50 anys de la conferència de Nacions Unides pel medi ambient humà

Una vegada més s’acosta el Dia Mundial del Medi Ambient (el 5 de juny). Es faran proclames, declaracions d’intencions, xerrades, taules rodones i també alguna crida alarmista. Però també s’acosta l’aniversari d’un esdeveniment que va marcar fa 50 anys un abans i un després en la relació indivisible entre drets humans i medi ambient. Del 5 al 16 de juny del 1972, a Estocolm, es va fer la primera conferència que va establir el desenvolupament sostenible com a dret humà i que va categoritzar el medi ambient humà.

Avui no seria possible. Cinquanta anys després no només no s’han fet els deures, sinó que la polarització en molts aspectes, més un creixement sostingut (contrari al desenvolupament sostenible), ha fet saltar pels aires, la gran aportació que es va fer i que va donar pas a la creació del PNUMA el mateix any.

Però si és greu l’abisme a què ens porta el creixement sostingut, ara “verd” (que hom qualifica ara ja d’inviable, perquè si ha de ser verd, no pot ser sostingut) més greu és que fruit de la polarització i un retorn a les essències, l’ecologia pura o profunda (la deep ecology), s’hagi apartat a Catalunya, des de l’any 2003, de la indivisibilitat acordada el 1972 entre drets humans i medi ambient, com a concepte vertebrador el medi ambient humà, i hagi realitzat una fugida endavant (o endarrere, segons com es miri) amb el medi natural.

L’actual polarització a Catalunya, amb el paisatge, la natura, la conservació d’espècies (no l’espècie humana, curiosament la més amenaçada), oblidant o obviant les persones, els drets humans i, per tant, el dret humà al medi ambient, la salut ambiental, els impactes del canvi climàtic sobre la salut, etc., obre una via d’aigua en la lluita global i local per un medi ambient humà i la debilita.

Conscientment o inconscientment es fa el joc al sistema, que a la vegada, ja fa anys, va importar dels Estats Units una arquitectura o enginyeria sobre protecció ambiental, anomenada Natural Capitalism, sortida de la Universitat d’Oxford. No va significar un revulsiu, sinó al contrari, una via d’integració del creixent moviment ecologista mundial, per tal que es configurés més conservacionista i naturalista, i menys ambientalista, ja que és aquest format el que crea problemes socioambientals i polítics que el sistema no pot digerir.

Quina conferència podríem fer avui, per intentar soldar, un altre cop, almenys en el nostre entorn, els moviments i les entitats de drets humans i els corrents ecologistes? Podria ser el Km 0 amb màxima proximitat i màxima presència, fent indissoluble la lluita veïnal, territorial, ambiental, energètica, etc., ja que avui totes són cada vegada més interdependents. Això sí, fugint òbviament de la comoditat del “no al costat de casa meva”. I avui molts moviments estan penetrats per aquesta raó de ser.

Ja fa temps que es parla molt del Km 0 com un nou valor ambiental en alça i la màxima expressió de la sostenibilitat, però, de fet, més enllà del valor agrícola i gastronòmic, poca cosa més fem. Però, atenció!, el que sí que es fa tampoc és conegut ni posat com a model, no fos cas que els que encara segueixen el camí de la producció i el consum insostenible entressin en contradicció.

No deixa de ser simpàtic, també, com cada vegada es parla més d’“economia circular”, com si aquesta economia no fos la del Km 0 a tots els efectes, o com si no fos la que practicaven els nostres avis. Una adaptació i un retorn als orígens ens anirien molt bé per relocalitzar l’activitat econòmica, avui en procés de desglobalització, i tenint en compte tants dèficits que tenim a nivell de sobirania econòmica, energètica i alimentària.

Ja és l’hora dels compromisos seriosos. Amb la sobirania econòmica, potenciant al màxim l’economia social i cooperativa; amb la sobirania energètica, ja que es necessiten comunitats energètiques locals al llarg i ample de Catalunya, però, és clar, per a això cal un coixí cooperatiu i comunitari que no s’ha conreat. Finalment, amb la sobirania alimentària; tan parlar de la dieta mediterrània i resulta que està en retrocés. I no diguem ja la trilogia mediterrània, conreant més colza que blat.

Fem més Km 0 i més sobiranies reals, en el màxim de localitats, amb la màxima presència, i tornem a confluir tots pel medi ambient humà.

Susana Alonso
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.