Treballant per a uns o per a altres, Jordi Sànchez sempre hi és

Després de la Crida i abans de dirigir la nova formació de Puigdemont, va defensar el tripartit presidit per Pasqual Maragall

El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez
El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez

Les complexes i llargues negociacions entre els dos principals partits independentistes de cara a la investidura del candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Pere Aragonès, han esquinçat les costures de Junts per Catalunya (JxCat) i han deixat al mig de la diana mediàtica el secretari general de la formació postconvergent, Jordi Sànchez. El protagonisme de Sànchez en les converses, que han acabat amb ‘fumata blanca’, ha estat una decisió política i personal de Carles Puigdemont, que ha volgut mantenir-se a l’ombra de les tensions partidistes. De fet, la visualització de diverses reunions clau al centre penitenciari on Sànchez compleix condemna per l’1-O ha desplaçat el punt d’atenció i el desgast polític de Waterlooo fins a Lledoners. El nou secretari general de Junts ha acabat assumint un paper clau en la cuina de les negociacions per arrencar la legislatura, tot i que s’han sentit veus discrepants. També va ser per voluntat de l’expresident català que Jordi Sànchez se situés al capdavant de JxCat per organitzar la nova formació política que ell lidera.

La relació entre Jordi Sánchez i els postcovergents no és nova, i es va anar treballant des de la seva ascensió a la presidència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Activista amb recorregut polític, Jordi Sànchez ha estat dirigent i portaveu de la Crida a la Solidaritat des del 1983 fins a la seva dissolució, el 1993. A la Crida va coincidir amb Carles Riera, ara a la CUP, i amb Àngel Colom, exsecretari general d’ERC abans d’acabar a l’òrbita convergent arran del fracàs del Partit per la Independència (PI). Sense militar en cap partit, Sánchez va estar vinculat a Iniciativa per Catalunya (IC) i va ser conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a proposta dels ecosocialistes. La proximitat a Iniciativa el va portar a mantenir bones relacions amb el maragallisme i a defensar el tripartit de PSC, ERC i ICV a través de la Fundació Encaix, juntament amb Joan Ignasi Elena, ara a l’òrbita d’Esquerra. La sintonia amb qui va ser líder d’Iniciativa, Rafael Ribó, el va portar a la Sindicatura de Greuges el 2010.

De l’oficina del defensor del poble va saltar a l’ANC. L’arribada de Sànchez a l’entitat es produeix en plena eclosió del procés i quan s’havia de renovar Carme Forcadell, propera a ERC. En aquell moment Convergència volia controlar l’Assemblea i pressionar els republicans per formar una llista conjunta, que Esquerra va acabar acceptant a contracor. Sànchez va presidir l’ANC gràcies al suport del secretariat, malgrat que va perdre dues vegades les eleccions davant de Liz Castro.

Després de l’1-O, quan estava en presó preventiva a Soto del Real, la nit del 25 d’octubre del 2017 Jordi Sànchez va defensar la convocatòria d’eleccions, i no pressionar per la proclamació de la República. Mesos després, però, va acceptar formar part de la llista de JxCat encapçalada des de Brussel·les per Puigdemont. Elegit diputat, va ser un dels candidats a la investidura proposats per la formació postconvergent, però des del Tribunal Suprem es va aturar la convocatòria del ple.

La vinculació de Sànchez a Puigdemont ha anat augmentant, fins a marcar des de la presó el rumb de la nova formació política impulsada per l’expresident català. Un rumb que va provocar el trencament de Junts i el PDECat, cosa que va dividir el vot postconvergent i va possibilitar que ERC fos la primera força política de l’independentisme el 14-F. Durant les negociacions amb els republicans, sectors de JxCat li han retret aquest trencament amb el PDECat i el resultat electoral, a més de criticar que, en un moment donat, anunciés la cessió de quatre vots per fer president el candidat d’Esquerra a canvi de res.

Carles Puigdemont no es vol cremar i evita mullar-se
L’entorn de Waterloo ha apostat per una nova estratègia per protegir políticament Carles Puigdemont. L’expresident s’ha retirat temporalment de la primera línia mediàtica i ha estat absent en el debat de les negociacions entre els republicans i els postconvergents per a la investidura d’Aragonès. Puigdemont considera que situar-se al marge de la picabaralla entre partits li evita quedar cremat davant de l’electorat i el deixa ben posicionat políticament de cara al futur. Però, a més, l’expresident tampoc vol intervenir públicament de moment en el debat intern de Junts. Puigdemont prefereix utilitzar vicaris que assumeixin el desgast.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides