L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, era un objectiu dels CDR detinguts el 23-S

L’escamot també havia fet investigacions sobre la regidora Marta Morell, Manuel Valls, Joan López Alegre o el cap de la Brimo

L’Equip de Resposta Tàctica (ERT), un comando dels Comitès de Defensa de la República (CDR), els integrants de la qual van ser detinguts el 23 de setembre de 2019, havia realitzat indagacions sobre una dotzena d’objectius, gairebé tots ells polítics. A més, hi havia anotacions referents a aquests objectius en un quadern que se li va confiscar a l’activista Jordi Ros.

Entre els objectius destaquen dos noms en particular: Pablo Casado, president del PP, i Manuel Valls, exprimer ministre francès i, a l’època en què va ser desarticulat el comando, regidor a l’Ajuntament de Barcelona, que s’havia presentat encapçalant la llista de Ciutadans. Una altra de les persones sobre les quals estaven recopilant dades era José Manuel Villegas, exsecretari general de Ciutadans. D’aquestes investigacions en donen fe les evidències informàtiques trobades en telèfons mòbils i ordinadors de Jordi Ros.

Els altres objectius eren molt més assequibles al comando. A la llista hi figura Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell, així com Marta Morell, regidora escollida en la llista de Podem en aquest mateix ajuntament. Precisament, Ros tenia el seu domicili al carrer Antoni Cusidó d’aquesta ciutat. En aquest cas, cal destacar que l’independentisme va perdre l’any 2019 l’alcaldia de Sabadell. Marta Morell, cap de llista de Podem, va decidir aliar-se amb el PSC i donar l’alcaldia a la candidata socialista, Marta Farrés. Ros va fer cerques sobre totes dues, a través de les xarxes socials, el dia 16 de juny, després que hagués cristal·litzat el pacte i Farrés s’hagués convertit en la nova alcaldessa de la ciutat, amb el suport de Morell.

El cap de gabinet de Miquel Iceta

El diputat socialista Francisco Aranda, cap de gabinet del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i diputat al Congrés des de les últimes eleccions generals, era una altra de les persones sobre les quals havien recopilat dades, el setembre del 2019, dues setmanes abans de les detencions. L’exdiputat del PP Joan López Alegre també estava en el punt de mira del comando. Sobre ell es van fer cerques d’informació el 28 de juliol del 2019.

Al llistat també hi apareixen Antonio López i Annerose Bloss. En una llibreta de Jordi Ros es van trobar anotacions manuscrites sobre aquestes dues persones, així com les matrícules dels seus cotxes. Antonio López va ser apuntat en mitjans de comunicació independentistes com un activista unionista que es dedicava a treure llaços grocs dels espais públics a la comarca del Maresme. En poder del membre de l’ERT hi havia la matrícula de la seva furgoneta Nissan Primastar.

Bloss, per la seva banda, nascuda a Alemanya, havia estat regidora del PP a l’Ajuntament d’Alella, càrrec que va abandonar el 2017 per voluntat pròpia. Al costat del seu nom, Ros havia anotat la matrícula de l’Smart Forfour que té.

El cap de la Brimo

L’últim objectiu era Carles Hernández, intendent dels Mossos d’Esquadra. Hernández era el cap de la Brigada Mòbil (Brimo) durant els fets del 20 de setembre del 2017 (davant la conselleria d’Economia) i va declarar en el judici que l’aleshores president de l’ANC l’havia tractat amb summa prepotència i que va intentar donar-li ordres. Hernández va ser denunciat el desembre de 2018 per tortures, lesions i delictes contra la integritat moral per vuit activistes dels CDR: un dels denunciants l’acusava de trencar-li el nas i rebentar-li un ull. Quim Torra en aquells moments es trobava a Eslovènia, i des d’aquell país va anunciar que hi hauria purgues i dimissions al cos dels Mossos. L’amenaça d’una vaga salvatge dels mossos li va treure la idea del cap.

Però els jutges el van exonerar de tota culpa en un acte datat el 6 de maig del 2019 i van demanar que s’investiguessin les denúncies falses. Els enregistraments de vídeos van desmuntar la història dels CDR sobre l’actuació del policia: les lesions s’havien produït a causa d’una caiguda, i l’intendent ni tan sols estava a prop del lloc dels fets. A més, l’acte del jutge assenyala que “amb intenció de menyscabar la integritat física dels agents que hi havia allà, i amb absolut menyspreu al principi d’autoritat que aquests representen, els van llançar una pedra que va haver de ser esquivada per l’intendent”, relata el text, basant-se en els vídeos registrats.

