La Fundació Probitas, que sufraga la multinacional Grifols, ha realitzat una auditoria interna sobre la gestió de qui va exercir el càrrec de directora general, entre 2011 i 2021, amb la finalitat d’esclarir i determinar la raonabilitat d’algunes de les decisions i actuacions en les quals es van invertir recursos de l’entitat. Encara que no es tracta d’una investigació de caràcter jurídic, la iniciativa de l’administració de Probitas pretén esclarir davant els seus propis òrgans de control i de direcció si la gestió de l’anterior executiva va afavorir a algun sector i beneficiaris sobre uns altres amb idèntiques necessitats.
Es tracta d’una actuació de caràcter absolutament intern sobre el llegat, els resultats i la pròpia gestió de Marta Segú, anterior directora general de Probitas, qui avui està al front de la Fundació Barça des de la tornada al club de Joan Laporta com a president. Marta Segú és cosina del president i ja va ocupar aquest mateix càrrec durant el seu anterior mandat, entre 2006 i 2010.
Quan Laporta va concloure el seu mandat, Marta Segú també va ser rellevada de les seves funcions, incorporant-se al seu nou càrrec a Probitas al cap de pocs mesos. Els motius que ara han provocat aquest repàs sobre la seva gestió d’aquests últims nou anys són els mateixos que van ser rastrejats després de la seva marxa del Barça sobre estranys favoritismes i una inclinació reiterada a treballar amb una sèrie de col·laboradors, especialment a l’estranger.
Després de la seva sortida, la nova directiva blaugrana va tancar els centres XICS desenvolupats en la seva etapa a causa de la seva poca relació amb la naturalesa esportiva del club i la incomprensible estructura financera que possibilitava el seu funcionament. Mai es va arribar a aprofundir en aquells insondables projectes, bàsicament assistencials, en part per la mateixa conjuntura econòmica d’un club que el seu cosí Laporta havia deixat a les fosques, sense diners per a pagar les nòmines, les fitxes i pràcticament ni la llum ni l’aigua. Menys encara es podien destinar els pocs fons de la Fundació a fer una due dilligence.
En el seu retorn a la Fundació Barça, Marta Segú s’ha trobat amb grans recursos, gràcies al fet que el club destinava el 0,7% dels ingressos ordinaris i el 0,5% de les fitxes professionals al seu manteniment i funcionament. Però també amb unes despeses d’estructura importants i un conveni amb Unicef de dos milions anuals, d’acord amb el model imposat pel seu anterior responsable, el vicepresident Jordi Cardoner.
Marta Segú s’ha carregat aquest acord amb Unicef per a destinar aquests recursos a projectes que ara com ara no s’han visualitzat massa. El que sí que se sap és que un d’aquests projectes, encarregat a Eduvic, un consultor especialista en pedagogia juvenil i infantil, incloïa el compromís per la seva part de contractar el fill de la directora de la Fundació del Barça. Quan Laporta es se’n fot de tot, justificant que s’imposa dirigir el club com una “empresa familiar” no sembla que sigui un eufemisme.
