Portes giratòries, però a l’inrevés. Això és el que ha passat amb el nomenament de l’arquitecta Maria Sisternas com a nova directora general de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), empresa pública que depèn del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, ara en mans d’ERC, amb l’exalcalde de Sabadell Juli Fernàndez com a conseller.
La designació de Maria Sisternas ha causat estupefacció. Aquesta professional va ser la directora de projectes urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona, a les ordres del regidor d’Urbanisme Antoni Vives (CiU), condemnat per falsedat documental i imputat en el cas de corrupció del 3%. Quan Xavier Trias va perdre les eleccions, l’any 2015, Maria Sisternas també va plegar i va anar a parar sota les ales de l’empresari audiovisual Jaume Roures, que li va confiar el càrrec de CEO d’una de les infinites societats de la constel·lació Mediapro: Mediaurban SL, especialitzada en temes urbanístics.
Avida dollars, Jaume Roures ja fa temps que va ensumar que el totxo i els metres quadrats són un bon negoci per fer-hi pilotassos. Per això té diverses societats que s’hi dediquen –Rilson XXI Inmuebles SL, Coyoacán Invest SL (en referència a la ciutat on va ser assassinat el seu idolatrat Lev Trotski), Mediapro Espais SL…–, a més de Mediaurban SL.
Però Maria Sisternas no era una empleada més de la corporació de capital xinès que dirigeixen Jaume Roures i Tatxo Benet. Segons dades del Registre Mercantil, aquesta arquitecta figura com a apoderada i directiva d’un total de 37 societats de l’empori Mediapro, entre les quals n’hi ha dues que són clau en el control accionarial del grup: Joye Media SL i Invictus Media SA.
Per tant, Maria Sisternas havia esdevingut una peça cabdal en l’organigrama de comandament de Diagonal 177, el quarter general de Mediapro. Amb aquests antecedents, el seu aterratge a la direcció general l’Incasòl ha estat rebut amb molta malfiança.
I és que aquest organisme de la Generalitat es dedica a la compra, urbanització i venda de terrenys per a usos industrials, residencials i logístics. Entre els projectes més importants que té entre mans hi ha el desenvolupament del pla Alba, 408 hectàrees de terrenys al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola; o el polèmic i conflictiu macropolígon de Torreblanca-Quatre Pilans, a Lleida.
Segons dades del departament de Territori i Sostenibilitat, l’Incasòl disposa de terrenys industrials per comercialitzar en 26 municipis de Catalunya, a més de solars residencials en 11 municipis, i comercials, en 17. Un bombó que caldrà veure com gestiona, a partir d’ara, Maria Sisternas.
