Alts càrrecs de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona estan en el punt de mira de la justícia i començaran a desfilar davant el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, per aclarir la concessió de subvencions per centenars de milers d’euros que van tramitar des del 2012 a les entitats Igman i CATmón, dues fundacions darrere de les quals hi havia Víctor Terradellas i Francesc Dalmases, tots dos de l’òrbita convergent. Les aventures d’aquests dos independentistes ja van provocar en el seu moment el processament de diversos alts càrrecs de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona.
Víctor Terradellas va ser el dirigent de CDC que va entrar en contacte amb el Kremlin i va prometre als seus interlocutors reconèixer que Crimea era russa a canvi d’ajuda per a la independència de Catalunya. També va ser qui va portar a Barcelona suposats alts càrrecs de Moscou per ajudar Carles Puigdemont a proclamar la independència després de l’1-O.
Les investigacions judicials van començar com a conseqüència de les denúncies rebudes per les subvencions de la Diputació de Barcelona, causa en la qual l’exresponsable de relacions internacionals Jordi Castells es troba imputat. Després de les denúncies, el 2015 va ser apartat del seu càrrec i enviat a la Generalitat, on li van buscar un lloc com a subdirector general de Cooperació Local, al departament de Presidència.
Però ara s’investiga si les irregularitats es van donar també a la mateixa Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona. Per aquest motiu el jutge Joaquín Aguirre ha citat a declarar com a investigats alts càrrecs d’aquestes dues institucions: Roger Albinyana, exsecretari d’Exteriors; Marta Macias, exdirectora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD); Manel Vila, exdirector de l’ACCD; Teresa Prohibas, directora de Serveis de Presidència; Jordi Serra, interventor de la Generalitat; Maite Llort, interventora de l’Ajuntament de Barcelona; David Llistar, exdirector de Justícia Global i Cooperació municipal, i Felip Roca, director de Serveis en aquesta institució.
En aquest sumari, dos alts càrrecs de la Generalitat ja hi figuraven com a investigats i se’ls va arribar a prendre declaració: Gerard Figueras, exsecretari d’Esports, i Enric Ticó, expresident de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Des de tots dos organismes s’havien concedit ajudes a les entitats que dirigien Víctor Terradellas i Francesc de Dalmases.
De la documentació estudiada, es desprèn que els principals implicats en el cas tenien estrets vincles amb la Generalitat i amb l’Ajuntament en l’època en què era alcalde Xavier Trias. En converses gravades, es desprèn que tant Terradellas com De Dalmases coneixien la Generalitat com si fos casa seva. I en algunes ocasions, Terradellas deixava anar que els nomenaments que s’hi produïen eren fruit de la seva “feina entre bastidors”. És més: va poder posar un home de la seva confiança a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que mou importants fons en cooperació exterior, un sector que ell coneixia i del qual rebia quantioses subvencions per a les seves associacions i fundacions.
Es tractava de Jordi Fexas, un col·laborador de Terradellas que, a més, era patró de CATmón, cosa que li conferia una implicació encara més estreta. Fexas és d’ERC i va ser nomenat conseller d’Esquerra al districte de Sants i, des de fa poc, és també regidor. Va ser la persona que va inscriure oficialment l’entitat Súmate, la plataforma de castellanoparlants que Oriol Junqueras va utilitzar per ampliar el seu espectre de votants i de la qual prové, per exemple, Gabriel Rufián. La seva condició de republicà era coneguda per Víctor Terradellas, per qui aquesta circumstància era un valor afegit.
“Gràcies per la gestió”
Una conversa captada el 13 de maig del 2014 confirma que darrere del seu fitxatge per l’ACCD, una àrea fèrriament controlada per CDC, podia haver-hi alguna cosa més que una casualitat: “Ahir em van dir que dilluns començo a l’ACCD. Gràcies per la gestió”, li diu Fexas. Terradellas li respon: “Perdona, però com que ens han tallat les línies, fins que no tingui wifi no puc contestar. Enhorabona!!! M’ho havien dit, però no recordava que fos dilluns. Ja ets a l’ACCD, fes-ho bé i fes-ho saber per quan els teus governin. Sempre podrem jugar així”.
Uns dies més tard, el nou fitxatge de l’ACCD li deia: “Espero que els pròxims a governar no siguin teus o meus, sinó una mica més de tots”. En aquells moments s’estava confeccionant la llista de Junts pel Sí per les elecions autonòmiques, que agrupava les candidatures de CDC i d’ERC en una sola. Jordi Fexas es troba imputat en el sumari del jutjat número 1 de Barcelona.
L’11 de febrer del 2014, David Minoves, membre de la direcció d’ERC i en aquell moment pertanyent a la comissió permanent de l’ANC, enviava un missatge de WhatsApp a Víctor Terradellas: “Bon dia. Sembla que, segons l’Ara, tenim fumata blanca i la nova directora general de Cooperació de la Generalitat serà Marta Macias. Suposo que hi has tingut alguna cosa a veure. Una bona notícia”. Terradellas li responia amb un breu: “Sembla que sí”.
Un informe de la policia explica la conversa amb més detalls, com la petició que Víctor Terradellas, llavors responsable de relacions internacionals de CDC, rebi el ministre de Medi Ambient de Veneçuela, cosa a la qual l’alt càrrec del partit li respon que “serà impossible, jo sóc a Escòcia”. “Igualment, comenten que ha de reunir-se amb Francesc Dalmases per veure el Pla Director de l’ACCD. Minoves comenta també l’elecció de diversos càrrecs polítics, a la qual cosa Víctor Terradellas respon amb un cert aire que ja ho sap”, relata l’informe.
En realitat, existeix una conversa datada el 17 de setembre del 2014 en la qual Minoves li diu: “Hola, Víctor! Et va bé fer un cafè la setmana vinent? Per parlar de la proposta de Pla Director que s’està elaborant des de l’ACCD. Et sembla que ens trobem tu, jo i el Francesc?”. Uns mesos abans, el 17 de març, David Minoves li envia un missatge revelador. “Com va ser la trobada amb Meritxell Budó i Marta Macias? A veure si ens podem veure la setmana vinent un moment”. Budó era, en aquell moment, regidora a l’Ajuntament de la Garriga i Macias acabava de ser nomenada directora de l’ACCD. En una altra ocasió, Minoves li va preguntar: “Com va anar la reunió amb Rull per parlar del Fons? He vist que Meritxell Budó va a la Diputació de BCN”. Era el juny del 2015 i Budó va ser triada representant de CDC a la cambra provincial.
Amb aquestes relacions sospitoses, la lupa de la justícia està ara damunt de l’ACCD. No deixa de ser sospitosa l’ascendència i la relació de Terradellas amb l’ACCD, l’organisme que li donava després suculentes ajudes anuals. Si ell nomenava els seus directius i si un dels seus col·laboradors treballava a l’agència, què es pot esperar de l’organisme que porta el pes de la cooperació internacional de la Generalitat, el sector en el qual operaven Terradellas i De Dalmases i del qual s’emporten milers d’euros?
El 2014, l’ACCD va donar tres subvencions a l’Associació Igman/Acció Solidària. El 2015, hi ha, almenys dues subvencions més, i el 2016 dues més. El 2017 s’investiga una subvenció directa de 50.000 euros per a una edició de la revista ONGC, que editaven Terradellas i De Dalmases. Els dos socis editaven una altra revista anomenada CIV. En un document confiscat a la seu de CATmón, es detallaven algunes ajudes directes rebudes per Igman i CATmón, entre les quals de “Presidència” (feien constar que eren 100.000 euros), del Canal Olímpic (11.400 euros), del Palau Robert (3.000 euros), d’Acc1ó (4.537 euros), de FGC (2.000 euros), de “Puigneró” (50.000 euros) i de “Gerard” (70.000 euros).
Certificacions falses
Un informe de la Guàrdia Civil, datat el 6 de novembre del 2019, recull que Terradellas va sol·licitar el 2015 una subvenció a la Generalitat per a la “difusió del món local a través de la revista Catalan International View (CIV)”. L’informe continua: “Sobre aquesta subvenció, atorgada per concessió directa, sol·licitada a Presidència de la Generalitat, Roger Albinyana, secretari de la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, amb data 29 de juny del 2015, va ser qui va proposar, a la vista de la sol·licitud presentada, atorgar a CATmón una subvenció de 100.000 euros per finançar el projecte de CIV”. Per aquest mateix concepte, Terradellas havia rebut aquell mateix any una altra subvenció de la Diputació de Barcelona per 49.918,40 euros. “En aquesta proposta [la d’Albinyana] consta de forma expressa que no és compatible amb altres quan superi l’import total de l’activitat a desenvolupar. En aquest cas concret, el cost de l’activitat fixada per CATmón va ser de 107.364,56 euros, i va cobrar de la Generalitat 100.000 euros i de la Diputació 49.918,40 euros. Per tant, aquestes quantitats van superar amb escreix l’import de l’activitat”, diu l’informe.
