Vicent Sanchis va ser acomiadat de TV3 el 26 d’abril. El 10 de maig recuperava el perfil de Twitter que havia creat el febrer del 2017 però que havia mantingut en l’anonimat, sense pujar-hi missatges. El primer que va pujar aquell dia deia: “Bon dia! 10 de maig, sant Damià. Entre a Molokai. Pista! Ara o mai (en l’any de reivindicació canònica conjunta de Joan Fuster)”. Molokai és una de les illes Hawaii, coneguda perquè durant cent anys va ser lloc d’exili forçat per les persones malaltes de lepra. Va entrar, doncs, amb un llenguatge moderat que enseguida va donar pas a un seguit d’insults i menyspreus als usuaris que li feien alguna crítica.
El 21 de maig, Neus Tomàs, directora adjunta d’eldiario.es, va pujar a la xarxa l’entrevista que va fer a Sanchis i hi va afegir aquest comentari: “He gaudit molt fent aquesta entrevista a Vicent Sanchis. Està plena de titulars i he triat aquest: “Decir que TV3 moviliza a la gente es tratar a la gente de idiota”. Gràcies @vicentsanchisll pel teu temps!”. Quim Brugué va replicar dient que “No hi entenc de titulars, però a mi se m’acut que ‘insinuar que TV3 no ha mobilitzat la població és pensar que som idiotes’”. Sanchis es va mossegar la llengua però no el va contestar. En canvi, no es va poder estar quan Lucas Corso va lamentar “Cap pregunta sobre els seus xanxullos amb productores. Bravo!”. “Tu sí que fas cara de xanxullo”, li va etzibar l’ex-director de TV3. “Gargamel és un macarra”, va dir Corso comparant-lo amb l’enemic dels barrufets. “I tu un imbècil”, va cloure Sanchis.
Un usuari amb l’etiqueta @ReiParellada li va dir “Per allà on passes no creix l’herba, botifler” i la resposta de Sanchis va ser “però sí els imbècils, patriota”. Un altre usuari, que es defineix com independentista, Xavi86264215, comentava amb un “No llegeixo botiflers” el post de Sanchis amb un article seu a elMón. La resposta de Sanchis va recórrer al mateix insult: “Ni a mi m‘agrada que em llisquen imbècils. Gràcies, doncs”. Amb aquest usuari s’hi va enganxar. “Igualment, però amb educació que li falta Sr.Botifler”, li va replicar el seu interlocutor. “On n’amollen n’empomen, senyor imbècil”, va tancar el diàleg Sanchis.
“I si aprens a escriure i abans t’identifiques?” li va dedicar a una usuària que es presenta com a catalana resident a Dinamarca i que li va retreure que “heu matat una televisió en que molts vam créixer i aprendre català amb ella”. Una altra de les paraules que li agrada utilitzar per menysprear els seus interlocutors a Twitter és ‘moniato’.
De moment, el seu perfil té poca incidència a la xarxa. El 25 de maig, quinze dies després de que el tornés a activar, només tenia 961 seguidors mentre ell seguia 73 usuaris. D’aquests usuaris, només dos són dirigents polítics: l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont i el president d’ERC, Oriol Junqueras. I només segueix una organització política, la Joventut Nacionalista de Catalunya. Hi ha, això sí, noms destacats del processisme: Lluís Llach, Vicent Partal, Jofre Llombart, Salvador Cardús, Ona Llibres (és a dir, Tatxo Benet), Quico Sallès, Laura Rosel, Ferran Casas, Jordi Borràs, Miquel Calçada, Núria Llorach, Empar Moliner, Salvador Cot o Cesc Freixas. Entre les poques persones que segueix que no pertanyen al món independentista hi ha Jordi Évole i un sorprenent Santiago Segura.
