La doctrina del Vaticà i de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) és molt clara i contundent: la maternitat subrogada, és a dir, l’encàrrec i la compra d’un bebè a la seva mare gestant a canvi de diners és una aberració i una immoralitat contrària als valors cristians. En paraules del portaveu de la CEE, el ‘ventre de lloguer’ és “una explotació de la dona i del nen que ha de néixer, que es converteix en un objecte de consum”. I afegeix: “Els nens i les dones no tenen preu, només tenen dignitat”.
Per això, l’Església catòlica és totalment contrària al negoci dels ‘ventres de lloguer’. A les parelles que volen tenir fills i no poden els aconsella “l’adopció o l’acollida”. El copríncep d’Andorra i arquebisbe de la Seu d’Urgell, Joan-Enric Vives, que és membre de la CEE, on ocupa actualment el càrrec de president de la comissió pel clergat i els seminaris i forma part de la seva comissió permanent, és perfectament coneixedor d’aquesta condemna rotunda del Vaticà a la “moda” de comprar nadons a dones que cobren per parir per encàrrec i que, tot seguit, transfereixen el seu fill als “clients”.
Només és legal en nou països
Andorra és un país petit, on pràcticament tothom es coneix, i per això se sap que algunes parelles del Principat han “comprat” en els últims anys bebès gestats per mares subrogades a canvi de fortes sumes de diners. La gran majoria dels països prohibeixen el negoci dels ‘ventres de lloguer’, però hi ha nou excepcions: al Canadà, Estats Units, Rússia, Ucraïna, Geòrgia, Grècia, Regne Unit, Austràlia i l’Índia aquesta modalitat reproductiva està permesa pels estrangers, però amb matisos.
Les parelles homosexuals i els homes sols, per exemple, tenen molt restringit l’accés a la gestació subrogada. Només la legislació canadenca i la d’alguns indrets dels Estats Units permeten aquest mètode reproductiu per a aquest model de família.
No només el Vaticà és frontalment contrari als ‘ventres de lloguer’. També hi està en contra el copríncep francès, Emmanuel Macron, ja que aquesta pràctica, després d’un intens debat públic, s’ha decidit que està totalment prohibida al país veí. És més, França impedeix que les parelles que compren un bebè a l’estranger el puguin inscriure com a fill seu i han de legalitzar-lo com a “adoptat”. Aquesta doctrina de les autoritats franceses ha estat avalada per una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).
I una curiositat: en aquesta qüestió, les feministes i l’Església catòlica –que són com l’aigua i l’oli- estan d’acord. Les feministes més conscienciades afirmen que la gestació subrogada “no allibera les dones ni redueix el poder de la societat sobre elles: és una nova forma de dominació de gènere, de classe i econòmica, ja que s’assumeix que les dones han de voler ser mares, s’explota la gestant i s’aprofita de la seva necessitat econòmica per a fer ús del seu cos”.
“Nul de ple dret”
La legislació andorrana també prohibeix els ‘ventres de lloguer’. Així ho explicita la Llei 12/2019 de tècniques de reproducció humana assistida, aprovada pel Consell General el 15 de febrer de l’any 2019. En el seu article 12, sobre la gestació per substitució, diu: “És nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer”.
Tot i això, hi ha constancia d’un cas com un cabàs: un conseller general (diputat), membre de la majoria governamental de Demòcrates per Andorra (DA), i la seva parella van “comprar” l’any passat una nena pel polèmic sistema del ‘ventre de lloguer’. La transacció es va fer a l’estat d’Oregon, un dels que té la legislació més laxa dels Estats Units per a la pràctica de la gestació subrogada. Segons el portal babygest.com, la compra d’un bebè pel sistema de ‘ventre de lloguer’ costa a l’estat d’Oregon entre 110.000 i 160.000 euros.
El copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, ha convertit en una “croada personal” la seva oposició radical a la legalització de l’avortament a Andorra que, en realitat, només penalitza les dones treballadores, amb pocs recursos econòmics. Fins i tot ha amenaçat de presentar la renúncia al càrrec i provocar una gravíssima crisi institucional al Principat si el govern o el Consell General aproven, algun dia, l’avortament en els tres supòsits que contemplen la pràctica totalitat dels països de la Unió Europea.
En canvi, a l’arquebisbe de la Seu d’Urgell li marquen gols clamorosos per sota de les cames, com l’entrada i legalització al Principat de bebès comprats a l’estranger a mares contractades per a parir. De ben segur que ho sap, perquè, com a mínim, el cas d’aquest conseller general i de la seva parella “canta” i és conegut en l’alta societat andorrana, però prefereix tancar els ulls i callar, per por a enfrontar-se a poderoses famílies del seu bisbat, en especial a l’àvia de la criatura.
