El 26,3% dels catalans vivien en una situació de risc de pobresa l’any passat i 496.000 infants es trobaven en aquesta situació. Amb aquestes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) davant dels ulls, ens en podem anar de vacances?
Les vacances i jo hem tingut sempre una relació complicada. No estic d’acord amb un sistema de vida que justifica 11 mesos de treball esgotador perquè l’any en té 12 i, per tant, en queda un per fer això que en diem ‘vacances’. Tots les necessitem, em diuen. I entenc la seva raó, o la seva part de raó. Més ara, quan els hospitals tornen a ser plens de malalts de la Covid-19 i amenacen als sanitaris amb suspendre el seu període anual de descans per fer front a aquest augment de pacients.
Tinc clar que tothom té dret al descans. Però cal organitzar-ho així?
El món i les seves injustícies no fan vacances l’estiu. Els activistes han d’aturar les seves denúncies contra el canvi climàtic, les dictadures, la pobresa o la fam perquè estan esgotats de tot un any de fer-ho?
Els cristians expliquen allò que Déu va crear el món en sis dies i que el setè dia va descansar. Sempre he pensat que potser podria haver planificat millor la feina, dedicar més dies a la creació i potser així li hauria sortit un món i una societat més ben arrodonits. O no deixar la feina a mitges i descansar només quan estiguessin millors encarrilats.
Ho sento. Em costa entendre aquesta concepció de la relació entre feina o estudis i vacances. La veig com una enganyifa per enredar el personal. Deixa’t la pell a l’empresa o als estudis però pensa que al final podràs fer vacances! Ho veig com la loteria i els jocs d’atzar. Accepta el món tal com és i confia en que un cop de sort t’ompli la butxaca de diners!
La vaga de la Canadenca, el 1919, va durar un mes i mig i els que la van impulsar van aconseguir que la jornada laboral es reduís a 8 hores. Però per mi el progrés no és que els treballadors i els estudiants tinguin més dies de vacances sinó que el treball i l’educació no els allunyin mai, ni l’estiu ni l’hivern, de la necessitat d’evitar que hi hagi nens que passin gana aquí a qualsevol recó del món.
Quan llegeixes les dades de l’IDESCAT se’t passen les ganes de fer vacances.
No ens ho muntem bé.
