Els refugiats ucraïnesos no veuen “opcions de millora en un futur pròxim”

Refugiats entrevistats per EL TRIANGLE rememoren l’inici de la guerra, ara fa un any, i com estan ara

Guerra d'Ucraïna

El 24 de febrer del 2022, a les cinc de la matinada, la Ivanna va despertar espantada el seu marit, que dormia tranquil·lament a la llar familiar de Kíiv, la capital d’Ucraïna. Ella ja havia sentit quatre explosions i temia que hagués començat la guerra. Al principi, el seu marit no la va creure, però va mirar l’hora al telèfon, va contactar amb uns amics que vivien a l’altra banda de la ciutat que també estaven sentint les explosions i, finalment, tots dos van assumir que estaven vivint l’inici del conflicte.

Aleshores, la Ivanna, el seu marit i el seu fill Ivan van començar un llarg periple per sortir del país i entrar a Polònia. Quan van arribar a la ciutat polonesa de Lodz, van agafar un autobús fins a Barcelona, on van passar 38 hores de viatge, sense explosions, bombardejos ni helicòpters russos sobrevolant les carreteres.

El dia abans del fatídic dia bèl·lic, la Tetiana Kharchenko, mare de l’Ivan i la Vira, havia anat a esquiar amb la família. L’endemà, el 24 de febrer, tots els projectes familiars es van fragmentar. Tant ella com el seu marit van perdre la feina, la casa de Kíiv ja no era segura per viure-hi i l’escola va començar a ser un espai on arribaven notícies de pares i sogres morts a mans de soldats russos. Quedar-se al país ja no era segur. Per tant, va decidir marxar amb por i desesperació cap a Espanya, on tenien familiars.

Per la Maya Zhulidova, ucraïnesa resident a Catalunya des de fa 30 anys, les primeres hores del 24 de febrer van ser de “pànic, incertesa, incredulitat i molta angoixa”. Tota la seva família és originària de Kíiv i patia especialment per la seva mare. Van intentar trobar un vol per portar-la cap a Catalunya, però no van trobar cap bitllet. Finalment, van organitzar “una operació de rescat” i a través de familiars repartits per diferents punts del país van aconseguir traslladar-la fins a Barcelona.

L’Aleksei Iúdnikov és ciutadà d’Ucraïna, però a la vegada és una persona que ha desenvolupat el seu projecte de vida a Rússia durant més de 30 anys per motius professionals. La guerra l’ha dividit personalment en dues parts, ja que la seva mare i el seu germà petit viuen a Kíiv, mentre que la seva dona, els quatre fills i el seu pare viuen a Moscou i altres ciutats. “No puc centrar-me plenament en la victòria d’una part i la destrucció de l’altra”, diu a EL TRIANGLE. Quan recorda el 24 de febrer del 2022, menciona que “el temps es va aturar, no podia creure que això m’estigués passant, no dormia, era un malson”. L’Aleksei és actor i va haver de marxar de Moscou per pronunciar-se obertament contra la guerra. A causa de la seva posició política crítica amb el règim rus, es va poder acollir al projecte Barcelona Artistes En Risc, una iniciativa conjunta de diverses institucions i entitats per acollir artistes en situacions de risc sota el paraigua d’una residència artística a Barcelona. En el seu cas, l’Aleksei ha fet una estada a la residència dels artistes a la Fabra i Coats, on ha pogut desenvolupar un projecte teatral amb la dramaturga ucraïnesa i directora de teatre Saixa Deníssova.

Un any després

Tots els testimonis recollits per EL TRIANGLE manifesten que volen que la guerra s’acabi aviat, perquè familiars, amics que resideixen a Ucraïna i lluiten allà pateixen contínuament. “Han passat mesos en soterranis freds, sense aigua, ni aliments ni medicines. Les seves llars han estat destruïdes i n’hi ha que han presenciat atrocitats contra els seus éssers estimats”, manifesta la Ivanna. Per la seva part, la Maya detalla les dificultats que tenen per saber com estan els seus familiars i amics, perquè les comunicacions són molt dolentes i es pot trigar mesos a saber com estan els més joves desplaçats a les zones de combat. La Maya afegeix que la gent del seu país “es mou molt per les zones frontereres, i alguns dels que surten del país, al cap de cert temps, hi tornen a entrar per anar a lluitar. Encara que tenen opcions de viure a fora, hi tornen per estar a prop de la seva gent”. És el cas d’un empresari amic seu que ho ha deixat tot i ha anat a lluitar. Per protegir al màxim a la seva gent, la Maya, que ha acollit a més d’una desena de familiars a casa seva, col·labora en l’enviament de materials al front. “Tenim canals particulars i enviem calefactors al batalló dels nostres joves perquè no se’ls congelin les mans i es puguin defensar, o bé enviem piles, a més de menjar i roba”. En el seu dia a dia bèl·lic, hi ha molts problemes de cobertura, moltes apagades i molts moments sense llum.

“El país està sent bombardejat contínuament, i la gent corre perill a qualsevol lloc. Hi ha dies on un barri sencer està sense llum i han de baixar al carrer per fer un foc i cuinar alguna cosa”.

Quan preguntes per una possible negociació amb el president Putin per posar fi a la guerra, la Maya Zhulidova és la més contundent: “Quina negociació es pot fer? És ridícul negociar amb una persona que durant dècades ha seccionat el nostre país. Què hem de negociar amb una persona que amenaça Polònia? No veig opcions de millora a Ucraïna en un futur pròxim. Ningú té prou força o eines per aturar la guerra. No veig l’horitzó”.

(Visited 77 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari