El 10 de maig, la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la proposta de resolució d’ERC, JxCat, la CUP i En Comú Podem per crear una comissió d’investigació del cas Pegasus sobre espionatge a independentistes catalans. Menys d’un mes abans, el col·lectiu canadenc Citizen Lab havia publicat un informe, que va batejar com CatalanGate, que assegurava que els telèfons i dispositius digitals de 65 persones partidàries de la independència de Catalunya havien estat espiats mitjançant els programaris maliciosos Pegasus i Candiru. Quasi vuit mesos després aquesta comissió només s’ha reunit dos cops, amb un total de 24 minuts de treball entre ambdós.
La creació d’aquesta comissió va ser justificada pels seus impulsors perquè el Congrés dels Diputats s’havia negat a posar-ne en marxa una de similar. Se li va posar el títol de “Comissió d’Investigació sobre l’Espionatge de Representants Polítics, Activistes, Periodistes i llurs Familiars per part del Regne d’Espanya amb els Programes Pegasus i Candiru”. El CatalanGate de Citizen Lab no atribuïa l’espionatge al govern espanyol però els impulsors de la comissió ho tenien tan clar que fins i tot ho van afirmar al seu encapçalament.
“Ja que el Congrés, amb els vots del PP i del PSOE, VOX i Cs, ha vetat la comissió d’investigació sobre espionatge, els quatre grups parlamentaris consideren que el Parlament de Catalunya no pot quedar impassible davant la gravetat dels fets, que atempten directament contra drets fonamentals. Per això, defensen l’obligació de protegir els representants polítics i dels ciutadans, que de manera indirecta, també se’ls ha espiat i, per tant, se’ls hi ha vulnerat el dret a la intimitat i secret de les comunicacions, entre d’altres drets”, indicava el text de la proposta de resolució.
El Congrés no va crear cap comissió d’investigació pel cas Pegasus, però el Parlament de Catalunya no hi ha mostrat tampoc cap interès. La primera sessió d’aquesta comissió no es va celebrar fins el 21 de setembre. La CUP es va queixar de la situació absurda que suposava que es justifiqués la creació d’una comissió adduint la necessitat i urgència de la investigació d’aquest cas i que quatre mesos després que s’aprovés la seva constitució no s’hagués reunit cap cop. ERC i Junts van adduir que no es posaven d’acord sobre qui havia de presidir-la per argumentar l’endarreriment. Finalment, la diputada d’ERC Meritxell Serret va ser elegida presidenta en una sessió que va durar 17 minuts i 44 segons i que no va tenir cap més punt de l’ordre del dia.
La segona i última sessió de la comissió Pegasus es va celebrar el 8 de novembre, un mes i mig després, i no va ser per començar a treballar i decidir quines compareixences s’hi havien de demanar sinó per canviar de president. Serret va ser nomenada consellera d’Acció Exterior i Transparència el 10 d’octubre i va haver de deixar la presidència de la comissió en mans del seu correligionari Josep Maria Jové. Aquesta segona reunió encara va ser més curta que l’anterior: 6 minuts i 15 segons. Jové va assumir el càrrec dient que “aprofitant que també avui ha sortit el primer informe de la comissió d’investigació del Parlament europeu, emplaçar-nos a fer feina ràpid també aquí al Parlament i en les properes hores i dies ens posarem en contacte amb els grups parlamentaris per començar a definir el pla de Treball”.
Molt ràpida no ha estat tampoc la feina perquè pràcticament dos mesos després encara no s’ha anunciat cap pla de treball ni quines compareixences es demanaran.
És evident que els grups independentistes no tenen cap interès en què la Comissió Pegasus es posi en marxa. Potser la reserven com un instrument per utilitzar políticament durant la campanya de les eleccions municipals o potser són conscients de la manca de rigor amb què Citizen Lab va elaborar el seu CatalanGate i els errors que s’hi ha detectat. El darrer ha estat que va incloure equivocadament l’eurodiputat Toni Comín en el llistat d’independentistes espiats. El director de Citizen Lab, Ronald Deibert, que, quan promocionava el seu informe, havia declarat en entrevistes als mitjans de comunicació que era cent per cent fiable, va reconèixer, en un comunicat publicat al seu web el 22 de desembre, que s’havien equivocat en afirmar que Comín havia estat espiat. “Un investigador va llegir malament les etiquetes”, va confessar. Amb un informe entre les mans amb aquests errors s’entén que els independentistes no tinguin massa pressa a posar-lo sobre la taula de cap comissió d’investigació.
