Quan vam escriure el llibre ‘Banca catalana, más que un banco, más que una crisis’ els autors –Jaume Reixach, Enric González i jo- portàvem poc temps en això del periodisme. Les peripècies que van acompanyar la seva redacció, publicació i difusió ens van suposar tot un aprenentatge del món mediàtic i polític en què ens movíem.
La redacció no va ser excessivament complicada. Lògicament no tothom hi va voler col·laborar i una bona colla ho van fer demanant-nos de mantenir el seu nom en l’anonimat. L’editorial, quan va rebre pressions des de Presidència de la Generalitat perquè el parés, va fer un paper d’estrassa patètic, però no li va quedar més remei que publicar-lo perquè havia comès l’error de pagar-lo per avançat. Retallat, això sí. Afinat, que dirien ara alguns.
La difusió va ser una lluita a contracorrent. Poques vegades una editorial deu haver fet tant per evitar que un llibre seu ni es conegui ni es vengui. Tenaços com érem vam fer algunes presentacions organitzades per nosaltres mateixos. I se’ns va ocórrer presentar-lo a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona. Una estudiant tossuda i amb empenta va tirar endavant la presentació. Vam penjar cartells en el recinte de la Facultat. Poc després els arrencava Francesc Cabana, cunyat de Jordi Pujol, que, com ell, sortia retratat al llibre.
Una de les persones que ens va ajudar a lluitar contra els elements i ens va acompanyar a les presentacions va ser Xavier Muñoz Pujol. El vam conèixer escrivint el llibre i ens va descobrir el primer Pujol, el de la lluita antifranquista i l’acte contra Franco al Palau de la Música. Xavier Muñoz i Jordi Pujol van fer activisme antifranquista plegats, feien pintades de nit i les signaven CC. Muñoz ens va dir que mai no li va quedar clar del tot què significaven aquelles sigles. Devia ser Crist Catalunya, però no hi posava la mà al foc. Podia ser també Cristians Catalans o Catòlics Catalans. No compto que Jordi Pujol ens resolgui aquest dubte ni cap altre dels que deixarà sense aclarir quan ens deixi.
Xavier Muñoz ens ha deixat fa uns dies. Explicava que no sabia si ell s’havia allunyat de Pujol o Pujol d’ell. Van partir peres. En llenguatge col·loquial podríem dir que Muñoz el va calar. El desembre del 2020 el vaig entrevistat arran de la publicació del seu llibre “Després de Waterloo. Crítica al procés independentista des del catalanisme” (+Bernat). Tenia 93 anys i em vaig fer creus que pogués estar tan lúcid i conservés la sornegueria i l’esperit fraternal que ens havia seduït 35 o 36 anys abans.
Les CC que associo amb Xavier Muñoz Pujol són Companyonia i Complicitat. I, ja posats, una tercera C: Carinyo.
