La informació ha deixat de ser, en el cas del Barça, un vector de l’actualitat controlat pels mitjans en un percentatge cada vegada més gran. La junta de Joan Laporta no ha dubtat a exercir, com ho va fer en el seu primer mandat i fins a recuperar la presidència, una política de domini del missatge i dels continguts fins al punt d’utilitzar, sobretot els mitjans massius, com una part activa de les negociacions i dels plans del club en el context de la planificació esportiva.
És el cas del possible traspàs d’Antoine Griezmann a l’Atlètic de Madrid, proposta molt ben acollida per el club blanc-i-vermell, que ja es frega les mans davant un altre regal tan inesperat com va ser el de Luis Suárez per idèntics motius la temporada anterior, és a dir per la necessitat del Barça de deixar anar llast salarial i, a més, en aquest cas afegit, eliminar un conflicte latent davant la incompatibilitat manifesta de Griezmann amb l’estil, la filosofia i el joc del Barça, però especialment amb el lideratge de Leo Messi al camp i la possibilitat de trepitjar àrea contrària terreny, gairebé vetada per al francès.
Els mitjans es van encarregant d’inflar un globus molt complicat, perquè la posició de sortida del Barça és la pitjor possible, des de la urgència i des de l’obligació de desprendre’s d’un jugador que té totes les cartes a la seva mà.
La contrapartida és l’intercanvi per Saúl, un futbolista amb el qual no està comptant Simeone i de nivell discutible per parlar d’un bescanvi equilibrat. No ho és, però ha de semblar-ho. Per això, el diari ‘Sport’, implicat i compromès de nou en la batalla de l’èxit del laportisme, va anar més enllà en la seva edició d’aquest dijous publicant que el FC Barcelona ja havia intentat sense èxit el fitxatge de Saúl el 2017, una operació iniciada al cap de tres dies d’haver renovat per l’Atlètic de Madrid. La informació tractava d’augmentar i justificar l’expectativa futbolística sobre Saúl, jugador que ni ha anat a la selecció aquest estiu.
En aquest esforç per anar més enllà de la realitat, el diari va rebre una trucada per a desmentir per complet aquesta informació, mancada de tota veracitat, i que a més potenciava la bona imatge i la gestió, presumptament, de Gil Marín, un dels principals responsables de l’Atlètic de Madrid enfront d’un fallit intent del Barça que mai va existir.
No és un fet casual ni serà l’últim, perquè el diari ‘Sport’ havia estat dubtant aquests últims mesos sobre el seu paper en aquesta nova etapa de Laporta, després d’un acostament del nou president al Grupo Godó incloent una espècie de pau amb ‘Mundo Deportivo’, el periòdic que més odia Joan Laporta des dels temps en què Núñez el lligava ben curt fa molts d’anys. En canvi, ‘Sport’, ara sota la propietat de Prensa Ibérica, havia mantingut un cert to no massa entusiasta sota la direcció d’Albert Saez, que es va fer càrrec del diari per la baixa per malaltia d’Ernest Folch, compartint durant mesos la direcció de ‘Sport’ i d’‘El Periódico de Catalunya’. Tant, que aquesta capçalera generalista s’havia tornat freda amb Laporta i, per extensió, els continguts de ‘Sport’, també.
Ara, aquesta situació ha canviat. Fa pocs dies, el grup va decidir designar de nou a Lluís Mascaró com a director de ‘Sport’, en una maniobra que clarament pretén reclamar per a aquest diari el lideratge laportista exercit des dels temps de l’Elefant Blau. Un canvi que s’ha notat i molt en els excessos laportistes dels últims dies com aquest intent de convertir a Saúl en una peça que el FC Barcelona ambicionava fa anys. Ni era veritat aquest interès esportiu ni molt menys que el Barça preguntés per ell. Aquesta és la nova realitat d’alguns mitjans amb la imaginació desfermada.
