En els darrers anys han sorgit en el debat públic i en les propostes ideològiques (per no dir polítiques) una sèrie de reivindicacions amb la pretensió que siguin admeses i aplicables a la població en la seva totalitat. De fet, es tracta de propostes polítiques caracteritzades per diluir quan no substituir la realitat biològica i social del nostre món, presentant-se com un saber científic, real i absolut. D’alguna manera el que s’intenta transmetre és que no hi ha impossibles i el que és pitjor: que es poden fabricar (falsos) impossibles a partir del que és imaginari o desitjable. Dit d’una altra manera, es manipula amb allò que és impossible. Passo a presentar un parell de casos de plena actualitat.
Podem salvar el planeta. Si hi hagués una nova era glacial, sens dubte implicaria la desaparició d’una gran majoria d’espècies tant vegetals com a animals. En aquestes circumstàncies no és cert que la humanitat ho pogués evitar. El fenomen en ell mateix no podria ser superat. El discurs: “el planeta està en perill, salvem-lo”, és també fals ja que allò que realment està en perill (i és el que inquieta) és la capacitat de l’ésser humà de viure a la Terra. Però no se n’ha de deduir unívocament que el planeta estigui en perill, simplement: el planeta seguiria la seva pròpia dinàmica. Tot allò que sigui proposar que l’ésser humà pot fer alguna cosa per evitar aquesta possible nova glaciació equivaldria a dir que per als humans no hi ha impossibles i que som “Totpoderosos”.
El poder transformar un home en dona o viceversa. El neofeminisme reivindica el fet de transformar un home en dona o viceversa i això és una falsedat com la copa d’un pi. És simplement crear o intentar crear un fals imaginari per controlar la realitat. Els homes o dones neixen homes o dones. A posteriori poden a través de la cirurgia i l’endocrinologia generar transformacions en aquest home o dona que els faci passar pel que no són, malgrat que se sentin allò que no són, però vulguin ser. Crec que estem davant d’una manipulació deshonesta del llenguatge. El que vinc a dir és que el llenguatge que posseïm avui dia hauria de ser capaç de posar un nom als homes o dones que no se senten com a tals i que a través de la cirurgia i l’hormonació aparenten ser el que no són . Cal trobar una paraula per designar aquests casos, ja que en cas contrari es crea un fals imaginari per controlar allò que es la realitat.
Considero que avui més que mai, cal ressaltar la importància de la diferència entre els homes i les dones: és fonamental, precisament per valoritzar l’especificitat de la dona, del seu cos i de les seves capacitats. Soc dels que pensa que la diferència sexual, anatòmica i en definitiva la diferència biològica entre homes i dones, atès que és de base genètica, no s’hauria de posar en dubte. Una altra cosa molt diferent són les vivències, sentiments i desitjos dels homes i les dones que no volen identificar-se amb el model heterosexual-homosexual.
Sens dubte, l’equiparació d’homes i dones és un objectiu irrenunciable. Per això, cal transformar les condicions i les institucions socials que reprodueixen els processos de dominació masculina. Des d’aquesta perspectiva hem d’eliminar els clixés femenins de l’esfera pública que impedeixen que les dones ho siguin plenament. Però no cal confondre sexe amb gènere, ni crear falses identitats imaginàries, independentment que constitueixin un desig vital, profund i legítim d’algunes persones.
Els discursos que pretenen canviar la mentalitat de la ciutadania perquè la seva consciència, la manera de pensar i el llenguatge s’adaptin a aquest “fals” nou món, s’han de combatre. El llenguatge ha de correspondre’s amb la realitat. Necessitem desterrar la idea que a través del llenguatge es pot canviar allò impossible i forçar la supremacia de les paraules per fer real allò imaginari. No hem d’acceptar la tirania del llenguatge quan es sustenta en pretensions a-biològiques i per tant no reals. Insisteixo, és urgent trobar noves paraules, un nou llenguatge per a les situacions que corresponen a aquests desitjos i imaginaris, sempre legítims, però que entren en contradicció amb la genètica i la biologia.
