Hi ha esperança?

Si un dia s’apropés a casa nostra algú amb un gran martell i comencés a picar compulsivament les parets sense solta ni volta, cridaríem la policia, que detindria l’agressor i el conduiria a observació mèdica per si havia patit algun trastorn mental.

Això és el que passa cada dia al nostre planeta Terra amb la petita variació que no és ningú de fora, sinó nosaltres mateixos, qui empunyem el martell i produïm dos efectes letals: l’augment de temperatures i la sobreexplotació d’elements, principalment minerals, fins a la desaparició en pocs anys. Amb sordesa i ceguesa ignorem les notícies i els informes científics que ens ho diuen, potser perquè ens incomoden i qüestionen el nostre model de vida.

Per exemple, les 45.000 morts prematures a l’any a Espanya –més de 120 cada dia– per la contaminació atmosfèrica, segons la revista Environmental Research–. A l’àrea metropolitana de Barcelona són 3.700 , deu cada dia. Sense comptar els milers de persones afectades per malalties respiratòries, moltes d’elles ja cròniques.

Fa tres anys es va voler canviar l’expressió canvi climàtic per emergència climàtica, perquè semblava que el mot canvi tenia connotacions positives i emergència definia millor la situació. Les institucions van aprovar declaracions amb la nova marca i ens vam quedar satisfets. Però hem trobat excuses per dissimular la gravetat del problema: una pandèmia i una guerra, que en bona mesura són conseqüència de l’emergència climàtica, han tapat el problema de fons.

Carsten Jensen, un dels millors escriptors danesos, guardonat en diverses ocasions amb premis com l’Olof Palme o el Søren Gyldendal, va escriure fa poc una impressionant carta titulada “L’últim discurs que faig abans de convertir-me en un criminal”, amb frases com les següents: “Si creus que pots viure com sempre has viscut, t’equivoques; si creus que els teus fills tindran una vida com la teva, t’equivoques; si creus que la desaparició dels insectes no convertirà els imperis en runes, t’equivoques; si creus que els humans no poden viure com rates, t’equivoques”. Dies després el van detenir en una acció de protesta.

S’han complert set anys de l’encíclica Laudatio si, on el papa Francesc diu: “Si algú observés des de fora la societat planetària se sorprendria davant d’un comportament que de vegades sembla suïcida”.

Potser impressionarà més les consciències el més que probable i cada cop més visible col·lapse de les economies, com explica Salvador Clarós, que diu que la sobreexplotació del planeta fa que cada cop sigui més plausible el risc de col·lapse per a les economies més dependents de recursos no renovables i menys desacoblades del model industrial de producció i consum en massa, i que l’alta probabilitat de desproveïment de gas a Europa ja ha activat les alarmes.

La calor potser no, però ningú comptava amb el fred i que fallessin les cadenes de subministrament global afectant el consum, encarint-t’ho tot, disparant la inflació i posant en perill llocs de treball.

Hi ha esperança? Hauríem de canviar radicalment dos sistemes: el de produir i consumir energia per deixar de cremar combustibles fòssils i urani i el de consumir compulsivament.

Tornant a Clarós, “en l’expectativa de possibles escenaris futurs de desabastiment, Catalunya s’ha de dotar d’una política industrial a termini llarg i mitjà que transformi estructuralment el sistema productiu per guanyar sobirania industrial, tecnològica i energètica, així com incrementar l’autosuficiència alimentària i dels recursos per a una major resiliència davant del canvi climàtic, de la limitació de les emissions i contaminants, i de les cadenes de subministrament global”.

No ho estem fent. El Pla Energètic Proencat 2050 fet públic el febrer n’és una mostra. Està redactat sobre la base de dues etapes amb objectius molt modestos per a la inicial fins al 2030 i uns altres per al 2050 on sí que es defineix una Catalunya amb energia 100% renovable. Massa poca ambició. Som a la cua d’Espanya i de tots els països avançats que estan revisant els seus plans per fer justament el contrari: accelerar ja ara l’acció contra l’emergència climàtica i el canvi de sistema energètic. Aquí estem distrets amb altres coses.

Susana Alonso
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.