Jaume Llopis desmunta la fantasia laportista i provoca la reacció ignorant de l’entorn

La irrupció al panorama mediàtic de Jaume Llopis ha posat en relleu l’únic argument que li queda a l’entorn laportista en resposta a qualsevol postura analítica discrepant o allunyada del discurs corporatiu i oficial: l’insult, la desqualificació i la manca de respecte.

Una reacció preocupant que demostra fins a quin punt s’ha degradat amb el pas dels mesos aquest aparell que sosté i aplaudeix Joan Laporta, recalcitrant i endogàmic, integrat per la servil i entregada junta -invisible, de fet, en la presa de decisions-, pel nucli dur interfamiliar -on viu tancat, aïllat de la realitat-, i per un aparell de comunicació que realment controla el 99% dels mitjans barcelonistes i de les xarxes socials.

El volum de greuges i desconsideracions rebuts per aquest soci, Jaume Llopis, a qui se li va acudir acceptar la invitació de TV3 per comentar la tràgica situació econòmica del Barça de Laporta, ha estat d’una dimensió intolerable i un nivell alarmant d’odi, ofensa i d’atacs ferotges i malmesos, simplement per elaborar un discurs coherent, didàctic i especialment documentat.

Llopis no va fer res més que al·ludir correctament, sense entrar en qualificatius ni judicis, a un estat econòmic i financer que “és molt pitjor que el desastrós deixat per Bartomeu”, afegint la seva certesa que, en molt pocs anys, “el Barça es convertirà a Societat Anònima” perquè, segons va conjecturar, si al deute actual s’hi afegeix el de l’Espai Barça “superarà el mateix valor del club, no hi podrà fer front i els creditors es quedaran el club a canvi d’una capitalització accionarial inevitable”.

Per a l’exdirectiu de Joan Gaspart i exmembre de la Comissió de l’Espai Barça amb Joan Laporta, “el dèficit ordinari de 200 milions exigiria paralitzar el projecte en espera de temps millors i aplicar una política d’austeritat a tots els ordres, sobretot a fitxatges i salaris, fitxar un crac com Lewandowski i la resta recolzar-nos en el planter, encara que això és difícil quan els directius sopen cada dia als restaurants més cars i l’staff executiu creix en nombre i retribucions molt per sobre de la que hauria de tenir”. I en va posar un exemple: “Abans hi havia tretze membres al comitè de direcció, cobrant una mitjana de 290.000 euros anuals, després vam passar a disset i ara en són més de vint-i-dos a una mitjana de 360.000 euros. Per comparar, a la SEAT, que factura molt més que el FC Barcelona, l’staff és de set alts executius i de setze el de la Nestlé, una multinacional internacional d’enorme magnitud”.

Va posar especial èmfasi en “l’absoluta falta de transparència, ja que no coneixem ni els acords reals amb Spotify, gairebé res del finançament de l’Espai Barça, encara que em temo que els bancs i els inversors en sortiran molt beneficiats, i no s’ha explicat per quina la societat creada amb Sixth Street pels drets de televisió de la Lliga, Locksley Invest, el Barça és minoritària amb un 49%… Qui va autoritzar crear-la i per què no tenim el control?”. A la seva manera de veure, sense entrar en gaires detalls, “El Madrid acabarà controlant el Barça”.

Esgotades les palanques “per fer-les servir en fitxatges, només ens poden servir per millorar el balanç si venem BLM”, Jaume Llopis no contempla recursos ni diligència per part de la directiva de Laporta per reconduir la situació actual, a la seva manera de veure irreversible i aguditzada pel trasllat a Montjuïc. La cirereta la va posar sobre Limak, amb una visió força pessimista sobre el compliment dels terminis i dels seus pressupostos, explicant que el Port de Barcelona havia rebutjat una proposta de la constructora turca per allotjar en un vaixell, tipus Piolín, a 1.200 treballadors d’aquell país que pensa contractar per a les obres de l’estadi, “és a dir, que no pensen comptar amb treballadors d’aquí”.

En aquest oceà del cor mediàtic laportista dominant, que canta les lloances del president ressonant per tots els racons de l’entorn social blaugrana, el discurs de Jaume Llopis, especialment al dia dels secrets de l’Espai Barça, va desmuntar aquesta ficció orquestrada des del poder que el barcelonisme té assumit com a realitat. “Jo vaig estar a la comissió i ho vaig deixar al cap de nou mesos. Abans se’n va anar qui estava al comandament, Ramon Rodríguez, i després es va desmarcar del tema Jaume Llauradó, que es dedica a la construcció. I sabeu qui ha fitxat per a la seva empresa? Doncs Ramon Rodríguez… Serà per alguna cosa”, va dir.

Caldrà veure si a l’espai Onze de la televisió catalana, on van donar la paraula a Llopis, arriben les represàlies que de bona gana aplicaria un dels directius de Laporta, Mike Camps, campió destacat d’entre els indocumentats directius a qui Laporta va posar a defensar el seu jardí des que va tornar a la llotja. “Carai… segur que és una veu moooolt autoritzada per parlar del tema, moltes felicitats @OnzeTv3 i @esport3 sempre al capdavant de la notícia… quin càrrec i quina autoritat heu dit que té aquest senyor per parlar i opinar sobre aquest tema? Es que en aquest tall no surt…”, ha piulat. Un vulgar i ignorant comentari de qui, per començar, hauria de mostrar el mínim respecte a un soci amb més de 70 anys d’antiguitat i senador del club que sempre ha exhibit sensibilitat, preocupació i interès per la gestió, en el seu moment com a opositor a Josep Lluís Núñez, després sent tres mesos directiu de Joan Gaspart i, abans de conèixer-lo de prop i de veritat, directiu amb el mateix Laporta durant nou mesos a la Comissió de l’Espai Barça.

Mike Camps es va preguntar, despectivament, qui era aquell enemic al qual donava veu la televisió catalana -sens dubte en un error i un acte d’irresponsabilitat, segons el seu curt radar social-, sense fer una ràpida consulta digital que, amb un sol clic, li hauria aclarit qui és aquest prestigiós professor d’Estratègia de l’IESE, exdirector general de Nestlé i exCEO de Grup Borges, entre altres nombrosos i acreditats càrrecs executius. També doctor cum laude en Economia i Empresa per la Universitat Ramon Llull i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors entre altres destacats mèrits acadèmics. Només Toni Freixa, excandidat a la presidència, va sortir a posar una mica d’ordre i de claredat -això sí, en solitari- davant d’aquest entorn laportista fanatitzat, hostil i venjatiu contra els qui no segueixen el credo de callar, aplaudir i viure alienat: “Si el que diu Jaume Llopis no és veritat, cal rebatre-ho amb dades (ell les ha aportades), no amb insults (sic)”.

Per desgràcia per al club blaugrana, ningú des de dins no pot refutar les seves reflexions si no és mentint sense mesura com ho fa Laporta quan repeteix el seu mantra més recurrent: “Hem salvat el Barça econòmicament”. En el seu intent per evitar el que sembla inevitable, ahir Jaume Llopis va enviar un SOS als socis i entorn del club en forma de carta pública recollida per La Vanguardia: “Quan potser encara podríem redreçar la situació, els socis i simpatitzants i les personalitats catalanes amb poder i influència estan callats, sense fer res, assistint a la fi d’una entitat emblemàtica. Una gran decepció i tristesa. Jaume Llopis. Soci 890 i senador del FC Barcelona”.