Les aparences ho són pràcticament tot a l’univers de Joan Laporta, que acaba de tancar amb no poques cicatrius i ferides el frustrat intent d’explicar al món el cas Negreira. Si més no, de donar una justificació coherent, intel·ligible i prou ben argumentada perquè la història no sonés ni tan malament ni tan matussera com sembla. Fora de l’àmbit de la premsa catalana, de l’univers barcelonista que resulta fàcil d’excitar amb el victimisme i les conspiracions, a Laporta li va ser relativament senzill afegir la cirereta de l’atac obert i descarnat contra el Reial Madrid, l’equip del règim que sí que ha estat l’històric beneficiat pels arbitratges i la cultura centralista, per sortir passejat a les espatlles de la roda de premsa de dilluns.
De l’Auditori 1899 del Camp Nou, Laporta es va traslladar immediatament al Village del Torneig Godó de tenis, on va desfilar triomfal i aclamat unànimement per aquest barcelonisme que mai rebutja, sinó al contrari, una bravata del seu president contra l’imperi madridista, molt més després del 0-4 de la Copa que encara els cou. La roda de premsa tan esperada es va tancar, això no obstant, amb preguntes pendents que es van quedar al tinter per la senzilla raó que van ser formalment anul·lades, silenciades i censurades per ordre de Laporta a través del seu cap de premsa, Àlex Santos. Almenys tres periodistes que van aixecar la mà per entrar al torn no se’ls va permetre fer la seva pregunta: Marçal Lorente, freelance, Francisco Cabezas de la redacció d’El Mundo a Barcelona i Sergi Font, del diari ABC.
Marçal Lorente va ser pràcticament expulsat de l’emissora on s’emetia l’històric programa Sense Concessions per la pressió barroera de la mateixa junta i de la premsa laportista. Sergi Font representa el diari des d’on Salvador Sostres ha escrit de Laporta amb la cruesa i l’afinada ploma de qui, per frec, proximitat i, finalment, per discrepància, el coneix millor que ningú, no se sap si fins i tot amb una querella a coll per desvirgar els plans bruts del president amb Limak i altres malifetes. Pel que fa a Francisco Cabezas, cap d’esports de la delegació d’El Mundo a Catalunya, el motiu d’impedir-lo participar en la roda de premsa no va ser altre que per represàlia contra el mitjà que més revelacions ha difós sobre la rebotiga més fosca del laportisme i del cas Negreira.
Àlex Santos els va deixar fora mitjançant el vell truc de limitar la roda de premsa a les 13.00 hores i anar fent torns de paraula discriminadament fins a esgotar el temps. Aquest és el tarannà de Laporta, el de l’autoritarisme, l’opacitat i la censura, indicis que alguna cosa amaga i que, en el fons, tem alguna cosa.
