Amb què infla Ponsatí el seu inventari sobre la “persecució nacional” als catalans?

Clara Ponsatí

Amb context històric no connectat directament amb cap denúncia de “persecució nacional” contra els catalans. El web Estatdedret.cat, impulsat per l’eurodiputada i exconsellera Clara Ponsatí, es presenta com l'”inventari d’una persecució nacional dins de la UE” que ofereix un cercador i una cronologia, entre altres recursos, per trobar informació entre 1.131 entrades que, segons s’hi afirma, “mostren l’intent de l’estat espanyol de dominar els catalans mitjançant els poders de l’Estat“.

Ponsatí l’ha promocionat com el fruit d’anys de feina: “Durant tres anys, amb el meu equip hem recollit casos de vulneració de l’estat de dret contra els catalans dels darrers vint anys. Els hem posat en context i ens n’han sortit més de mil entrades”. S’hi assegura també que “fa palesa la discriminació d’un «grup objectivament identificable», dins de la UE” i es convida a enviar els casos per correu electrònic a la Comissió Europea.

El primer episodi de la “persecució nacional” inclòs a la cronologia de Ponsatí és el famós discurs de José Luis Rodríguez Zapatero, durant una campanya electoral, sobre la reforma de l’Estatut: “Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento catalán“.

Dels següents tampoc s’explica per què se’ls considera exponents, o almenys part del context, d’una “persecució”. L’entrada segona correspon a les eleccions al Parlament del 2003; la tercera; a la investidura de Pasqual Maragall com a presidenta de la Generalitat; la quarta és la constitució al Parlament de la ponència encarregada de redactar l’Estatut”; i la cinquena -potser encara més insòlita-, correspon als atemptats jihadistes als trens de Madrid, que van provocar 193 morts.

La celebració de les eleccions generals, la investidura de Zapatero com a president (totes dues del 2004) i el pacte Mas-Zapatero per l’Estatut s’hi barregen amb fets més susceptibles de ser interpretats com a exponents d’una persecució, com la recollida de firmes del PP contra el nou estatut i el recurs del PP al Tribunal Constitucional contra la tramitació.

La destitució dels consellers d’ERC -contraris a l’Estatut- per part de Maragall i la convocatòria del referèndum sobre l’Estatut formen part de la cronologia. Com en el cas de la investidura de Maragall, també la de José Montilla (número 32) és una de les entrades amb què Ponsatí vesteix el seu inventari sobre un intent de dominació espanyol.

La condemna del Tribunal Suprem a l’expresident del Parlament Basc Juan María Atutxa (2008) també hi apareix, com el cas Alsasua, ambdós fets relatius al País Basc. S’hi reflecteixen, així mateix, la segona investidura de Zapatero, les consultes populars sobre la independència de Catalunya, les eleccions al Parlament del 2012 i la investidura d’Artur Mas.

“Cerca entre més de 1.000 entrades i denuncia els casos a la Unió Europea”, crida el mateix web que, entre les entrades més recents -que, aquestes sí, concreten la suposada vulneració denunciada-, mostra l’elecció de Cándido Conde-Pumpido com a nou president del Tribunal Constitucional.

La cronologia conclou el gener d’enguany. L’entrada 1130 correspon al cas d’un policia “infiltrat als moviments socials i independentista de Barcelona”, i la número 1131, i última, és la resolució per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de les qüestions prejudicials formulades pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

En total, segons les xifres del web, s’hi recullen 461 entrades sobre vulneracions dels drets d’expressió i manifestació (la més antiga, del 2008), 354 sobre politització de la justícia (també del 2008 fins ara), 209 sobre neutralitat de la Fiscalia (del 2014 fins ara), 152 sobre un “Tribunal Constitucional polititzat” (començant pel 2006), 136 sobre vulneracions del dret a la representació política (des del 2008), i 109 relatives al règim penitenciari (la primera dels quals, el cas Alsasua, és del 2016).

(Visited 249 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari