La polèmica sorgida arran del cas de la família de Canet de Mar que ha aconseguit una sentència que obliga l’escola infantil del seu fill de cinc anys, Turó del Drac, a fer més hores en castellà està tenint un efecte polític indirecte que ens retorna a anys enrere.
Les posicions sobre aquest cas s’han polaritzat, i la convocatòria de manifestacions de suport o en contra de la decisió judicial ho han emfatitzat. Això ha fet que les opcions polítiques més radicalitzades i que més han tingut al centre dels seus discursos el català a l’escola hagin pres un protagonisme que no tenien.
És el cas de Ciutadans (Cs) i el Partit Popular de Catalunya (PPC). Les dues opcions havien perdut protagonisme, presència mediàtica, influència social i suport electoral en els últims anys. I és que rebaixar la tensió en qüestions relacionades amb el procés, la llengua o la independència els havia deixat tocats de mort, en haver centrat gran part del seu discurs dels darrers anys en aquests temes. Ara, però, amb la polèmica de Canet, han aconseguit reflotar i, de sobte, els seus portaveus tornen a la primera línia mediàtica per intentar ser referents un altre cop.
