S’equivoca qui vulgui veure en les primeres declaracions de Ronald Koeman, després de ser acomiadat per Joan Laporta, una reacció per despit o un atac personal. L’entrenador holandès, igual com actuava quan va guanyar la Copa d’Europa a Wembley i després a la banqueta, sol actuar amb noblesa i sinceritat.
Si ho hagués volgut fer en calent o, veritablement, amb el propòsit de desequilibrar i d’alterar l’entorn, Koeman podia haver donat una o diverses entrevistes al llarg dels dos mesos de mals partits de l’equip de Xavi, que ha estat eliminat en tres competicions i ha admès el gran error per haver apartat a Dembélé, a més de veure ampliada l’avantatge de punts del Real Madrid i del Sevilla.
Era un moment apropiat i oportunista per a reivindicar el valor del seu treball i respondre amb crítica i acritud a la seva destitució. En canvi, ha preferit esperar prudentment a la conjuntura adequada, amb l’equip en millora de joc i de resultats, per a atendre la premsa i, com se sol dir, trencar el seu silenci.
També ha comprès que no seria bo per al Barça revelar determinats tipus d’actitud, comportament i actuacions d’alguns jugadors que, com s’ha demostrat, mantenien un discurs amb Koeman i un altre molt diferent després de l’arribada de Xavi. Aquests futbolistes, entre ells algun capità, eren perfectament conscients d’allò que l’exentrenador ha manifestat amb absoluta claredat: “Jo no era l’entrenador de Laporta. Aquesta sensació la vaig tenir des del primer moment, després de les eleccions no va haver-hi ‘clic’. Faltava aquest suport necessari des de dalt”.
Poc més es pot afegir a una sensació estesa, perceptible i compartida pels seus mateixos directius, el seu nucli dur i la totalitat de la premsa. Koeman, amb raó, s’ha mostrat molest perquè davant aquesta evidència el nou president podia haver pres decisions per a no prolongar artificialment una situació no desitjada al final de la temporada 20-21. Especialment, si no estava disposat a resistir la situació tan complexa i difícil que es va donar després de la marxa traumàtica de Messi i de Griezmann, coincidint a més amb una de les més greus ratxes de lesions, que havia afectat sobretot l’atac de l’equip.
Arribats a aquest punt, Koeman entén que li va faltar aquest marge de confiança i de paciència per a superar el mal moment de la temporada, que tampoc es va solucionar immediatament amb el seu acomiadament, ni amb la interinitat de Sergi Barjuán ni amb l’arribada de Xavi. “No em van donar el temps que li han donat al nou entrenador. Encara em resulta dolorós. Estava treballant amb molts lesionats. Ara Pedri torna a estar en forma, i Ousmane Dembélé… Xavi també va tenir inicialment molts jugadors lesionats. Tot entrenador necessita temps i paciència per part de la directiva”.
Efectivament, el Barça de Xavi juga des de fa poques setmanes amb una davantera completament renovada. “Són reforços que a mi també m’haurien agradat. Però m’alegro pel club, ja que ara les coses van millor, i pels jugadors. És agradable veure a Frenkie de Jong jugar un bon futbol a l’antiga, té molta qualitat”.
Les queixes més concretes de Koeman es concentren en el doble discurs de Joan Laporta i la seva desconfiança, malgrat la seva absoluta col·laboració amb les circumstàncies i la realitat econòmica del club. Per la manera com ho explica, Koeman considera que va poder ser més egoista i haver adoptat una posició de més resistència i oposició a la marxa de Messi.
“Va ser davant la insistència de la direcció del club que vaig accedir a la sortida d’alguns jugadors per posar les finances en ordre. Però després, quan veus que porten algú per 55 milions d’euros, poc després de deixar anar a Lionel Messi…” (en referència al fitxatge de Ferran Torres) llavors et preguntes si no estava passant alguna cosa més. Per què se’n va haver d’anar Messi?”, es pregunta.
També el va sorprendre que, finalment, l’escollit fos l’entrenador de Terrassa, perquè “Laporta em va dir mil vegades que Xavi no seria el seu tècnic, perquè li faltava experiència. Però necessitava un escut, algú darrere de qui amagar-se”.
És cert que no era la primera opció per a Laporta, que apostava per un entrenador alemany des de molt abans de presentar-se a les eleccions i que, primerament, es va quedar amb Koeman perquè no tenia alternatives ni ganes de jugar-se la presidència amb un entrenador que no era el seu ideal. Després, aquesta mateixa indecisió el va portar a mantenir finalment a Koeman per a la temporada 2021-22, tot i la poca convicció en la seva pròpia aposta, al capdavant d’un equip sense Messi i sense Griezmann i amb Luuk de Jong com a alternativa.
L’allau de lesionats, sobretot els davanters clau, Dembélé i Ansu Fati, unit al mateix mal rotllo generat des de la junta i dels homes del president, com Massip, que va arribar a aparèixer a TV3 per a censurar el treball de l’holandès, van provocar que l’equip, la premsa i l’entorn es veiessin afectats per una atmosfera de tensió a la qual la premsa no va deixar d’afegir llenya al foc.
“Tenia moltes ganes de triomfar com a entrenador al Barcelona, de fer tot el que pogués, però em vaig adonar que Laporta volia desfer-se de mi perquè no vaig ser escollit per ell”, afirma.
No fa falta dir que el ‘lobby’ periodístic que va fer l’impossible per ‘enterrar’ a Koeman i pressionar perquè Laporta cedís davant Xavi va fer ahir una lectura de les declaracions del exentrenador en clau revengista i de ressentiment. Segueixen sense conèixer al veritable Ronald Koeman, aquest que sí que va voler venir al Barça amb Bartomeu quan Xavi va dir que no i després seguir amb Laporta sabent que quan arribés l’hora de la veritat ni li fitxaria reforços, com sí que va fer amb Xavi, ni el mantindria contra tothom, com sí que havia fet amb Rijkaard en circumstàncies molt pitjors.
