Pel que sembla la polèmica desfermada pel ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre les macrogranges no te força per travessar l’Ebre. Aquí, a Catalunya hi ha tanta gent xiulant (polítics, institucions i empreses), que el so del xiular no permet sentir no sols els brams dels més de 8 milions de porcs que tenim (com a cabana porcina, i, per tant, fent abstracció de la bovina -on les emissions de metà es poden copsar perfectament via satèl·lit- sinó allò més greu i és que a Catalunya som líders europeus i mundials en granges i els segons en granges de porcs (darrera de l’Aragó, que ja és dir), al bell mig d’una moratòria, a mitges, que es va iniciar l’agost de l’any passat.
Una moratòria de facto, no com la que afecta al desplegament de les energies renovables, aquesta sí a nivell de tot el territori català, sense excepcions. Veiem la diferència amb les granges de porcs. La moratòria només afecta als 70 municipis (la majoria d’Osona) que estaven amb el subsòl ja al límit de saturació de nitrats, per les dejeccions de purins.
Òbviament què han fet les empreses aquests darrers mesos? Doncs demanar autoritzacions a altres municipis no afectats per la moratòria i seguir expandint la cabana porcina, quan un 40,3%!! de la superfície del territori, el juliol de 2021, estava ja considerat vulnerable a la contaminació per nitrats, un fet que afecta, ni més ni menys que a 465 municipis de Catalunya!!!, pràcticament la meitat dels municipis catalans.
Però si anem cap a La Garrotxa i especialment a l’Alt Empordà, on s’ha desplaçat el negoci (a Osona és ja inviable), ens trobem amb una cabana de 375.000 porcs per una població de 140.000 persones (tres porcs per habitant), i on ja 34 localitats de 68 (la meitat) són declarades “zona vulnerable per contaminació de nitrats”. És ja vox populi que a moltes fonts de tota la vida no es pot anar a beure aigua, atesa la contaminació dels aqüífers i que l’aigua de boca a moltes localitats no és recomanable.
Doncs bé, totes aquestes dades que fan esgarrifança i haurien de ser motiu d’escàndol polític i institucional semblen “normalitzades” o “blanquejades” pel silenci de certs grups “ecologistes” que en canvi fan molt de soroll, un soroll ensordidor pel “futur” impacte de les energies renovables. Es curiós que estiguin tan preocupats pel futur i en canvi no vegin, ni olorin, els purins del present!!! El mateix podríem dir, de la instal·lació en present a diferents indrets de macropolígons logístics d’Amazon, com si això no repercutís amb més emissions de CO2. Aquest contrast i doble raser, apart de ser impresentable, diu poc sobre el caràcter suposadament “ecologista” de certs grups. I també diu poc dels partits adscrits a la famosa “sostenibilitat”. On son? Què fan?
Però tornem a la cabana porcina. Amb dades globals, se’ns diu que a Catalunya quasi no hi ha macrogranges. Això, clar, depèn de qui marca el criteri. Sí està clar, a nivell d’estat, on estan registrades 3.774 macrogranges. Fent abstracció del criteri se’ns diu que a Catalunya només hi ha un 2% de macrogranges. Però quines mega macrogranges deuen ser quan el volum de producció que representen és el 52% del total de la cabana catalana? Granges de 5, 7 o 9.000 caps son minigranges? Mentida, ja que segons el Fons de registre estatal, es consideren macrogranges les unitats de negoci de més de 2.000 porcs.
La qüestió és volem una ramaderia extensiva, sostenible i integrada a l’entorn i, per tant, en línia amb el que es reivindica per l’energia renovable (comunitats energètiques locals) o volem en realitat (acceptant o xiulant) el que no volem i denunciem per l’energia eòlica? O sigui, grans terratinents o empreses, on la riquesa no queda al territori, si un cas el que queda son els nitrats o el metà?
El que sorprèn és que quan la Generalitat acabava de promulgar la moratòria sobre noves granges o ampliació de les actuals, el mes d’agost passat el DOG publicava l’autorització d’una nova granja de porcs al dia. Han passat els mesos i seguim xiulant. A part de que si abans del mes d’agost érem segons després d’Aragó en macrogranges (1.120 per 910), molt probablement ara haguem superat ja a l’Aragó i siguem ja líders en porcs. Cada vegada més líders! Com també cada cop més líders en aqüífers contaminats: la meitat de Catalunya. Quin lideratge!
