La implantació de l’extrema dreta populista creix en el conjunt d’Espanya, tot i el seu discurs públic clarament racista, masclista i negacionista amb el canvi climàtic o la ciència. A part de ser la tercera força al Congrés dels Diputats, els resultats de les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig augmenten la seva presència institucional de Vox i caldrà veure l’impacte de les seves polítiques en els governs on siguin decisius.
La sociòloga i politòloga Cristina Monge considera, en declaracions a EL TRIANGLE, que Vox ja té “massa crítica per governar” i que ho haurà de fer amb aliances amb el PP en la majoria dels casos. Tot i això, “al PP no li interessa una aliança concreta amb Vox” abans de les eleccions generals del 23 de juliol, i “intentarà ajornar al màxim la negociació en els governs autonòmics”, ja que als ajuntaments aquesta demora no és viable, ja que el 17 de juny han d’estar investits els alcaldes i alcaldesses del mandat 2023-2027.
Durant aquest període de negociació política, la direcció de Vox “intentarà visualitzar que tenen capacitat de negociació i que són capaços de posar els seus valors damunt la taula”. Actualment, tenen 1.695 regidors i regidores a tot Espanya, quan fa quatre anys la xifra era de 530.
Segons la sociòloga entrevistada, tot el seu discurs es basa a “trobar les esquerdes del sistema”, i quan veuen l’escletxa, ja sigui en qüestions com la violència masclista, l’avortament, la immigració irregular o les okupacions, “utilitzen la por i generen inseguretat” per mobilitzar el vot de la població.
Aquest és el cas dels dirigents de Vox que s’adrecen a un sector masculí que se sent amenaçat i perjudicat pels canvis que hi ha a la societat sobre el comportament i el rol de les dones, i aleshores fan servir aquesta por per acostar-se a aquest sector. En el cas de prohibir el dret a l’avortament de les dones, l’extrema dreta populista espanyola es dirigeix a aquells perfils que “no volen que la dona tingui poder sobre el seu cos i defensen la idea de la família tradicional, on les regles estan clares i et sents segur”, beneficiant-se de la inseguretat que poden generar les noves tipologies de família.
Cristina Monge també fa referència al discurs racista de Vox. “Ells no diuen que no entri ningú. Demanen que ho facin de forma endreçada i així s’acosten a una població que es pot sentir amenaçada pel risc de perdre la feina o per l’amenaça que poden representar determinats col·lectius als valors tradicionals espanyols. No fan un enfrontament directe contra els conceptes o els discursos políticament correctes, sinó que saben que els canvis socials generen por i utilitzen la inseguretat que generen” per créixer com a força política.
Amb aquesta estratègia, Vox està creixent en implantació territorial i, segons Cristina Monge, “comencen a penetrar en segments de la classe baixa. Fins al moment, no havien obtingut una representació del 10% al 15% en els barris obrers i populars del nostre país”.
Un altre electorat que estan atraient són els joves: “Tenen un ressò important entre gent jove, ja que estem veient com hi ha un efecte rebot amb la violència masclista”. Segons determinades enquestes, un 20% dels joves diuen que no existeix la violència contra les dones.
Davant de la capacitat més gran de govern de Vox a comunitats i municipis, la politòloga demana estar alerta davant de les conseqüències de les seves polítiques, com ja es veu a Castella i Lleó, on governen amb el PP des del 2022.
La política negacionista de Vox envers la violència masclista ha generat a la Junta de Castella i Lleó que es vulgui derogar la llei autonòmica de violència masclista, per aprovar una nova normativa sobre la violència intrafamiliar. En l’àmbit de les ajudes a la contractació de determinats col·lectius de risc, les víctimes de violència masclista han estat excloses.
El negacionisme sobre el canvi climàtic s’ha evidenciat en la gestió dels incendis, mentre que hi ha negacionisme sanitari o científic en relació amb les mesures legals establertes per gestionar la tuberculosi bovina.
En ajuntaments com Saragossa, on governen, els pressupostos en polítiques de cooperació i d’igualtat ha caigut dràsticament.
A escala europea, les polítiques d’extrema dreta fa més temps que estan implantades, i ja se n’evidencien determinats efectes. Segons Cristina Monge, “ja hi ha estudis acadèmics a Itàlia on es planteja una relació directa entre els ajuntaments on governa l’extrema dreta i l’increment dels delictes d’odi”.
“Quan arriben a les institucions, són capaços de qüestionar els consensos democràtics que sostenen les nostres societats i, per tant, impedeixen arribar a acords que permetin assolir nous reptes, com seria fer front al canvi climàtic a Europa, on són l’únic partit que té un discurs negacionista. Si les democràcies no poden avançar, hi ha retrocés. I si no som capaços de fer front als desafiaments que tenim al davant, es generen problemes socials”, afegeix Cristina Monge.
El projecte de l’extrema dreta espanyola és avançar cap a una nació monoracial i monocultural, i aplica les polítiques ja més consolidades dels seus homòlegs a Hongria, Polònia, Itàlia, els Països Baixos o França.
