Els fantasmes de la corrupció envolten el candidat de Junts per Catalunya (JxCat) a Barcelona, Xavier Trias. L’aspirant a alcalde va deixar alguns escàndols de la seva anterior etapa al capdavant del consistori de la capital catalana, i la seva mà dreta, Antoni Vives (extinent d’alcalde d’Urbanisme, expresident de BIMSA i exvicepresident del Port de Barcelona), està sent investigat en el cas 3% per presumpte pagament de comissions il·legals a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a canvi d’adjudicacions de contractes públics.
Un acte judicial de l’any 2020 relata d’allò més bé el modus operandi de la trama corrupta a l’Ajuntament de Barcelona. Era el denominat cas 3%: “En el cas que ens ocupa, en molts dels processos de contractació exposats és perfectament conegut qui va ser el concret funcionari o funcionaris influenciats, i com es va produir exactament aquesta influència en cadascuna de les obres adjudicades”, diu el document. Enumera els “sòlids elements objectius indiciaris” que consten en la causa.
Aquests elements són “les irregularitats existents en els processos de contractació; la relació directa, contínua i personal entre cadascun dels empresaris i els jerarques del partit imputats; les comunicacions i reunions contínues entre els uns i els altres, lligades sempre a la marxa i a les principals fites dels processos de contractació; les donacions a les fundacions del partit o la subscripció de convenis de ‘col·laboració’; la relació cronològica entre les donacions i les adjudicacions; i la mateixa complexitat del sistema que els imputats van construir per tal d’obtenir l’adjudicació dels contractes, el lliurament dels diners i el finançament del partit CDC, que dificulta, sens dubte de forma intencionada, la determinació de les persones concretes que van intervenir en els fets i la seva actuació, fora és clar de la participació dels investigats”.
Per als investigadors, Vives “ha estat un dels alts càrrecs que va contribuir a posar en marxa l’estructura per finançar il·legalment el partit polític, en forma encoberta mitjançant ‘donacions’ a fundacions lligades a CDC (Catdem i Fòrum Barcelona), de connivència amb empresaris i altres càrrecs d’índole política, alterant tot tipus de concursos públics, amb la finalitat de ‘dirigir’ els tractes afectuosos cap a empreses que, al seu torn, col·laboraven amb ‘donacions al partit’”. El seu nom apareix en vuit expedients d’obres sospitoses de l’Ajuntament. El seu criteri era molt sui generis: portava un rànquing d’adjudicacions del consistori barceloní que relacionava el volum de l’obra pública adjudicada a les empreses identificades com a “nacionals”.
De moment, Vives està implicat en la concessió de presumptes contractes fraudulents de grans obres a la capital catalana per centenars de milions d’euros. Però una derivada de l’escàndol apunta que també pot tenir responsabilitats en el desviament de gairebé mig milió d’euros dels diners públics a través de contractes amb la productora Triacom entre el 2011 i el 2015, període en el qual Xavier Trias era alcalde. La Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra han sol·licitat informació sobre diversos pagaments a Triacom per la campanya publicitària del telèfon d’emergència 010 i per la inclusió de microespais publicitaris en ràdios i televisions entre el 2014 i el 2015 sobre Smart City. També s’investiga l’adquisició dels drets de propietat intel·lectual de l’obra El cas dels catalans, que Triacom va produir juntament amb TV3 i la Xarxa de Comunicació Local.
Triacom és propietat d’Oriol Carbó, exgerent de TV3. Els diners pagats pel consistori, pel que sembla, eren després canalitzats cap a factures emeses per les firmes Inversions OCS, Emocional Base i Interiorisme, l’autenticitat de les quals s’està investigant. La primera d’aquestes empreses porta inactiva fa més d’una dècada; la segona és propietat del Salvador Solé, cunyat d’Oriol Carbó. Se sospita que al darrere de l’operativa de desviament de diners hi ha Antoni Vives i Germà Gordó.