Tot i així, els seus superiors el van destituir el gener de 2019, un mes després dels fets que se li imputaven, i el van enviar de segon a la Brigada d’Informació. Jordi Ros es va interessar per ell el 4 de març, poc després de la seva destitució i trasllat a Informació, cosa que evidencia que els CDR no el perdrien de vista fàcilment.

Fòbies personals

La naturalesa dels objectius, expliquen a EL TRIANGLE fonts properes a les investigacions, apunten al fet que al darrere de la tria dels noms hi ha motivacions de fòbies personals i ideològiques. “Què en un primer moment objectius com Casado o Villegas podien estar lluny del seu abast? És possible, però si s’haguessin acabat d’organitzar com un grup terrorista, el perill que poguessin fer accions contra ells hauria augmentat exponencialment”, expliquen aquestes fonts. En els seus informes, la Guàrdia Civil no dubta a afirmar que les dades obtingudes de les perquisicions a les xarxes socials “tindrien com a objectiu la possible realització d’una acció contra aquestes persones o béns seus”.

Un detall que no passa desapercebut és que la informació sobre objectius materials va començar a recopilar-se al final de l’any 2018, però la informació sobre objectius personals va començar al març, amb les investigacions sobre l’intendent Hernández, però es va accelerar a l’estiu, en els mesos de juny i juliol, per la qual cosa els investigadors temien que, en tenir a punt la fórmula de la fabricació de l’explosiu termita, poguessin dur a terme atemptats l’1 d’octubre del 2019, segon aniversari del referèndum. No es descartava, tampoc, que pogués haver-hi alguna acció que involucrés algun dels polítics esmentats en aquesta data.

Fotos d’edificis oficials

Cal no perdre de vista que, a més de les persones esmentades, també hi havia altres objectius en el punt de mira, tal com va publicar EL TRIANGLE. “Els investigats haurien desenvolupat una important tasca de vigilància de les Forces i Cossos de Seguretat, dels vehicles d’aquests i de diverses de les seves instal·lacions”. Els actes preparatoris de les seves accions van provocar, segons els informes judicials, “una tasca de reconeixement d’objectius, vigilància i control d’instal·lacions policials, presa de fotografies i vídeos dels objectius predeterminats”.

En aquests documents gràfics es recullen, per exemple, accessos a edificis, càmeres de vigilància, localització de torres elèctriques, agents i plaques de matrícules de vehicles policials. Entre aquests objectius hi havia la Comandància Naval de Barcelona, el Govern Militar, la Delegació del Govern, la seu de la Comandància de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca i la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A més, hi havia fotos i plànols de diverses torres d’alta tensió, de gasolineres i del peatge de l’autopista a Martorell.

Trobada al Parlament

L’11 de setembre del 2019, pocs dies abans de ser detingut, Ros va estar examinant l’exterior del Parlament de Catalunya juntament amb un amic, Ramon R. R. Simulant interessar-se per l’edifici, els activistes van captar instantànies no només del Parlament, sinó també dels cotxes dels Mossos que hi havia als voltants. Per obtenir les imatges, Ramon R. R. feia veure que feia les fotos al seu amic amb el Parlament de fons.

Aquell mateix dia, altres membres del comando van ser gravats davant del Parlament, encara que el vídeo va ser eliminat posteriorment de Youtube. És més: els agents van fotografiar Eduard Garzón, el considerat cap del grup, passejant per Barcelona amb Alexis Codina (veí de Sant Fost de Campsentelles que tenia un laboratori de fabricació d’explosius a casa seva) i Germinal Tomàs, un altre dels detinguts, encarregat d’ajudar en la fabricació. Davant del Parlament, Ros es va veure amb Codina i Tomàs, i en finalitzar la jornada es van reunir també allà el mateix Codina, Esther Garcia, que també feia tasques de direcció i que era la que transmetia les ordres que arribaven de “la superioritat”, Sònia Pascual, Queralt Casaoliva i Rafael Joaquim Delgado, tots ells detinguts. Tot el material gràfic que circulava per les xarxes va ser retirat de circulació per precaució, encara que no els va servir de res.

Dels edificis més controlats, la caserna de la Benemérita era el que més interès suscitava. “Destaca el reconeixement del perímetre de l’aquarterament de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, situat al municipi de Sant Andreu de la Barca, que Jordi Ros havia dut a terme el dia 18 de maig del 2019, en companyia de la seva parella sentimental, Montserrat C. Aquest reconeixement consistia en l’enregistrament de set vídeos i la captura de 75 imatges amb el mòbil de l’investigat”. Ros havia fet diverses voltes a la caserna amb cotxe per obtenir les fotos i documentar les mesures de seguretat que tenia.

*El reportatge íntegre el podeu llegir a l’edició de la revista EL TRIANGLE d’aquesta setmana

 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides