La Junta Provincial de Barcelona ha tombat el recurs de l’Ajuntament de Vic i ha ratificat la decisió de la Junta Electoral de Zona d’obligar el consistori osonenc a retirar tots els símbols independentistes del municipi durant la campanya electoral per mantenir una “absoluta neutralitat política” i “respecte a la ideologia heterogènia de la ciutadania”. Fonts de l’Ajuntament han confirmat que han rebut aquest divendres la notificació i han assegurat que ja s’han retirat els símbols. La decisió de les dues juntes respon a la denúncia presentada per Impulso Ciudadano i afecta els símbols i les pancartes situats a la façana de l’Ajuntament que governa la membre de Junts per Catalunya Anna Erra i a la resta de llocs de titularitat pública.
Al recurs, l’Ajuntament al·legava que la denúncia de l’entitat no sol·licitava la retirada de la pancarta del balcó del consistori i concloïa que, per tant, la Junta Electoral de Zona no s’hauria d’haver pronunciat. L’equip de govern municipal també argumentava que no hi havia llaços grocs ni estelades penjant de fanals públics, així com que una pancarta d’un tram de la carretera de Sant Hilari havia estat posada probablement per particulars. A més, indicava que aquesta carretera no és de titularitat municipal.
“Símbols partidistes”
Pel que fa a una estelada situada a la plaça del Mil·lenari, l’Ajuntament subratllava que no havia estat col·locada per a les eleccions, ja que feia uns deu anys que hi era. Retirar-la, afegia el consistori, provocaria que la gent prengués consciència del canvi, de tal manera que es produiria “una reacció contrària a la que es pretén evitar”.
En canvi, després de recordar que la Junta Electoral Central ja ha determinat en diverses ocasions que llaços grocs, estelades i pancartes amb l’expressió ‘Llibertat presos polítics’ són “símbols partidistes”, la Junta Provincial de Barcelona subratlla que aquests elements poden ser “legítimament utilitzats” per les formacions sobiranistes en la propaganda electoral, però no pels poders públics que “han de mantenir una rigorosa neutralitat política”.
“Espais de convivència i no d’exclusió”
Alhora assenyala que els espais públics com carrers, places i edificis públics són “espais de convivència i no d’exclusió”, que el manteniment correspon als ajuntaments i que el “deure de neutralitat política” durant el període electoral “exigeix que tots els espais públics dins del municipi” estiguin “lliures de símbols que representen concretes opcions polítiques”.
Recorda al consistori el “deure” de retirar aquests símbols, “hagin estat col·locats per particulars o no, sempre que es tracti d’espais públics” i “sigui quin sigui el temps que fa que hi són”.