Triacom ja va ser utilitzada per desviar diners a CDC en la campanya electoral del 2010, abonant a Hispart, l’empresa que organitzava els actes, els diners que havia de pagar-li Convergència. En total, l’empresa de Carbó va assumir 750.000 euros de despeses en aquesta campanya mentre rebia quantiosos contractes públics. El mes de març passat, una sentència va condemnar Oriol Carbó, Salvador Solé i David Madí, i a diversos empresaris més, a penes d’entre 8 i 14 mesos de presó per frau a Hisenda, així com a multes de 110.000, 219.000 i 219.000 euros, respectivament. Els indicis apareguts a l’Ajuntament de Barcelona poden significar un altre pal per als dos cunyats, a més de per a Vives i Gordó.
No obstant això, els pilotassos més grans s’han donat en l’àmbit de la construcció, on Vives ho dominava tot. Sota sospita estan les obres dels túnels de la plaça de Glòries. “És rellevant destacar que el concurs s’anuncia al BOE el 10 de desembre del 2014, i que el 22 de desembre del 2014 s’ingressen 40.000 euros en un compte corrent de Catdem. El dia 15 de gener del 2015, tres dies després que acabi el termini de presentació d’obres per a la licitació, Copisa, una de les mercantils que conformen la UTE, dona 25.000 euros a Catdem. El dia 15 de maig del 2015, després d’una reunió entre Viloca Serrano [tresorer de CDC] i Tauler Ferrer [director general de la constructora Copisa], després de finalitzar l’obertura de pliques i realitzar-se l’adjudicació definitiva de l’obra, Copisa ingressa 50.000 euros a Catdem. (…) En aquest cas, les múltiples reunions es van produir entre els empresaris que serien els adjudicataris (…) i hi va participar Viloca Serrano, Gordó Aurabell [Germà Gordo], Vives Tomàs i Sánchez Vera, i és molt rellevant que també en aquest cas queda directament acreditada la participació en les reunions i, per tant, en la cadena d’influències, d’un membre de l’entitat adjudicatària, Antoni Vives Tomàs, i es tanca així el cercle de les comunicacions i l’assegurança del resultat”.
Les obres dels túnels es van adjudicar el 26 de febrer del 2015 a Rogasa, Benito Arnó e Hijos, Copisa i Comsa, per un import de 103,6 milions d’euros. El desembre del 2014, Vives s’havia reunit amb Rogasa, i el 3 d’aquest mes manté una altra reunió a “Còrsega”, carrer on estava situada la seu de CDC, a la qual assisteixen Vives i Francesc Sánchez, responsable jurídic de CDC, juntament amb representants de les quatre empreses guanyadores del concurs. A l’agenda de Tauler consta una anotació que revela el motiu: “Glòries. UTE amb Comsa i B. Arnó. Vendre la UTE al més alt nivell. President”. Consten diverses reunions d’aquest directiu amb Antoni Vives i contactes d’aquest amb els responsables de les altres empreses adjudicatàries. “Antoni Vives ostenta simultàniament els càrrecs directius de l’empresa pública BIMSA de president i apoderat, els quals manté fins al seu cessament el 18 d’agost del 2015, moment en què és nomenat conseller d’aquesta empresa, i és al seu torn, entre els anys 2007 i 2015, regidor per CDC de l’Ajuntament de Barcelona i tinent d’alcalde d’Urbanisme i Medi Ambient entre els anys 2011 i 2015”, especifica l’acte. En altres paraules, els poders de Vives eren immensos, i dominava no només la maquinària de la construcció municipal, sinó que era, al mateix temps, vicepresident del Port de Barcelona.
Una altra de les obres sota sospita és l’arranjament del Mirador de les Aigües, a la carretera d’Horta a Cerdanyola, que depenia de BIMSA i va ser adjudicada el juny del 2012 a l’UTE formada per Oproler i Rubau Tarrés per 464.000 euros. Va haver-hi nombroses reunions entre directius de la companyia amb alts càrrecs municipals, als quals se’ls van fer regals personals. Sergio Lerma, president d’Oproler, va arribar a convidar Viloca i a Germà Gordó a la seva festa d’aniversari a Madrid assumint la seva empresa despeses d’hotels, àpats i taxis. En la comptabilitat de l’empresa es van trobar les proves de viatges a Madrid per assistir a partits del Reial Madrid (invitacions a la llotja) i àpats i obsequis nadalencs als màxims directius de BIMSA. Un correu de Lerma a Josep Manuel Bassols, el seu home a Catalunya i exdirigent de CDC, deia el maig del 2012: “Ens tindran en compte en licitacions”. I en un document intern de la companyia del gener del 2013 s’anota: “Adverteixen que pròximament sortirà tram 5 carretera Aigües i suport passarel·la tram 5”. Part de veritat hi devia haver en aquestes previsions, perquè la mateixa UTE va rebre el 26 de novembre del 2013 l’adjudicació de diversos carrils bici licitats també per BIMSA, per un import d’1.240.000 euros. Càrrecs d’aquesta companyia pública, al costat de Vives, van participar en reunions amb els adjudicataris abans de la concessió del contracte.
