Ser demòcrata és acceptar els resultats electorals, i, tot i guanyar el PSC de Salvador Illa les eleccions del 14-F amb vots i escons a Catalunya, al final a efectes pràctics qui guanya realment és qui aconsegueix sumar suficients vots al Parlament de Catalunya per governar, i aquest va ser el molt honorable president senyor Pere Aragonès. La gran pregunta és… I ara què?
Des d’un primer moment, s’ha vist que Junts x Cat no portava bé perdre la presidència. Tot i pactar amb ERC i fer veure que l’important per a ells era que l’independentisme seguia governant, la veritat és que el Govern que havien format era una crònica d’una mort anunciada, i una vergonya aliena per a la majoria dels catalans i catalanes, tant independentistes com no, veure la degradació total i descarada en què van acabar, amb una Diada on només mig govern va anar a una manifestació dirigida a una part de Catalunya (la independentista radical) i l’altra part (la d’ERC), no. Poc després d’aquests fets vam veure un cop de taula contundent de Pere Aragonès en destituir el vicepresident Puigneró de forma dràstica i, arran d’aquesta decisió, i amb una consulta cuinada per a la militància, Junts x Cat va trencar amb el Govern deixant sola ERC. Un fet inèdit, per cert, ja que des del 1932 amb el president Macià que no hi havia un Govern en solitari i en minoria a Catalunya.
Més enllà d’intuir que el “nou Govern” torna a ser una crònica d’una mort anunciada, cal veure si li sortiran bé els consellers que han substituït els de Junts: trànsfugues del PSC, Podem i l’antiga CiU (sumats a nous membres d’ERC).
Però tot té la seva part positiva en aquesta vida i aquest cas no podia ser una excepció.
És una bona notícia que per fi Catalunya deixi d’estar governada de la mà de la dreta catalana, que per molts noms que es posin, per moltes estelades que portin, per molts polítics nous o discursos victimistes que facin aquí i a Waterloo, no deixen de ser el que són, la Convergència casposa del 3% i la corrupció.
És una bona notícia veure que la presidenta del Parlament, imputada en un principi per un delicte de malversació i finalment per prevaricació i falsedat documental, no pugui malmetre al govern com a líder de Junts x Cat que és. Seria bo que tingués la dignitat de dimitir i no mentir a la ciutadania culpant una vegada més Espanya dels delictes de què se l’acusen quan recordem que tant ERC com la CUP han desvinculat l’Estat d’aquest cas de corrupció i l’han assenyalada directament.
Des d’un inici la majoria de catalans ens hem sentit desgovernats, però certament aquest sentiment ja el teníem en les legislatures d’Artur Mas, Carles Puigdemont o Quim Torra. Pere Aragonès té una oportunitat d’or de tornar la dignitat al Govern de Catalunya, i això passa per tenir una actitud assertiva amb l’esquerra d’aquest país, més enllà de no ser independentista. És a dir, amb els grups parlamentaris d’En Comú Podem i del PSC, que són la seva clau per mantenir-se en el càrrec des de la ruptura amb Junts x Cat.
És qüestió de poc temps saber si el que ha fet és un acte valent o temerari. Si aconsegueix recuperar la dignitat del Govern de Catalunya i treballar per tota la ciutadania. Això dependrà de la predisposició a pactar que tingui, el contacte i les relacions que mantingui amb el govern progressista espanyol respecte a la legalitat i, evidentment, de la feina que facin totes i cadascuna de les conselleries, tant les que ja tenia ERC com les que té ara noves fruit del buit que ha deixat Junts x Cat.
Òbviament, pels no independentistes és una bona notícia que del Junts pel Sí hagin passat a no poder ni governar junts. I per les persones d’esquerres, és una gran notícia que la dreta ja no formi part del Govern de tots els catalans i catalanes. Repeteixo, de tots els catalans i catalanes. Tindrem per fi diàleg Catalunya endins? Deixarà d’haver-hi catalans de primera i de segona?
Caldrà veure si el president Pere Aragonès i el seu nou govern són capaços d’aguantar la forta però constructiva oposició de Salvador Illa, sumada a la nova i encara més forta però destructiva oposició independentista de Junts x Cat, que lluitarà amb totes les seves forces perquè aquest govern fracassi al més aviat possible i acabi amb la dimissió del president i la convocatòria d’eleccions.
