Al futbolista iranià Amir Nasr-Azadani, de 26 anys, l’ha condemnat a mort un tribunal del seu país. L’acusació per la qual li ha imposat la pena capital és per un delicte que contempla el codi penal de l’Iran que és el de “miharebeh”, que es tradueix com “enemistat amb Déu”. Quan escric aquesta columna dos joves han estat ja penjats públicament a l’Iran per la seva participació en les protestes contra la mort en dependències policials de Mahsa Amini. Aquesta noia de 22 anys havia estat arrestada perquè la policia de la moral iraniana va considerar que portava el vel mal posat. A Nasr-Azadani sembla que l’impliquen en la mort d’un militar durant les protestes, però la justícia iraniana no n’ha donat cap mena de detalls, la família ho nega i la sentència s’ha dictat a una velocitat que només s’explica per la voluntat de dissuadir els qui vulguin continuar manifestant-se.
Quan llegiu això no sé si Amir Nasr-Azadani estarà encara viu. Sí que sé que el món haurà vist la final del campionat del món de futbol entre Argentina i França, celebrada a Doha, la capital de Qatar, país molt proper a l’Iran.
Us imagineu que s’hagués suspès la Final del Mundial per protestar contra la sentència a mort d’aquest jove futbolista? Impossible. El món en què vivim no és capaç de reaccionar així davant una barbaritat tan descomunal.
Molts compartim la frustració de no poder aturar la mà sanguinolenta de la justícia iraniana. Ens enviem missatges de whatsapp, compartim les denúncies contra aquest assassinat anunciat a les nostres xarxes socials i firmem les campanyes exigint que no es dugui a terme. Probablement hi hagi poques campanyes de recollida de firmes per Internet que n’hagin obtingut tantes en tant poc temps. L’última que he signat superava el milió de firmes.
Al món del futbol també hi ha hagut veus escandalitzades. No les dels més poderosos, precisament. La Federació Internacional d’Associacions de Futbolistes Professionals ha demanat l’aixecament immediat de l’amenaça de l’aplicació de la pena de mort a Nasr-Azadani. Futbolistes del Betis com Sergio Canales o Borja Iglesias s’han afegit a aquesta petició. Marc Bartra, ex-jugador del Barça, ara al futbol turc es preguntava en un tuit: “Ens quedarem tots de braços creuats i mirant cap a una altra banda?”. Cap on ha mirat aquests dies el món del futbol és al Mundial de Qatar. A hores d’ara no he vist cap estrella del futbol ni cap dels grans equips -Barça, Madrid o Manchester City- posar el crit al cel. Potser em falta informació i aviat Pep Guardiola, Lionel Messi, Joan Laporta, Robert Lewandowski o Florentino Pérez se sumaran a la campanya contra l’assassinat del futbolista iranià.
Aquests dies hem vist massa llàgrimes de futbolistes i seguidors per l’eliminació de la selecció del seu país i massa poques per la mort de tants ciutadans i ciutadanes a mans del fanatisme religiós i polític del poder iranià.