La Diputació havia concedit l’ajuda el mes d’abril, per la qual cosa els responsables de CATmón, “tot i sabent que ja tenien aquesta aprovació, van incomplir aquests acords. A més, en el document signat en data 30 de novembre del 2015 per Víctor Terradellas, en qualitat de president, i Francesc de Dalmases, de secretari, van certificar que CATmón no havia rebut altres subvencions per al finançament de l’edició de la revista CIV de l’any 2015”.
Un altre informe assenyala que tant De Dalmases com Terradellas “van emetre un certificat de CATmón negant haver rebut altres subvencions per al finançament el 2015 de la revista CIV. A la vista de la investigació, aquest certificat no respon a la realitat”.
Els últims anys, segons els investigadors, CATmón “va presentar les mateixes factures tant a la Diputació de Barcelona com a la Generalitat, duplicades, per import de 55.728,30 euros i 49.837,81 euros, respectivament [es refereix al 2014 i al 2015]”. El 2014, les subvencions de la Generalitat van ser de 120.000 euros. Aquest informe conclou que “s’han evidenciat irregularitats de subvencions a la Generalitat de Catalunya a través de la Fundació CATmón per finançar la revista CIV els anys 2014 i 2015. […] D’aquesta manera, va rebre: el 2014, per part de la Generalitat, 120.000 euros, i per part de la DIBA [Diputació de Barcelona], 49.918 euros; l’any 2015, per part de la Generalitat, 100.000 euros, i per part de la DIBA, 49.918 euros”. Per a la revista ONGC, les subvencions procedien directament de l’ACCD i eren gestionades davant d’aquest organisme.
Paral·lelament, rebien quantioses subvencions per a projectes a l’estranger. El novembre del 2014, De Dalmases va sol·licitar per a Igman una subvenció de 89.635 euros per al projecte “L’emancipació de les dones bosnianes en els entorns rurals com a factor de democratització local”. El juny de 2015, va tornar a sol·licitar una altra ajuda amb el mateix concepte, però va reportar com a cost del projecte un total de 159.140 euros, per la qual cosa demanava una subvenció de 91.000 euros, a més de 16.000 euros més destinats a “actuacions d’incidència”. El 2016, la petició de subvenció era per “Promoure i fomentar mesures destinades a la protecció de gènere en el sistema educatiu de Bòsnia i Hercegovina”, al “cantó de Sarajevo i opstines –municipis– de Trnovo i Hadzici”. El projecte pujava a 137.000 euros, i se sol·licitava una subvenció de 97.000 euros. L’expedient va ser aprovat a principis d’abril, juntament amb un altre presentat també per Igmar per al Congo sobre “Promoció dels drets de les adolescents tutelades a Kinshasa (RD del Congo)”, segons una resolució signada per Manel Vila.
El 2016, un altre projecte portava per títol “Promoure i fomentar mesures destinades a l’aplicació de gènere al sistema educatiu de Bòsnia”, amb un cost global de 114.000 euros i una subvenció de 65.000 euros. La subvenció va ser aprovada el 29 de setembre i ,l’endemà, el 70% de la subvenció (45.500 euros) es va ingressar al compte d’Igman, segons una transferència signada per Manel Vila. El 21 de novembre es va pagar el 30% restant, 19.500 euros.
El treball que es va fer, però, no va ser justificat, per la qual cosa l’ACCD va iniciar un expedient de “revocació total de la subvenció”. Després de gairebé un any de relació epistolar entre Igman i l’ACCD, l’òrgan del Govern determina que “no s’acredita suficientment que aquesta despesa correspongui a ‘personal assalariat al terreny’: no s’han presentat nòmines, pagaments a la Seguretat Social a càrrec de l’empresa o cap altra documentació. […] El document aportat, on es desglossen diversos conceptes imputats al servei de coordinació, no té validesa com a document justificant de despesa. El seu format no és vàlid en el tràfic jurídic mercantil”.
El sumari, doncs, acredita que les ajudes rebudes per a projectes en diferents llocs del món, així com per editar les revistes CIV i ONGC arribaven des de diferents administracions. Fins ara, s’havien investigat les ajudes de la Diputació i les d’alguns departaments de la Generalitat, però a partir d’aquest mes de juny, quan comencin a declarar els nous investigats davant del jutge, s’ampliaran les perquisicions a l’ACCD, la principal repartidora d’ajudes del Govern, i a l’Ajuntament de Barcelona.
