localitats de l’àmbit metropolità de Barcelona, les quatre capitals de província i zones costaneres.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat aquest dijous l’anunci d’informació pública del procés de declaració que inclou la memòria justificativa per aplicar la mesura a més del doble de localitats previstes inicialment. La vigència de la declaració de zona tensionada serà de tres anys, i es podrà prorrogar per anualitats. La Generalitat ha elaborat el llistat que es declaren zones tensionades i s’exposarà el text durant 20 dies per presentar les al·legacions i, després que aquestes s’hagin resolt, es presentarà la memòria definitiva al govern espanyol perquè hi doni el vistiplau i la llei pugui entrar en vigor definitivament.
En aquest sentit, Capella confia que sigui abans d’un eventual canvi de govern després de les eleccions del 23 de juliol. “És un tema de voluntat política”, ha defensat. “Catalunya no deixarà de fer el que li toca per garantir el dret de l’habitatge”, ha assenyalat en l’entrevista, on ha deixat clar que aquest dret és “fonamental perquè és la porta d’accés a altres drets”. “Si no tens dret a un sostre que t’aixoplugui, difícilment tens dret a la salut, a l’educació o d’altres que estem obligats a garantir a la ciutadania”, ha argumentat.
La Generalitat ha detectat que en els 140 municipis es compleixen els requisits que estableix la Llei estatal perquè siguin declarats zones tensionades, com per exemple que la càrrega del cost del lloguer o la hipoteca més les despeses i subministraments bàsics superin el 30% dels ingressos de les llars; o que el preu de lloguer o compra d’habitatge hagi experimentat els cinc anys anteriors a la declaració un creixement acumulat d’almenys tres punts percentuals superiors al creixement acumulat de l’índex de preus de consum (IPC) de la comunitat autònoma corresponent.
