Dones invisibles per la Covid-19

Susana Alonso

Són molts els retrocessos que estem constatant des de l’inici de la pandèmia de covid-19 en el camp de la visibilitat diferencial de la morbiditat i mortalitat de dones i homes, en l’increment de les situacions de violència contra les dones, en el retrocés a l’accés en l’educació, en l’increment dels treballs de cura i la reculada en el treball remunerat, i en l’increment de la pobresa, que augmenta la cara de dona. El mateix secretari de l’ONU , António Guterres en el seu discurs davant l’Assemblea ja va subratllar, que “llevat que actuem ara, la covid- 19 podria esborrar una generació de fràgil progrés cap a la igualtat de gènere”.

La primera diferència es va manifestar en l’índex de contagis. Les dades que s’oferien basades en els ingressos i les morts als hospitals detectaven que els contagis de la malaltia van ser majoritàriament entre dones. A Espanya, durant la primera onada, la malaltia va afectar un 56% de dones davant d’un 44% d’homes. En la segona onada, les dades van mostrar una certa tendència a igualar-se, però tant a Espanya com a 38 països del món que informen de dades diferenciades per sexe persisteix una proporció de contagis d’un 52% de dones davant d’un 48% d’homes.

Aquesta bretxa de gènere en les infeccions la podem atribuir més a raons socials que a diferències biològiques. Les dones estan en la primera línia de les cures en la sanitat, metgesses, infermeres, auxiliars de clínica, zeladores i netejadores omplen ja els nostres hospitals, i també són majoritàriament dones, encara que invisibles, les que cuiden, netegen i donen el menjar a les nostres ancianes i ancians a les residències de la gent gran.

La mortalitat global presenta diferències per edat i sexe, i a partir dels vuitanta anys, la mortalitat en els pacients ingressats als hospitals dels pacients amb la covid-19 va ser d’un 60% entre els homes, davant d’un 40% entre les dones, i a les edats intermèdies, la mortalitat va romandre paritària, amb un nombre semblant de morts.

Però aquestes xifres no reflecteixen tota la realitat, perquè no s’han tingut en compte ni les morts invisibles per la covid-19 a les residències de gent gran, les residents de les quals són majoritàriament dones, ni les morts no diagnosticades abans d’arribar a l’hospital. En estudiar l’excés de mortalitat global de la població espanyola, durant l’any 2020 i part del 2021, amb les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, es pot constatar que la mortalitat global ha estat superior entre les dones, però això ha estat invisible.

Pel que fa a la mortalitat mundial del personal sanitari, també hi ha hagut una bretxa de gènere. S’han comptabilitzat unes 7.000 morts, entre les sanitàries i els sanitaris, de les quals les tres quartes parts són dones. S’ha pogut constatar la manca de plans de prevenció i protecció específics per a les treballadores i treballadors de l’àmbit de la salut, i la malaltia es considera ja a molts països del món com a malaltia professional.

Les seqüeles i els símptomes de les persones que han patit la malaltia, que ja ha estat anomenada per l’OMS, fa un mes, síndrome postcovid-19, també s’estan presentant en un 74% de dones que havien patit la malaltia. La síndrome es manifesta amb dispnea, cansament, problemes cognitius, cefalees i, en gairebé una quarta part des casos, amb dolors precordials, com ara angina de pit, que no responen al tractament habitual. El seu seguiment i el seu tractament està plantejant un repte a la comunitat científica i al sistema sanitari, ja que es calcula que la síndrome postcovid-19 pot afectar un 10% de les persones que han patit la malaltia.

La pandèmia i el confinament obligat han fet augmentar el nombre de casos i episodis de violència física, sexual i psicològica. Durant l’estat d’alarma, a Espanya, les peticions d’assistència a víctimes de violència de gènere van ser un 57,9% superiors a l’any anterior, i van pujar a 29.700. L’increment de les trucades al 016 va ser d’un 41,4%, i el de les consultes en línia, del 457,9% respecte al 2019.

Les implicacions biopsicosocials d’aquesta pandèmia ens exigiran com a societat que totes les polítiques públiques de transició a la nova normalitat, i els plans de recuperació, tinguin en compte la necessitat que es visibilitzin les diferències i es corregeixin les desigualtats i les inequitats entre dones i homes.

(Visited 100 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari