Cada dia hi ha més sobrecàrregues i limitacions que pesen sobre els ciutadans per abastir i satisfer les exigències de tributs i impostos diversos d’una incomptable, i no sempre justificada, diversitat d’administracions: la central, l’autonòmica, la provincial, la comarcal o la municipal. La sobreestructura burocràtica ofega la ciutadania, i fins i tot limita i condiciona la seva llibertat, i la dels responsables polítics honestos. Tot plegat, el món de la política ha estat testimoni d’un ressorgiment de l’interès pels drets territorials. Què són? Qui els posseeix? Com es justifiquen? De fet, l’Estat exerceix autoritat sobre un domini geogràfic i, en fer-ho, dona lloc a preguntes del tipus: com es poden avaluar de manera justa les imposicions o les omissions territorials de les actuacions de l’Estat? Com es pot justificar l’autoritat de l’Estat en un territori que no es considera representat per aquest Estat?
De fet, molts dels principals temes d’actualitat, com ara la migració, la gestió de la covid, els recursos i l’autodefensa, tenen importants dimensions territorials. El drama que estem vivint amb la guerra entre Rússia i Ucraïna és un exemple lacerant de la conflictivitat que poden generar els temes territorials.
Per tots aquests motius, avui dia la transcendència de les polítiques territorials a l’era de la globalització i la digitalització esdevé cabdal. Urgeix un debat públic serè, honest i fonamentat socioeconòmicament en els conceptes de política territorial i, el que és més important, respondre a la pregunta: quines eines tenim per formular les polítiques territorials. Una pregunta gens trivial és: ¿què és el territori? Una primera distinció entre territori i terra és que la terra és aquella part de la superfície terrestre que no està coberta per aigua. Per contra, el territori és un concepte polític i geogràfic. Es refereix a una àrea sobre la qual hi ha una autoritat jurisdiccional. El territori d’un Estat és l’extensió geogràfica sobre la qual recau la seva autoritat jurisdiccional. No obstant això, al món modern s’estén al mar, sota la superfície de la terra (per controlar els recursos) i sobre el seu espai aeri.
El territori, doncs, és concebut com una àrea geogràfica controlada o sobre la qual s’exerceix el poder de l’Estat. Per tot això, la justificació o conceptualització del territori d’un Estat és un tema que en el nostre món globalitzat i altament polititzat és urgent si volem evitar conflictes de conseqüències greus.
Els drets territorials poden incloure drets a controlar els recursos dins de l’àrea geogràfica, drets a controlar les fronteres i a regular el flux de persones i béns a través d’aquestes i drets a defensar el territori contra l’agressió externa. Tot i que aquests drets s’assumeix que estan en mans de l’Estat sobirà, tots coneixem o ens podem imaginar entitats que s’atribueixen o tenen drets que altres territoris de l’Estat no tenen. Una situació que ens afecta directament és la dels Estats que són membres de la UE, que tenen poders jurisdiccionals significatius a nivell d’Estat membre, però no controls fronterers entre estats dins de l’espai Schengen. La majoria dels Estats federals estan estructurats així. Al Canadà, les províncies exerceixen amplis poders en els àmbits d’educació, salut, carreteres, recursos naturals, però no hi ha controls fronterers entre províncies. Una cosa semblant passa a Espanya amb les autonomies.
El nacionalisme és un fenomen relativament modern que ha donat lloc a plantejaments secessionistes o independentistes que constitueixen una preocupació i de vegades un conflicte seriós dins dels estats o entre estats. Tot això ens porta a la pregunta recurrent: què és una nació? El prestigiós polític anglès David Miller defineix nació com una comunitat constituïda per creences compartides i compromisos mutus, estesa a la història, caràcter actiu, connectada a un territori en particular i separada d’altres comunitats per la seva cultura pública distintiva. Aquesta definició es força relativa i sovint criticada des dels sectors independentistes, ja que no afavoreix els seus objectius. Per tant, cada element del paquet que compon el que podríem anomenar vagament “drets territorials” ha de ser examinat, relacionat amb altres elements i justificat, si volem tenir una teoria normativa completa dels drets o la justícia territorials. Sense això, difícilment podrem parlar de nacions sense incórrer en el risc de greus conflictes polítics.
