La Fiscalia arxivarà la investigació sobre els comptes de Joan Carles I a Jersey

Diners vinculats amb rei emèrit d’Espanya en el paradís fiscal procedeixen de trusts creats per si un cop inconstitucional l’apartava de tron

Joan Carles I
Joan Carles I

La Fiscalia Anticorrupció arxivarà la investigació sobre els comptes en el paradís fiscal de l’illa de Jersey vinculats a Joan Carles I de Borbó, el rei emèrit d’Espanya, segons avança la Cadena COPE citant el contingut de l’esborrany de decret d’arxivament.

Aquest esborrany, que segons la mateixa emissora esà signat i només resta que sigui datat, descarta l’existència d’indicis de delicte atribuïbles a Joan Carles I, ja que la Fiscalia conclou que no va ser beneficiari dels comptes, no va percebre cap suma procedent d’aquests, i no n’era gestor ni tenia la capacitat de disposar dels fons.

En el cas de Jersey, que és un dels tres fronts que té oberts el rei emèrit als tribunals, la Fiscalia indica que el trust va tenir durant els darrers anys “una baixa activitat”, que no inclou disposicions de fons en benefici de tercers. Així mateix, assenyala que l’import dels moviments d’ençà de l’abdicació de Joan Carles I no va assolir el mínim perquè es cometés un delicte fiscal, afegeix la mateixa informació.

No obstant això, segons destaca El Periódico, aquest trust es va crear el 2004 amb fons procedents d’altres dos trusts creats els anys 1995 i 1997 per la mà dreta de Joan Carles I, Manuel Prado y Colón de Carvajal, un dels principals condemnats pel cas KIO.

Aquests trusts es van constituir amb la finalitat d’oferir protecció a Joan Carles I en el cas que fos apartat del tron per un cop inconstitucional o un esdeveniment semblant, i una part dels fons procedien de donacions rebudes pel rei emèrit entre els anys 50 i 70, com a suport econòmic a qui aleshores encara era príncep.

La Fiscalia conclou que Joan Carles I, el 2004, “va decidir liquidar els trusts i traspassar els seus fons” al seu conseller i historiador Joaquín Romero Maura, ja que aquell any “la situació política a Espanya era estable, l’hereu, avui rei Felip VI, acabava de contraure matrimoni, la monarquia tenia prestigi i el coneixement públic de l’existència dels ‘trust’, amb la presència en aquests de Manuel de Prado, ja llavors condemnat per l’Audiència Nacional, hauria exigit enutjoses explicacions”, segons un fragment reproduït per El Periódico.

(Visited 45 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari