La ministra d’Educació, Isabel Celaá, ha comparat la que ha qualificat d’actitud “valenta” del president del govern central, Pedro Sánchez, en el seu posicionament davant els indults als líders del procés independentista amb la feina feta per l’expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero en el “diàleg” amb ETA. En declaracions a Ràdio Nacional d’España, Celáa ha defensat amb aquest argument el president Sánchez en el tema dels indults, sobre els quals estan en contra el Tribunal Suprem, la Fiscalia i els principals partits de l’oposició.
La titular d’Educació ha admès que “la decisió encara no s’ha pres”, per la qual cosa ha criticat la “retòrica” del PP sobre el tema en considerar que encara no està tancat. Celaá ha afirmat que “prendrem la decisió quan faci falta”, insistint que és el Consell de Ministres l'”únic òrgan competent” per decidir sobre els indults. Celaá ha dit que “ho farem conforme a la llei” i “assumint la responsabilitat”.
En aquest sentit, la ministra Celaá ha dit que “cal fer passos cap a la convivència i la normalització en una Catalunya que fa deu anys que està paralitzada, i per a cohesionar el retrobament entre catalans i entre catalans i la resta d’espanyols”. Celaá ha defensat que “més enllà del cost, un Govern està per a assumir la responsabilitat. Efectivament, ha de fer-ho perquè ningú més pot”, i ha recordat que l’expresident Zapatero “va afrontar el terrorisme amb diàleg i buscant el retrobament”, aconseguint que “avui estem lliures del terrorisme d’ETA”. Per a Celaá “sense una assumpció tan decidida, valenta i amb aquest lideratge no hauria estat possible. Sánchez té també aquest coratge i valentia per a dir: és el que em toca fer”.
Davant aquest argument, Isabel Celaá lamentat que l’oposició no estigui al costat de l’executiu, afirmant que li agradaria tenir “una oposició que acompanyés”. Celaá ha recordat que quan el Partit Popular va estar al capdavant del govern central, el PSOE va ajudar en la “resolució de problemes d’Estat” donant suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a l’administració catalana, en el pacte antiterrorista i en l’abstenció que va permetre que governés Mariano Rajoy.