No se salva el Port de Barcelona. L’obra del talús del dic de l’Est va ser adjudicada el 28 de març del 2012 per més de 30 milions d’euros a una UTE on hi havia ACSA, Copisa i Benito Arnó e Hijos, tres de les companyies que solien realitzar donacions a la fundació de CDC. El president del Port era Sixte Cambra, íntim amic d’Artur Mas, i el vicepresident era Antoni Vives. El 18 d’abril del 2012, Copisa entrega 25.000 euros a la fundació Catdem, seguint el ritual, i 25.000 euros més a la Fundació Privada Fòrum Barcelona. El 26 de juny d’aquell any, Copisa torna a ingressar 25.000 euros més a cadascuna d’aquestes fundacions.
La relació ja venia de lluny: “El dia 5 d’octubre del 2011 es donen una sèrie de comunicacions via SMS entre el que va ser conseller d’Interior de la Generalitat en aquella època, Felip Puig, i el vicepresident de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Antoni Vives, que posen de manifest que des de la mercantil Copisa, a través de la mediació del seu president, Josep Cornadó, es promou l’obtenció d’un tracte de favor cap a aquesta mercantil per part dels òrgans licitadors d’obra pública governats per CDC”, diu l’acte citat. En el sumari consta un SMS de Felip Puig a Vives. “Toni, has pogut rebre Cornadó, de Copisa???”. I l’alt càrrec de l’Ajuntament li contesta: “Encara no, Felip, xo ja li hem trucat. Sorry, vai (sic) de cul”. “És que em va dir que encara no li havies donat hora. Gràcies. Recorda que és molt bon amic i company de viatge”, acaba Felip Puig.
El president de Copisa, Josep Cornadó, devia ser bon amic. El 16 de novembre del 2011, va ser rebut pel llavors alcalde Xavier Trias i per la seva mà dreta, Antoni Vives, al despatx oficial de l’Ajuntament. El dia anterior, es publicava al DOGC una licitació important del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i el mes següent es publicaria la de la reforma del dic Est del port. Aquell dia, Xavier Tauler, director general de Copisa, anotava a la seva agenda: “Port BCN-Comsa-Gordó” i “Germà-obra del Port 40M/Consorci Enseny”. Només cal recordar que l’obra del dic Est va pujar a 40 milions i que Copisa formava part de l’UTE que se la va adjudicar.
Respecte a la resta de l’anotació, sembla referir-se a l’adjudicació del CEB per al manteniment d’edificis escolars. Copisa es va emportar un dels dos lots, el més quantiós: una mica més de 5,7 milions d’euros. El dic Est, en canvi, va ser adjudicat finalment per una mica més de 30 milions. Copisa era, de lluny, una de les més esplèndides cotitzadores a CDC: a Fòrum Barcelona li va ingressar 580.000 euros entre el 2008 i el 2013, i a Catdem, 610.000 euros entre el 2008 i el 2015.
En el cas de l’obra de l’ampliació sud del Port de Barcelona, l’adjudicació va ascendir a gairebé 12,9 milions d’euros i va ser adjudicada el 28 de març del 2014 a una altra UTE de Comsa, Copisa i Benito Arnó e Hijos. Un dia abans de l’adjudicació, Copisa ingressa 30.000 euros al compte de Catdem i 30.000 euros més al de Fòrum Barcelona. La remodelació del Paral·lel per gairebé 7 milions d’euros també va ser adjudicada a Copisa el 8 de maig del 2014. Tot això suposava un riu de diners cap als comptes corrents de Convergència.
