La contundent derrota de Putin a Khàrkiv ha afeblit la seva figura i ha donat ales als falcons del règim, que volen acontentar com sigui un exèrcit desprestigiat i desmoralitzat. Unes tropes enfurismades per la desfeta i que es pregunten en veu cada cop més alta on són els diners destinats a modernitzar els seus equips. “No tenim cap visor d’imatge tèrmica, no tenim armilles antibales, no tenim equips de reconeixement, no tenim equips de comunicació segurs, no hi ha prou helicòpters, no disposem d’equipaments de primers auxilis”, diu el soldat Igor Guzenko a Telegram, on explica les seves aventures i demana diners per poder comprar menjar i equipament.
El pànic entre els militars és tan gran que fins i tot expliciten el seu temor de perdre ciutats en territori rus, com Belgorod, indret clau en la seva línia d’aprovisionament. Ho explica un altre combatent, que creu que “Belgorod es convertirà en un objectiu desitjable per a l’enemic, que intentarà ocupar-lo i té prou força per fer-ho; hauríem d’estar preparats per a això”. No li falta raó, aquesta i altres localitats russes properes a la frontera estan sent bombardejades amb freqüència, i els seus habitants ja es comencen a preguntar si l’exèrcit és capaç de defensar-los. Alguns soldats russos exigeixen “incinerar Ucraïna amb bombes atòmiques”. El mateix Guzenko demana, com a mínim, “fer una advertència amb un míssil nuclear a Kíiv”, i creu que “per salvar vides russes, això no seria gens exagerat”. L’annexió dels territoris ocupats, fins fa poc postergada per l’insuficient control del terreny, obre la porta legal a aquest escenari.
La mobilització parcial decretada per Putin respon a les exigències d’aquests militars que desconfien cada cop més d’ell i que comencen a escoltar-se Dmitri Medvédev, l’home que es va mostrar moderat mentre va escalfar el tron presidencial de Putin en l’interregne en què el sàtrapa del Kremlin no podia ostentar la presidència, un cop esgotats els seus dos primers mandats, avui convertit en un dels més ferms defensors de la guerra i una de les veus més agressives contra Occident.
El decret de mobilització parcial té un misteriós apartat setè que es manté secret i que, aparentment, faria referència al nombre de soldats que cal reclutar, que s’estima sobre els 300.000, però que algunes veus allarguen fins a l’exagerada xifra d’un milió. Sigui com sigui, són quantitats que venen a confirmar que el nombre de baixes russes en combat està molt més a prop de les 65.000 que reclama Ucraïna que de les 6.000 que reconeix el Kremlin. La mobilització també ha portat Putin a l’escenari que volia evitar. La guerra ja afecta les classes mitjanes de les principals ciutats del país. Entre els antics militars a qui afecta el decret n’hi ha molts que viuen a Moscou, Kazan o Sant Petersburg, per als quals la guerra era una cosa molesta que sortia de tant en tant per la tele. Ara són ells els que aniran a morir al front per defensar els interessos d’una cleptocràcia corrupta.
En Saixa viu a Sant Petersburg i espera la carta de mobilització. Als 20 anys va incorporar-se als serveis d’intel·ligència militar. Ara en té 35, està casat i té un fill de sis. Té clar que no anirà al front. Es planteja marxar a l’estranger, però no és fàcil. El seu avantatge és que l’adreça on l’aniran a buscar és la de casa de la seva mare, cosa que li permetrà guanyar una mica de temps mentre decideix què fer. Fugir del país també li fa una certa por. La seva dona i ell creuen que els seus fills no estan preparats. No saben si podran trobar feina a un altre lloc, però no veuen cap més alternativa que marxar.
Els sectors més nacionalistes tampoc estan gaire contents amb Putin, per decisions com la d’intercanviar els supervivents del batalló d’Azov que van resistir fins a darrera hora a Mariúpol. L’únic símbol victoriós de Rússia en aquesta guerra, l’única prova que sosté la seva fal·laç lluita contra el feixisme. La Svetlana, de Moscou, no s’està de dir que se sent “furiosa per l’intercanvi dels assassins d’Azov i els mercenaris estrangers; són coses que destrueixen la nostra confiança”.
És clar que, segons la propaganda oficial, Rússia ara ja no lluita contra els nazis, sinó que combat una aliança euroatlàntica que vol destruir el país.
