La Sulma Aguilar Vázquez no tenia documentació quan va arribar a Catalunya procedent del Salvador. Es volia guanyar la vida a Catalunya, però cap empresa la contractava per manca de documentació en regla. Va tenir la sort d’entrar en el programa ACOL, que ajuda les persones migrades a regularitzar la documentació i subvenciona un any de contracte. D’aquesta manera, la Sulma va començar a treballar a Solidança, empresa catalana d’inserció sociolaboral, i ja porta dos anys a l’equip.
Com ella mateixa explica a EL TRIANGLE, “faig selecció de roba de segona mà d’home, de dona, de nens, i també ajudo l’encarregat a comptabilitzar els quilos de roba que fa cada noia a la planta de triatge”. Poder accedir al programa ACOL i treballar a Solidança, ha estat “un miracle” per a la Sulma. “Ho havia intentat abans i no aconseguia feina. Jo volia estudiar, fer moltes coses, però no podia per manca de documentació. Una vegada oberta la porta, tinc llum verda perquè em passin coses”.
Actualment, la Sulma, amb 26 anys, no només treballa a la planta de triatge de roba de segona mà, sinó que també està estudiant un grau mitjà de Sistemes Microinformàtics i català a l’Escola d’Adults. Segons relata, “he après molt amb Solidança, i m’han ajudat amb el coneixement del català, a saber quins són els meus drets, i també m’han acompanyat en la tramitació de la convalidació dels estudis del meu país”. Mirant cap al futur, la Sulma vol dedicar-se al disseny i l’actualització de pàgines web, i també al màrqueting digital. “Sempre havia volgut venir a Espanya, però no ha estat gens fàcil. Ja han passat vuit anys des que vaig arribar del Salvador, i ara vull enfocar-me en la meva formació i desenvolupar els meus projectes. Tot aquest procés ha valgut la pena, es pot fer, però no ha estat fàcil”.
Per facilitar la seva integració sociolaboral, la Sulma ha comptat en tot moment amb l’acompanyament professional de la Samantha Beloso. La tècnica d’inserció de Solidança es mostra satisfeta del procés que ha viscut la Sulma, perquè ha aprofitat tots els recursos disponibles per millorar la seva situació laboral i les seves opcions de trobar feina a qualsevol empresa ordinària.
“La importància d’una empresa d’inserció és enorme perquè, ens trobem amb col·lectius que tenen una sèrie de necessitats que no les poden cobrir les empreses normalitzades”, com seria el cas de contractar una persona amb documentació irregular o bé acompanyar treballadors amb greus necessitats socials”. En declaracions a EL TRIANGLE, la Samantha afegeix que les entitats d’inserció “som una empresa pont que et prepara per a l’empresa ordinària, coneixes com funciona el mercat laboral, adoptes hàbits de feina i aprens gestions desconegudes en el país d’origen, com pot ser la tramitació d’una baixa laboral”.
A Catalunya hi ha una vuitantena d’empreses d’inserció laboral, segons el registre de la Generalitat de Catalunya. Les dones són les principals contractades en aquestes empreses, i un dels motius és l’elevat nombre de dones soles amb fills que no tenen suport familiar ni xarxa acollidora. Com que no disposen d’aquest suport per a la cura dels menors a càrrec, tenen moltes més dificultats per accedir al mercat laboral ordinari, donat que els horaris no faciliten la conciliació laboral i els baixos sous no permeten la contractació de serveis d’acollida i cura.
A banda del suport individual que ofereixen les empreses d’inserció des de la primera contractació fins a la recerca de feina al mercat laboral ordinari, el treball amb xarxa amb els serveis d’habitatge o els serveis socials és clau per acompanyar al màxim les persones contractades. Com explica la Samantha Beloso, “el nostre objectiu no és l’activitat productiva en si mateixa, sinó la persona. Que la persona aprofiti l’espai ofert, aprofiti la feina i aprofiti el temps disponible fora de la feina. Marquem un itinerari laboral amb la persona i treballem perquè aprengui com funciona el sistema, aprofiti per formar-se, es tregui el carnet de conduir o aprengui el català per incorporar-se al mercat laboral”. Si té mancances d’habitatge o d’ajuts per garantir el domicili o la cura familiar, contacten amb els serveis socials del municipi de la persona treballadora i coordinen els serveis disponibles.
La Samantha explica que l’itinerari laboral es pot allargar fins a tres anys. A l’etapa final, s’ajuda la persona a buscar feina i es fa un seguiment durant els sis mesos posteriors per avaluar la seva situació. Qui canvia el xip, millora molt la seva situació.
