Xavier Trias s’ha queixat amargament que el Partit Popular hagi sumat els seus vots als dels comuns i els socialistes per elegir Jaume Collboni com alcalde de Barcelona. Trias que va encapçalar la llista més votada a les eleccions del 28 de maig, la de Junts, ha dit que la derrota de la seva candidatura ha estat deguda a una operació d’Estat. Aquesta afirmació ha estat subscrita i difosa pels dirigents del seu partit i dels d’ERC, a més dels mitjans de comunicació independentistes, inclosos TV3 i Catalunya Ràdio. Ernest Maragall, líder municipal d’ERC, que havia pactat amb Trias ser el seu primer tinent d’alcalde, ha arribat a dir que “l’Estat ha aplicat un 155 de facto a Barcelona”.
Si acceptar els vots del PP en votacions municipals importants es considera una operació d’Estat, Trias en va participar en unes quantes quan va ser alcalde de Barcelona entre els anys 2011 i 2015. A les eleccions del 2011, CiU, predecessor de l’actual Junts, va obtenir 17 regidors; el PSC, 11; el PP, 8; Iniciativa per Catalunya-Verds, que es va integrar més tard a Barcelona en Comú, 5; ERC, 1, i la Democràcia Catalana de Joan Laporta, 1. Era impossible forjar una majoria absoluta alternativa a la candidatura de Trias i va ser elegit amb els únics vots dels regidors del seu partit. Sí que calien acords, però, per assolir el llindar d’aquesta majoria absoluta -21 vots- per aprovar els pressupostos anuals de l’Ajuntament. I per arribar-hi el PP li va oferir la mà en els primers que va elaborar.
El 23 de desembre del 2011, el Ple municipal va aprovar els pressupostos del 2012 amb una operació d’Estat amb els vots de CiU i el PP. Trias va agrair l’actitud dels populars en unes negociacions que va qualificar de “lleials”. Pels pressupostos del 2013, Trias no comptava amb el suport de la majoria absoluta dels regidors però CiU i el PP van pactar el desbloqueig de més de 100 milions d’euros en inversions pel 2013. Aquell any, Trias va governar amb els pressupostos del 2012 prorrogats, però amb el suport del partit que aleshores liderava Alberto Fernández Díaz a l’Ajuntament de Barcelona i Mariano Rajoy al conjunt de l’Estat. Jordi Portabella, president del grup Unitat per Barcelona-ERC va afirmar que aquest nou pacte de CiU i el PP significava que l’aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, “ha entrat al govern de la ciutat de Barcelona”.
Els pressupostos del 2014 els va aprovar Trias, tot i que no va comptar amb el suport de cap grup municipal a part del seu, perquè els va vincular a una moció de confiança en la qual cap candidat podia obtenir una majoria absoluta alternativa. Els darrers pressupostos de l’era Trias com alcalde, els del 2015, van tirar endavant gràcies a l’abstenció dels grups municipals socialista i Unitat per Barcelona-ERC. El PP hi va votar en contra. Quedaven lluny les operacions d’Estat de la primera etapa del mandat de Trias, pel que sembla.
