Jordi Martí és, ara per ara, la persona en qui més confia Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona i a Barcelona en Comú.
Amb una llarga carrera política, que va començar de ben jove en un dels molts partits trotskistes, Jordi Martí va ser un dels fitxatges de Colau quan va arribar a l’alcaldia ara fa sis anys. L’exregidor socialista va ocupar la potent gerència de l’Ajuntament entre els anys 2015 i 2019, i només la incorporació de Joan Subirats el va apartar d’ocupar un millor lloc a la llista electoral ara fa dos anys.
Amb la retirada de Subirats, que serà efectiva a finals del juliol -després de l’últim plenari abans de les vacances d’estiu-, Martí es farà càrrec de l’àrea de Cultura, una cartera que ja havia tingut quan era del PSC, i ascendeix a tinent d’alcalde. Diuen les males llengües de l’Ajuntament que l’estiu de 2019 Martí va tenir un fort desengany quan no va ocupar una de les tinències d’alcaldia.
Ara, els seus propis companys de partit estan temorosos d’una persona que ha transitat en els darrers anys de voler ser el candidat del PSC -va perdre les primàries contra Jaume Collboni- a coquetejar amb ERC des de MES -formació creada per Ernest Maragall abans d’incorporar-se a Esquerra Republicana-, i que va passar a BComú i va ser l’home clau en les negociacions entre els comuns i el PSC per formar govern.
Els seus principals adversaris interns no formen part d’un grup homogeni. Hi ha el sector antisistema, amb Gerard Pisarello, Jaume Asens o Gala Pin, per exemple, però també hi ha recels en la gent que prové d’ICV.
Molts d’ells creuen que Martí estaria disposat a pactar amb Maragall l’alcaldia si ERC guanya les futures eleccions municipals, amb la qual cosa Colau es retiraria i ell seria el primer tinent d’alcalde. Martí sempre ha defensat un acord ampli d’esquerres amb el PSC i ERC, però els seus consideren que és prou ambiciós per a buscar-se una sortida en solitari. L’única pedra en el camí és que les seves relacions personals amb Ernest Maragall no han estat mai massa fluides.
