“Vam ser moros abans que catalans”. La frase la va pronunciar Dolors Bramon, filòloga, historiadora i experta en món islàmic, en el decurs de la trobada organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània per presentar un informe sobre la presència de veus de dones musulmanes i islamofòbia de gènere i estereotips als mitjans de comunicació espanyols. Va ser una sessió molt interessant en la qual es van aportar dades que mostren el tractament deficitari del paper de la dona musulmana a la nostra societat als diaris El País, ABC i La Razón.
No totes aquestes dades són negatives des de la perspectiva de les dones musulmanes però les queixes pels seus defectes i mancances es van fer paleses en el decurs de la reunió. Les van expressar, a més de l’autora de l’informe, Nadia Ziani, periodistes, polítiques, acadèmiques i activistes socials musulmanes.
Sobre la taula, el tema habitual de l’ús del vel i les seves repercussions en l’àmbit laboral i de la convivència quotidiana. Entre les participants musulmanes a la trobada n’hi havia que portaven vel i n’hi havia que no. En canvi, als mitjans de comunicació quan s’ha d’il·lustrar alguna notícia que tracta sobre dones musulmanes la fotografia sempre és de dones velades. I solen invitar dones musulmanes als debats televisius per parlar de la gastronomia del Ramadà o de la qüestió del vel però no d’altres temes que els interessen més que la seva fe religiosa.
Bramón va recordar que abans que catalans vam ser “moros” i el cas és que no n’estem gaire al corrent. La història que ens expliquen de Catalunya i d’Espanya passa molt ràpid per l’etapa de control àrab del nostre territori. Si és que hi passa. Ens expliquen gestes del Cid Campeador o de Guifré el Pilós però ens amaguen qui eren els líders musulmans que van dominar el país en el qual vivim avui. Només ens parlen de Boabdil que va haver d’entregar les claus de Granada després de “plorar com una dona el que no va saber defensar com un home”. La història l’escriuen els vencedors i als àrabs van acabar perdent la batalla de la seva conquesta a terres europees.
Ara hi ha 600.000 persones musulmanes a Catalunya. Una de cada 13 catalans ho és. “Què volen que fem perquè es consideri que estem integrades?”, es va preguntar una de les participants en l’acte de l’IEMED. “La integració és una fal·làcia”, va denunciar una altra.
No sé d’on s’ho va treure però el meu pare sempre deia que els Baiges érem mig berbers. Ho he d’investigar. Potser per això no m’agrada tampoc la paraula integració i en prefereixo d’altres com convivència, fraternitat i diàleg.
